Des de la Balarma

El plànol urbanístic més antic d’Ontinyent: la plaça Major

El plànol urbanístic més antic d’Ontinyent: la plaça Major

El plànol urbanístic més antic d’Ontinyent: la plaça Major / Levante-EMV

Alfred Bernabeu

Els treballs d’investigació solen deparar llargues hores consultant documents, un fet que implica bona dosi de paciència i dedicació. El fet que els contaré és producte d’una experiència personal en l’arxiu municipal, en uns mesos de restricció d’aforament (de tan sols dos persones). El propòsit de la nostra recerca era consultar les despeses de l’administració municipal en els segles XVI-XVIII, una intenció fallida perquè, des de fa més de quatre anys, alguns volums estan en un interminable procés de restauració.

Les visites a l’arxiu —sempre que era possible per les rigoroses limitacions— van oferir resultats positius: algunes de les troballes s’han donat a conéixer en estes pàgines. Però, sens dubte, el protagonisme recau en el descobriment d’una factura pagada per l’ajuntament en la tardor de 1788 al cèlebre arquitecte i director de la Reial Acadèmia de Sant Carles, Vicente Gascó, per les dietes i «por a ver formado dos mapas, el uno que manifiesta la Plasa Mayor de esta villa y sus edificios del citado en que se halla y el proyecto para su ensanche, y el otro manifiesta una porción de la calle Mayor de la propia villa, y lo que debe hacerse para edificarla y ensancharla y los cálculos y relación para los puentes y su coste…».

La inexistència d’un inventari a l’arxiu a disposició pública no va ajudar en la recerca del desconegut i inèdit plànol de la plaça Major. Malgrat els esforços, el document no va aparèixer, una ocasió desaprofitada. Un any més tard, amb motiu de la celebració d’una junta de govern de cronistes vaig comentar el cas a l’amic i president Josep Ramon Sanchis i em va dirigir al company Amadeo Civera, acadèmic de la susdita acadèmia de Sant Carles.

El cronista de Llíria em va confirmar que la documentació buscada existia perquè feia molts anys l’havia investigada i que estava custodiada en l’Arxiu Històric Municipal de València. A finals de març de 2022 ens encaminàrem al palau de Cervelló, allí es trobaven els plànols desitjats. A l’eixida —quina casualitat!— ens trobàrem a l’alcalde d’Ontinyent i li férem partícip de la bona nova.

El plànol urbà, alçat i mesurat en pams valencians (23 cm) per Vicente Gascó en l’any 1788, —el més antic que és coneix a Ontinyent— és un document interesantíssim perquè detalla la ubicació exacta de les dependències municipals (cort de la justícia, presó, almodí, repés, pescateria), de la propietat de totes les cases amb la indicació de les porxades de la plaça i dels dos hostals: un propietat de D. Francisco Tonda i l’altre en l’anomenada popularment placeta de l’Escurà, denominat del «Rincón», del marqués de Vellisca, que va ser escenari a principis del segle XX de les primeres projeccions de cinema a Ontinyent. També indica l’àrea de cases que s’haurien d’expropiar i enderrocar; una execució urbanística ambiciosa que —d’haver-se executat— haguera permés descobrir la façana de l’església de Sant Miquel i augmentar l’espai públic de la plaça Major. El motiu de l’ampliació de la plaça Major obeïa a l’insuficient espai que oferia per instal·lar la fira i la realització d’altres actes públics. Com indicava abans, les autoritats encomanaren el projecte aVicente Gascó. Una figura que ha sigut objecte dels estudiosos per ser un dels grans promotors del corrent academicista a València; un estil que atorgava molta importància a l’arquitectura eliminant la seua dependència de la resta d’arts com la pintura o escultura. L’objectiu era fugir del Barroc, aleshores imperant, a través d’una mentalitat clàssica.

Gascó va ser autor de nombrosos projectes per tot arreu de la geografia valenciana, molts dels quals encara perviuen, en la major part com les cases consistorials de les següents poblacions: Gandia, Cullera, Alberic, Sueca, Sagunt, Nules, Silla, Relleu... Tots ells i altres plànols -com el de la veïna Bocairent- es troben en l’Arxiu Històric Municipal de València.

La insistència de l’investigador seguint un indici documental junt amb l’assessorament dels companys cronistes han fet possible presentar-los el més antic projecte urbanístic de la nostra població. En la revista Almaig, que es presentarà el divendres 16 de desembre, els lectors interessats tenen tota la informació sobre l’ampliació de la plaça Major i del carrer Major (placeta de la Tonda) i la proposta de la construcció del pont de la Baronia i del camí vell de Xàtiva (junt a la Glorieta).La plaça Major és un espai urbà emblemàtic per als ontinyentins i escenari de molts actes festius que necessita una urgent remodelació. La imatge que ofereix és manifestament millorable. Esperem que en un futur pròxim s’encete la reforma i que siga del gust de tots. Autoritats i tècnics tenen l’última paraula!