Suscríbete Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

BIBLIOTECA DE FAMILIAS

El Guerrer de Moixent i els arqueòlegs del SIP

El 'Guerrer' de Moixent. levante-emv

L’Ajuntament de Moixent i la Diputació de València han commemorat la troballa d’una singular figureta de bronze que representa un guerrer a cavall. Es va localitzar dins d’un habitatge del jaciment de la Bastida de les Alcusses, en el curs de les excavacions arqueològiques dutes a terme en la campanya de l’estiu de 1931. Des d’institucions públiques s’ha volgut celebrar el noranta aniversari d’un descobriment que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una icona emblemàtica del patrimoni valencià, com ben expliquen els arqueòlegs Jaime Vives, Laura Fortea i Eva Ripollés, al catàleg d una l’exposició que es pot visitar a la Casa de Cultura de Moixent fins el proper 16 d’octubre. Una localitat on el Guerrer s’ha convertit en senyal d’identitat de tot el poble. El trobem al nomenclàtor urbà, a les redones, a les fonts, als equips esportius, i com a emblema de moltes institucions, a Moixent o València.

Hui podem disfrutar d’aquest gràcies a la tasca desenvolupada pel SIP en la dignificació de l’arqueologia com a ciència social. El Servicio de Investigaciones Prehistóricas va ser una institució científica depenent de la Diputació creada a 1927, amb la intenció de conéixer les activitats dels erudits locals preocupats per la conservació dels vestigis materials del passat que molts llauradors trobàvem per casualitat als diferents pobles valencians, donar suport financer per iniciar campanyes d’excavació, portar diaris i inventaris de les troballes, i coordinar totes les activitats d’investigadors i aficionats al món de l’arqueologia baix un paradigma científic, que acabara amb la tradició d’antiquaris, col·leccionistes de monedes, i espoliadors de jaciments.

El primer terç del segle XX va ser daurat pel que fa a la localització de jaciments, conseqüència de la voràgine constructiva viscuda a causa dels eixamples urbans, la construcció de xarxes de clavegueram, l’alçament de línies telefòniques, o la creació de carreteres d’asfalt adaptades a la circulació de cotxes. La institució tindria també la missió de documentar totes les troballes, i evitar que foren ignorades o amagades al SIP, per tal d’evitar paralitzacions d’obres. El patrimoni del subsol valencià va esdevindre en un bé a conservar, estudiar i protegir.

El catedràtic Luis Pericot arribà a València amb aquest objectiu. Coordinar un equip d’arqueòlegs per a fer un mapa de jaciments de tot el territori valencià. Comptava amb el favor polític i els diners necessaris per a iniciar una institució, de la qual va ser precursor Isidro Ballester. Un advocat amb gran afició per l’arqueologia, que per aquell temps era diputat pel districte de Xàtiva i Albaida, i posteriorment vicepresident de la Diputació. Un polític conservador que no va tindre cap problema en donar col·leccions particulars i avançar diners de la seua butxaca per poder iniciar la marxa de la institució i de la seua xarxa de museus.

Pericot i Ballester dirigirien a tota una sèrie de precursors de l’arqueologia valenciana com: Enrique Pla, Salvador Espí, Gonzalo Viñes o José Chocomeli, que anaven a traure a la llum tota la riquesa prehistòrica dels principals jaciments del patrimoni arqueològic de les comarques centrals valencianes com: la Cova Negra a Xàtiva, la Bastida de les Alcusses a Moixent, L’ereta del Pedregal a Navarrés, la Cova de l’Aranya a Bicorp o la Cova del Parpalló a Gandia, entre d’altres. I on ja existia un gran interés per fundar museus on exposar les troballes, com el creat a Xàtiva, el 1919, per José Chocomeli i José Carchano.

Però per aconseguir subvencions públiques, caldria obtindre resultats. A inicis de 1928, deu mesos després de la creació del SIP, Isidro Ballester, Luis Pericot i Mariano Jornet, iniciaren la primera excavació oficial d’aquesta institució. Triaren la Bastida de les Alcusses, el que millor resultats podia donar. Van poder contractar desenes de treballadors que milloraren l’accessibilitat a un enorme jaciment que contenia les estructures d’un colossal poblat ibèric, amb un perímetre de 720 metres de llargària i 150 d’amplària, que va ser batejat com la Pompeia ibèrica.

La primera gran troballa data de 1928, quan es va localitzar una planxa de plom que contenia escriptura ibèrica, i que va aportar més dades sobre un alfabet autòcton que es podia llegir però que es desconeixia el seu significat. Va ser considerada com la primera manifestació cultural pròpia dels valencians. El SIP la va presentar en el XII Congreso de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias. Amb bones troballes i repercussió mediàtica, les subvencions continuaren.

Tres anys més tard, en un altra campanya d’excavació, després de localitzar centenars d’objectes i desenes d’estructures d’habitatge, es trobà el Guerrer de Moixent, que en principi va passar desapercebut. El va trobar el 21 de juliol de 1931 l’obrer Vicent Espí, segons es podia llegir als diaris d’excavació exposats a la Casa de Cultura de Moixent «cinco minutos antes de dejar el trabajo para la comida, desenterró una bellísima escultura de bronce representada por un guerrero a caballo». Posteriorment, el jaciment va ser declarat Monument Historicoartístic i actualment és considerat Bé d’Interés Cultural.

El guerrer va esdevindre en alguna cosa més que una bonica peça de museu. Amb el pas del temps, s’ha consolidat com un símbol dels valencians. Va ser trobat en el moment que València reivindicava un estatut d’autonomia mai aconseguit en temps de la República. Un temps en què les subvencions començaren a minvar. Aquella falta de financiació va ser interpretada com un atac al dret dels valencians a conéixer les arrels autòctones.

Després de la Guerra Civil i la dictadura, a partir dels anys 70, el Guerrer va esdevindre en l’emblema del SIP, durant la celebració del seu cinquanta aniversari, a 1977, moment en què reviscolaren les reivindicacions autonomistes. I a partir dels anys huitanta, i fins a l’actualitat, la seua imatge va ser logo representatiu de tota classe d’interessos polítics, socials o mercantils.

Però noranta anys després, podem dir que aquesta és una història encara sense fi, que continuara donant sorpreses. Només s’ha excavat una part de la Bastida de les Alcusses, i hui continuen els treballs, amb una gestió integral que combina la investigació arqueològica amb l’accés públic al patrimoni. I ens preguntem si haurà alguna altra troballa capaç d’eclipsar la fama del Guerrer, i crear un nou símbol idenficatiu per a tots el moixentins i valencians.

Compartir el artículo

stats