Suscríbete Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Biblioteca de familias

Manolo Casesnoves i el calendari solidari

El fill de Casesnoves rep un regal en l’acte del calendari. | LEVANTE-EMV

Està ja a la venda el calendari benèfic que cada any edita l’Associació Esportiva Murta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Xàtiva i Gráficas Tormo. En aquesta ocasió, s’ha dedicat a la memòria de Manolo Casesnoves Soldevila. Val 5 euros i els seus beneficis es repartiran entre Acofem-1, Aspromovise, Axatea, Caritas de les parròquies, Fundació «La Hora Violeta», Gent de la Consolació i la Protectora d’Animals de Xàtiva. Cada un dels dotze mesos es troba dedicat a les diferents activitats desenvolupades per aquestes entitats solidàries. Cada calendari porta un número adjunt, que, si coincideix amb les últimes tres xifres del dècim premiat en el sorteig de la Loteria Nacional del 22 de desembre, rebrà com a premi un quadre donat pel pintor xativí Pepe Castells.

MANOLO CASESNOVES I EL CALENDARI SOLIDARI

Amb el lema compartir és ajudar, amb tu serem més, les entitats benèfiques locals han volgut retre homenatge al primer alcalde de la recuperada democràcia després de quatre dècades de dictadura. Inicia l’any 2023, una foto de Manolo Casesnoves, amb una rosa roja entre les mans, mentre esbossa un somriure per una Xàtiva digna. Cada mes està dedicat a una les diverses entitats amb fotos de Javier Soro, versets de Jose Ramón Cerdà i maquetació de Rubén Colomer i Àngel Sànchez.

El nostre objectiu serà explicar perquè s’ha escollit enguany aquell exalcalde com a símbol de la solidaritat. Debutà com a regidor l’any de 1967 durant l’alcaldia d’Eugenio Blasco Guinart. Aprofitava l’oportunitat d’aquella democràcia orgànica, que permetia la renovació de càrrecs pel tercio de familiia. Una de les seues primeres intervencions d’aquell temps data d’un quatre d’octubre, on va proposar la creació una comissió que ajudara a controlar els preus dels productes de primera necessitat, i a crear habitatges de protecció oficial al barri del Carme.

Ell era un fill del franquisme amb la intenció de canviar les coses des de dins. Durant la seua època universitària participà en reunions per debatre sobre com seria la vida després de la mort del dictador, i va ser fundador en la clandestinitat del Partit Socialista Valencià, posteriorment absorbit pel PSOE. En aquell context va simpatitzar amb altres grups obreristes o de cristians progressistes, que representaven a unes noves generacions que volien recuperar la democràcia i acabar amb un règim que ja no tenia cap sentit dins d’Europa.

La seua primera vida com a regidor fou molt efímera. Un primer de maig de 1968 va tindre la mala sort de ser detingut per la Guàrdia Civil. Havia comès el delicte de repartir propaganda sindical. El dos de maig de 1968 l’ajuntament es reunia d’urgència per a tractar entre altres temes la indeguda actuació de Manolo Casesnoves Soldevila, el qual havia sigut suspés com a regidor seguint l’article 421 de la llei local, a instàncies del Governador Civil de la província.

El consistori decideix qualificar la seua acció com a «despreciable». En conseqüència va ser cessat. No tornà a l’ajuntament fins al 1979, però ara com alcalde. Era la tercera volta que un Casesnoves arribava a ser la màxima autoritat del consistori. Primer Lino Casesnoves Gandia a 1921, després Manolo Casesnoves Soler a 1941, i a 1979, Manolo Casesnoves Soldevila. Republicanisme, franquisme i socialisme es fusionaven en ell, on va esdevindre com a referent de solidaritat.

D’aquells anys com a cap de la casa de la Ciutat, i envoltat d’un gran equip de treball, va encetar l’aplicació d’un nou pla general d’ordenació urbana que respectara el patrimoni històric de Xàtiva, i la reconciliara amb el seu passat, fent que el criteri conservacionista de recuperació dels edificis antics s’imposarà al funcionalista, típic del franquisme, on la necessitat de la construcció d’habitatges o edificis públics justificava l’enderrocament dels antics, en nom de la utilitat pública.

Intentà impulsar per primera volta polítiques ecologistes des d’institucions públiques amb la creació de la primera setmana del medi ambient amb el lema Xàtiva: té vull verda i sana. Lluità per la cultura i la història en valencià amb la promoció de l’Associació d’Amics de la Costera, la recuperació del nom de Xàtiva, i la celebració del 25 d’abril amb l’erecció d’un monument símbol de les llibertats valencianes, i va fer que la Fira d’Agost recuperara els arrels tradicionals com els balls, els cants d’albades, o els festivals de música en la llengua autòctona.

No va creure mai en la política com a professió, i quan cobrava dietes, les solia donar als pobres, i era de l’opinió que cap polític havia de repetir més enllà de quatre anys, perquè corria el perill de creure’s que aquest li pertanyia, o en el pitjor dels casos, en una ràpida forma d’enriquir-se.

Home d’esperit solidari d’arrels cristianes. Va intentar que des de la institució caritativa Gent de la Consolació, ningú passara gana a Xàtiva. Formà part del Fòrum d’opinió Justícia i Pau, assistint als congressos de teologia organitzats per Joan XXIII. Fou seguidor de la teologia de l’alliberament en comunicació amb Pedro Casaldàliga, un claretià que es va deixar la vida en la selva amazònica defensant els drets dels indígenes. Va ser gran amant de la natura i contrari a les centrals nuclears i els abocadors. Des d’una filosofia transcendental catòlica va intentar adaptar la realitat dels evangelis al món que li havia tocat viure.

Manolo Casesnoves ha esdevingut com a referent de la solidaritat per predicar amb l’exemple, i durant un any, serà el protagonista del calendari benèfic del 2023. Una idea interessant que podria repetir-se en futures edicions, i més si tenim present que a Xàtiva tenim moltíssims exemples de persones que han fet molt per la resta a canvi de no res, i els podem trobar tant a l’esquerra com la dreta del pensament. Seria una bona ocasió per reivindicar els que romanen en el més absolut oblit, i serviria a més per a buscar nous referents d’altruisme en un món local i global cada volta més insolidari, on tot té un preu.

Compartir el artículo

stats