El Corpus de Xàtiva: Història de la festa

Des de fa dècades la societat civil de Xàtiva, els poders públics, i les parròquies locals, col·laboren en recuperar l’esplendor de la processó del Corpus. Actualment ningú qüestiona aquesta ajuda laica a una manifestació religiosa,la qual s’ha convertit en el gran referent cultural del mes de juny a la capital de la Costera. I ha permés a més la creació d’un museu dedicat a la recuperació i divulgació d’una festa que aspira a ser reconeguda com a Bé d’Interés Cultural. Tot el contrari que a principis del segle passat, on estava en franca decadència, i era objecte de continua polèmica, conseqüència de la irrupció del republicanisme en bona part dels consistoris valencians.

Els germans Lino i Vicente Casesnoves foren la veu de la Unió Republicana a l’ajuntament de Xàtiva, sempre defensors de l’absoluta separació església Estat i de la llibertat de cultes, com a principis entre d’altres de la Nova Espanya laica que volien construir, i que entenien com que els poders públics no havien de subvencionar cap creença. La religió havia de ser sufragada pels fidels de cada fe i les seues manifestacions mai haurien de traspassar la porta dels temples, en opinió d’aquella potent minoria que per un temps va trencar amb el tradicional bipartidisme, que no qüestionava el principi d’Espanya com a nació católica, apostòlica i romana.

El Corpus va tindre els seus orígens teològics en el Sant Sopar, moment en què Jesucrist va convertir el pa en representació del seu cos i el vi de la seua sang, convidant als apòstols a que menjaren i begueren d’ell. L’exaltació de l’Eucaristia com a forma de religiositat popular va iniciar-se a principis de l’Edat Mitjana quan la religiosa Juliana de Cornillon va promoure la idea de celebrar una manifestació d’adhesió pública al principi de la doctrina de la transubstanciació, traent l’Eucaristia dels temples. Aquesta idea hauria quedat restringida a un àmbit local, de no ser pel miracle que va ocórrer a una església de Bolsana el 1263, on va brollar sang d’una Sagrada Forma, en el moment que els fidels anaven a combregar.

A l’any següent el papa Urbà IV, la va institucionalitzar com a festa oficial de tot l’orbe cristià a celebrar seixanta dies després del Diumenge de Resurrecció. A Xàtiva es celebra des d’inicis del segle XIV, combinant elements profans i religiosos, amb una riquesa d’elements, on de seguida van participar els gremis locals, llauradors, autoritats polítiques, i on l’església va aprofitar la festa per a fer un exercici de didàctica, i si la Semana Santa recreava amb imatges les parts més importants del Nou Testament, el Corpus ho faria amb els personatges bíblics de l’Àntic Testament, a més d’enaltir el sagrament de l’Eucarísitia com ineludible dogma de fe del catolicisme.

La festa va anar in crescendo al llarg dels següents segles, on es celebrava una cavalcada prèvia a la processó general coneguda com el Convit, on s’anunciava i convidava a participar d’una processó general, on allò profà i religiós anaven de la mà. I a poca a poc s’introduïen els balls, els gegants, símbols del món conegut per augmentar el seu caràcter festiu i testimoniar l’adhesió a la fe cristiana d’una forma alegre i divertida. Amb l’adveniment del liberalisme, el procés d’exclaustracions i les desamortitzacions, la festa va decaure a inicis del segle XIX com a conseqüència del desenvolupament de les revolucions liberals que volien una completa separació entre poder polític i religiós. Per un costat, la falta de dotació pressupuestària va fer minvar l’espectacularitat de les processons i els diners per a la conservació dels seus elements, i per l’altra, l’anticlericalisme va fer restar la participació ciutadana.

A 1904, el regidor conservador Cándido Soldevila volia suspendre el Corpus «en atención al mal estado en que se encuentran los uniformes que se utilizan en dicha Cabalgata», o anys més tard, el 1922, no es va tindre cap remordiment en cremar elements de la seua festa com la Tortuga, símbol de l’Àngel exterminador, i que durant segles va representar al gremi de fusters en les processons del Corpus, i que davant el seu mal estat de conservació va esdevindre en falla i els seus elements religiosos transformats en una sàtira al desastre d’Annual, la qual es va votar foc el dia de Sant Josep de 1922. Es recuperava l’esperit faller socarrat dels temps de Blai Bellver, alhora que s’enfonsava el de la recuperació d’una festa, sempre motiu de polèmica per part d’un republicanisme que no podia entendre aquella fusió entre societat i religió.

Els republicans, durant dècades, presentaren mocions contra les manifestacions públiques de la religió i contra la participació presencial de l’Ajuntament o finançant esdeveniments religiosos, amb especial atenció a la Setmana Santa o el Corpus, considerats per ells com tota una espècie de carnestoltes catòlic. El portaveu Lino Casesnoves no es cansà de fer proposicions com «piden al ayuntamiento que convoque al elemento católico para atender los gastos de sus fiestas», «que no asista el ayuntamiento a la procesión ni actos religiosos del Corpus», o «que los asilados benéficos no concurran a la procesión representando personajes bíblicos». I pensaven en què s’havia de «suprimir la asignación señalada para la festividad del Corpus y se destine a ensanche del cementerio católico y creación del civil».

Des dels inicis de la dècada dels vuitanta del segle XX sembla que aquesta disputa va acabar, gràcies a que amants de les tradicions valencianes van començar a recuperar i mantindre l’esplendor de la festa fins el dia d’avuia través de l’Associació d’Amics del Corpus. Primer s’implicà a escoles mitjançant el balls, es van introduir els cavallets, els pastorets, la Magrana, la dansa de la Moma, el drac, la recuperació de la Tortuga, la restauració dels gegants o la introducció dels Cirialots, en representació dels 24 ancians representants de l’Apocalipsi. Enguany s’ha fet reconeixement públic a les primeres cosidores i s’han presentat els tratges dels 4 evangelistes. El Corpus és ara un element cultural de Xàtiva, que a poc a poc va a ser fins i tot més esplendorós que aquell que es celebrava a l’Edat Moderna i Mitjana. Una festa religiosa que esdevé en manifestació cultural per a entendre alguns principis de la fe catòlica que, agrade o no, forma part de la història d’Espanya i serveix hores d’ara com a referent turístic.

Suscríbete para seguir leyendo