Violència institucional?

La noticia de la publicació del RD 954/2022, el passat 16 de novembre ens va deixar glaçats. Ningú pensaria que la publicació d’un Decret, que afectava a la planta judicial anava a tindre tants efectes negatius sobre la nostra ciutat (Xàtiva) i el nostre partit judicial, i tants efectes negatius sobre les víctimes de la violència de gènere.

Cap persona pot pensar que la creació de setanta unitats judicials suposaria després de llegir detingudament, la pèrdua de competències en matèria de gènere del nostre jutjat i al remat afectaria a les víctimes de dues comarques. Dues comarques de l’interior del nostre territori, de forma allargada, d’un territori que ocupa més de mil quilometres, perdien el seu jutjat de referència el de Xàtiva, tot per un reagrupament de partits judicials baix l’excusa de la creació d’un jutjat especialitzat que agrupa diversos partits judicials entre altres el nostre, jutjat que no existeix encara, i allunyant les víctimes del seu entorn.

En teoria parlem de creació i en la pràctica com es pot comprovar, parlem de reducció, i d’allunyament. Tots els esforços fets per les administracions públiques locals tant de la Costera com de la Canal de Navarrés per implantar serveis de protecció, com el recentment implantat Centre de Dona Rural, instal·lat a la Casa de les Dones de la ciutat de Xàtiva, les oficines de ajuda a la víctima i tants altres desenvolupats, per associacions, l’esforç en formació de les advocades i els advocats que atenen a estes víctimes ha quedat en res, per que les dones víctimes hauran de desplaçar-se en molts casos a més de 80 km de les seues cases, això si la Conselleria proposa que els desplaçaments els facen en taxi.

Que no es preocupen les dones maltractades, ja que un taxi les esperarà a la porta de sa casa i les dura a Alzira. Hem posat a disposició de les dones telèfons que no deixen rastre, assessoraments que mantenen la seua intimitat i ara posarem un taxi a la porta, tot molt digne, així tot el teu veïnat sabrà on vas. Les esperances que la llei de protecció integral contra la violència de Gènere, ha tingut des de la seua creació el mateix problema, la falta d’una dotació econòmica adequada i suficient, un desenvolupament lent, on falten mitjans d’acompanyament i on moltes vegades és l’advocada qui et fa de psicòleg, però ara a més viatjaràs sola en un taxi, per que les estadístiques també demostren que malgrat estar previst l’assessorament en el moment d’interposar denuncia, al nostre partit judicial son 0 les vegades que l’advocat/advocada compareix a les comissaries de policia o aquarteraments de la Guàrdia Civil, per tant soles al moment de la denúncia i soles al taxi, i ja no parlem de les menudes poblacions on els aquarteraments de la Guàrdia Civil no poden prestar els serveis 24 hores per falta de personal.

La decisió per la qual a Xàtiva anava a crear-se un jutjat específic de violència de gènere al 2024, segons l’avantprojecte del mes de gener, i no sols no es crea sinó que desapareixen les competències actuals envers la localitat d’Alzira, és clara, malgrat no haver pogut accedir als informes, és que «no donen els números», és a dir «hi ha poques dones maltractades a aquestes comarques», trist i vergonyós.

Malgrat tot açò hi ha temps per a l’esperança i per a la lluita, continuar reivindicant, continuar exigint, és el nostre camí, i la única cosa positiva és la unió que s’ha produït de manera espontània entre totes les institucions, partits polítics, associacions, veïnes i veïns de les nostres comarques i dels professionals advocats advocades, procuradores i procuradors, per que al final el que tenim clar es que el problema de la violència de gènere no és un problema d’estadístiques, sinó de dones víctimes d’una xacra que hem d’erradicar, i la solució la té en les seus mans el Ministeri de Justícia, que no pot basar les seues decisions en estadístiques, sinó en realitats i la realitat és que aquest partit judicial i les víctimes de les nostres comarques necessiten el jutjat especialitzat en violència de gènere a Xàtiva.