Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Joan Fuster i els amics d’Ontinyent

Joan Fuster en Ontinyent. | FIRMA FOTÓGRAFO

Amb motiu del XXX aniversari de la mort de Joan Fuster el diari Levante-EMV ha publicat en les últimes setmanes diversos articles i estudis dedicats a l’escriptor de Sueca. No cal dir que Ontinyent també ha participat en la commemoració d’aquesta efemèride. Entre altres iniciatives realitzades en la comarca, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida va organitzar una conferència a càrrec del doctor en filologia catalana Àngel Cano.

Joan Fuster i els amics d’Ontinyent

El passat diumenge 26 de juny, la Societat de Festers, per boca del seu president Vicent Pla, en la presentació del llibre de festes es va fer ressò de la relació que vinculava Fuster amb la festa dels Moros i Cristians mostrant la fotografia que acompanya el present article. Es tractava d’una instantània capturada el divendres 23 d’agost de 1963; des d’un balcó el famós escriptor suecà prenia nota de les impressions que observava en l’Entrada dels moros i cristians. Al costat, apareix fotografiat el nostre pare, Alfredo Bernabeu Galbis. Però, quina era la relació que guardaven entre ells?

Els capricis del destí van fer coincidir l’any 1948 a un jove ontinyentí amb un advocat acabat de llicenciar. Tots dos vivien en una modesta casa d’hostes al carrer del Mar de València -la pensió Maravillas, un nom ben paradoxal si tenim en compte la condició real de les seues instal·lacions- i van establir una relació d’amistat que va perdurar al llarg del temps.

Alfredo Bernabeu Galbis, que aprofitava la seua forçosa estada a València durant els tres anys que durava «la mili» realitzant els estudis de Magisteri, va quedar enlluernat davant uns coneixements, una nova forma de redescobrir, de reinterpretar els senyals d’identitat com a poble. Entre ells, el genuí nom de la ciutat: Ontinyent, bandejant el Onteniente, imposat per les tropes borbòniques arran de la desfeta d’Almansa. El cronista va treballar incansablement per a recuperar el primitiu i tradicional topònim de la població. A instàncies del primer ajuntament democràtic va redactar un exhaustiu informe etimològic avalant l’esmentat canvi. El reconeixement del nom oficial d’Ontinyent es publicava el 15 de febrer de 1982 mitjançant un decret de l’ens preautonòmic publicat al B.O. del País Valencià. Ara fa quaranta anys!

Podem afirmar que Fuster era un sembrador d’inquietuds i la seua llavor també es va escampar a Ontinyent. Va ser protagonista directe d’una de les iniciatives culturals més importants: la revista Escala. Una publicació que comptava en el seu consell de redacció, entre d’altres, els seus amics, Eduardo Bernabeu, José Ángel Gironés, Vicent Lluís Montés i, és clar, Alfredo Bernabeu. Ell va col·laborar en el primer número –febrer de 1963- amb l’article Memòria i lliçó del Pare Lluís Galiana i, més tard, el desembre de 1964 amb Convocatòria per una comarca, en el qual mostrava que era possible la vertebració comarcal de la Vall d’Albaida.

Des de Sueca, Fuster sempre va tenir present Ontinyent i llegia totes les publicacions locals que els seus amics li feien arribar. L’última ocasió que vingué a visitar-nos va ser l’estiu de 1985. Encara recorde la memorable tertúlia que va acabar a altes hores de la matinada escoltant les seues agudes reflexions sobre el nostre passat i com s’havien d’assentar les bases d’un futur com a poble.

El diumenge 21 de juny de 1992, en el seu domicili, un atac al cor li llevà la vida. A l’endemà, el pare em va demanar que l’acompanyara al soterrament de l’amic. Se’ns permeté l’entrada a sa casa, en el vestíbul descansava, en cos present, el gran escriptor.

Als pocs dies de morir Fuster, el 30 de juny, amb motiu de la visita del Consell de Cultura -i amb la presència dels seus membres, com el cardenal Vicente Enrique Tarancón o el cèlebre cineasta Luis Garcia Berlanga- l’ajuntament d’Ontinyent -presidit per l’alcalde i amic Vicent Requena- li va dedicar un homenatge «in memoriam» descobrint una placa que es trobava en la paret dreta del vestíbul de l’actual edifici consistorial. Com a curiositat destacarem que la placa original es va reemplaçar per altra que porta un any diferent (1993) al de la inauguració i va mudar de lloc. No estaria gens malament que, aprofitant la commemoració de l’any Fuster, per part del municipi es restituïra la data original.

Compartir el artículo

stats