Biblioteca de familias

Belleses falleres de la República

Mercedes Cuenca Climent, primera Bellesa Fallera.

Mercedes Cuenca Climent, primera Bellesa Fallera. / Levante-EMV

Salvador Catalá

Busquem trencar estereotips i rols de falleres tradicionals, però fins al moment no hem trobat cap. La modernitat republicana no va convertir la figura femenina en símbol de la llibertat i la igualtat, sinó que la condemnava a l’eterna bellesa. A un dia de Sant Josep de l’any de 1932 va nàixer una petita esperança. Artemina Botella, la versió xativina de Victòria Kent, fundava la primera l’associació feminista de la història de Xàtiva, el naixement de la qual, va ser definida per la premsa progressita d’aquell temps de la següent manera: «En el domicilio de la culta escritora doña Artemina Botella se reunieron el pasado domingo varias señoritas republicanas para tratar la organización de un grupo femenino que ha de defender frente a las mujeres reaccionarias, que hacen con el disfraz de la religión una campaña monárquico-clerical contra los principios de la democracia republicana». Dones contra dones en una societat patriarcal. Curiós.

Però el problema no es trobava en la religió, ni en les dones defensores de la tradició, sinó en una societat que no entenia, per exemple, que al món de les falles, pogueren haver-hi dones artistes o formant part de Juntes Directives, per la senzilla raó que no se’ls havia vist mai desenvolupant aquests tipus de tasques. Era, per tant, una qüestió d’educació, com ben bé entenia una Artemina, la qual va ser temps més tard, la primera regidora de la història de Xàtiva, al context d’una República on la dona ja podria votar, divorciar-se, signar papers, i ser en suma, lliure i ama del seu destí sense haver de demanar permís a un patriarca.

Per tant, calia crear consciència i l’Agrupació encara no hi havia tingut temps suficient per a obrir camí.

Mercedes Cuenca Climent, llavors fallera de plaça Méndez Nuñez en l’any de 1933 continuava sent víctima o no de la societat patriarcal. La comissió l’havia triat com a representant de la falla perquè el seu nuvi li havia enviat un retrat a aquesta, que de seguida la va triar entre moltes candidates, per ser la més guapa i ben plantada. I a la pregunta sobre quina era la seua afició predilecta en entrevista concedida a un diari local contestà: «Siento devoción por la casa, a su cuidado y arreglo me entrego con el mayor cariño, también me gusta dedicar un rato a las labores, y entre ellas, prefiero el bordado». Però com era temps de república, calia donar al seu perfil un toc de modernitat. Així li agradava també llegir autors com Blasco Ibañez, practicar esports com el tenis, veure futbol i seguir la política en general, i més quan la dona anava a guanyar-se el dret al vot.

A les falles dels anys trenta, fallera i bellesa van ser sinònims, i pràcticament a la Fallera Major se li coneixia com a Bellesa Fallera. El mateix passava amb l’elecció de la Reina de la Fira d’Agost, a la qual s’intitulava amb el nom de Miss República. Moltes Falleres Majors representaren també la festa més important de la ciutat, on el principal requisit que es demanava era el de ser jove i guapa, i si damunt no parlava massa i era políticament correcta, millor que millor. La dona ideal caracteritzada per ser tranquil·la, submisa i gens revolucionària.

A l’estiu solien presentar en societat a la Bellesa Fallera de Xàtiva, que seria la major aspiració femenina en el món de la festa fallera. Va rebre tal honor a juliol de 1933, la senyoreta Lolita Sanz Quiles, la qual seria la representant de tot el col.lectiu a l’exercici de 1934. La naixent Junta Local Fallera va decidir organitzar un festival amb música i teatre a la fresca de la plaça de bous de la Xàtiva, on a més de la presentació de Lolita Sanz, es buscaria recaptar fons per a l’organització de la festa de març, que a més gaudia amb el patrocini de l’Agencia Ford del Garage Alameda, perquè les falles eren bones per a Xàtiva i font de riquesa per al comerç i la indústria local. Pel que fa a l’acte d’exaltació de Lolita Sanz i la seua cort, es contaria amb la societat musical de la Vella, la poesia d’Alfredo Sendín Galiana, poeta i autor teatral natural de Xàtiva, especialitzat en sainets i poemes glorificadors de falleres, l’eloqüència de Maximiliano Tous, periodista i cineasta valencià, i el quadre artístic de La Nova, sota la direcció de Ramón Aranda, on actuarien molts actors aficionats de Xàtiva, com Juanita Gil, Nieves Pelegero, Jose Mira, Antonio Grau, Matín Zarazúa o Salvador Sanchis, entre altres.

Ajuntar un concert i una sarsuela en un acte de presentació de la Bellesa Fallera de Xàtiva en un dia laborable d’estiu fou tan imprudent com irrepetible. Després de la música i el teatre, van aparéixer sobre l’escenari Lolita Sanz i tota la cort d’honor sota els acords de l’himne nacional, acompanyats pels mantenidors de l’acte: el poeta Alfredo Sendín, Maximiliano Tous, i el llavors alcalde de la ciutat, Jose Medina. Segons les cròniques de llavors, Lolita Sanz «destacaba por su hermosura y esbeltez que representaba la más alta jerarquía entre las bellezas falleras. Era suya la majestad, muy bien llevada, de la belleza setabense. Cuando el alcalde le colocó la banda de los colores con la bandera republicana, y cuando descendió con éste para adelantarse en el escenario, estaba verdaderamente espléndida de majestad y belleza».

I de guapa que era podia provocar la següent reacció entre el públic congregat «…si el rapto de una Majestad no estuviera seriamente castigado por los códigos, se hubieran sentido raptores muchos espectadores». La dona fallera quedava relegada només a ser símbol de la bellesa, repetit només en l’anterior paràgraf, fins a tres voltes, i sembla que Lolita Sanz no va dir res ni va fer cap discurs perquè en estar ben guapa sobrava. Molt haurien de fer les dones per canviar un rol tan arrelat, que ni la recentment proclamada República, ni la premsa més progresista, era capaç de canviar. Ni apuntar res nou, de cara a trencar amb visions tan tradicionals. Continuarem buscant dones artistes de falla, o membres de comissions, intentat satisfer la demanada ocasionada en el present d’escriure una història des d’una perspectiva de gènere. O és que les falleres només poden ser belles?.

Suscríbete para seguir leyendo