Ruralitats. Picar pedra, fer casa i camí envers la gent i la trobada

L’Associació Institut d’Estudis Territorials el Caroig, IETEC, realitza un ampli ventall d’accions formatives, socioeconòmiques, investigadores i culturals, etc. en col·laboració amb diverses entitats, col·lectius... per enfortir i donar poder a la ciutadania del territori del massís del Caroig i, especialment, a la Canal de Navarrés. I, en aquesta ocasió, conjuntament amb altres institucions, entitats..., que busquen millorar substancialment la qualitat de vida de les veïnes i veïns que en formen part, hem organitzat aquesta Jornada: ruralitats/ruralidades, en Enguera, sent aquesta una activitat d’absoluta prioritat per abordar l’apoderament de la comarca –i també dels territoris del massís del Caroig.

ruralitats/ruralidades i el territori com a bé comú, com a obra de l’activitat de la seua ciutadania; puix com senyalaven Cristina Herraiz, Jaime Escribano i Joan Rodrigo: “no pot esperar-se, ni tampoc pot demanar-se, que Leader siga el principal factor de canvi territorial econòmic, ambiental, o fins i tot de modernització social. Bàsicament, perquè el desenvolupament d’un territori rural donat no depèn només de Leader, sinó que està condicionat de la mateixa manera pel context econòmic i social en el qual s’integra el territori, tant des del punt de vista espacial com temporal”, tal i com Cristina Herraiz, Jaime Escribano i Joan Rodrigo afirmen en ‘Impacto de Ruralter-Leader en los espacios rurales valencianos. La Canal de Navarrés como caso de estudio de no-desarrollo territorial’, text publicat en CAROIG. Cuadernos comarcales 1.

A més a més, amb aquesta col·laboració amb l’Associació per al desenvolupament Sostenible dels municipis del massís del Caroig, serra Grossa i riberes del Xúquer –i també amb ADENE i d’altres entitats– enfortim una dimensió de recolzament, assessorament i recombinació d’esforços, iniciatives, cooperacions... al si del territori Caroig i, sobretot, de reivindicació del món rural, en la seua total expressió, en singular les terres agrestes de les nostres comarques; i, en comú, amb les altres zones i territoris tant de temps oblidats... Hem de fer que aquests tasques i funcions descansen en les empremtes de totes i tots els que ens vàrem precedir, aquelles i aquells que trencaren les espardenyes caminant cap el bancal, a les campinyes i a la muntanya, treballant a les almàsseres i trulls, al sindicat i a les cooperatives, realitzant marges de pedra seca o fent llenya...

És a dir, cadascuna de nosaltres hem de fer el nostre fragment per a, “iniciar la transició ecològica i social” como afirma Vanessa Freixa Riba en el seu llibre Ruralitats, per exemple, tot seguint i impulsant accions i activitats des de la inspiració del moviment COLIBRIS: “crida a la insurrecció de la consciència i denuncia el mite del creixement infinit i del consum excessiu. Els valors en que es basa s’especifiquen en vuit propostes: encarnar la utopia, portar a terme una vida sòbria i feliç, situar l’ecofeminisme com a centre del canvi, plantejar l’agroecologia com alternativa, vincular la terra i l’humanisme, refundar l’economia i establir una altra educació…” Aquest seria un bon programa-projecte-procés que hauria d’estar al llindar de qualsevol iniciativa pública, privada, mixta, cooperativa... socioeconòmica i cultural que volgués picar pedra i fer casa en aquests llocs rurals i, sobretot, caldria cultivar, moltíssim, aquest llindar.

Unes ruralitats-ruralidades que també ens han de possibilitar la triple acció de resistència, defensa i reconstrucció de les nostres capacitats, i amb elles, del territori i del paisatge del Caroig. Aquestes accions proposem realitzar-les des d’un horitzó de transició personal i col·lectiva de profunda arrel i empelt de transició ecosocial. I aquestes ruralitats han de cancel·lar les impotències educatives –des d’infantil fins a l’educació de persones adultes–, culturals –amb un projecte-programa de recuperació de les cultures, els jocs, les músiques i danses... netament populars–, econòmiques –agroecològiques, ramaderes extensives, alimentàries amb obradors compartits, ecoturístiques, etc.– que sempre són fruit de les exclusions de les accions apropiatives, extractivistes, opressores... del capital –i de les dones i homes que li fan el joc al capital i el fan possible i real–. I d’aquesta forma, fer viable la transició com a actual i genuïna resposta a la crisi ecològica, econòmica, cultural… que requereix de les iniciatives, pràctiques, narratives… diferents i antagonistes “(que) ...oposen una diversa valorització de les persones i creacions d’espais de subjectivitat, de desenvolupament, d’autonomia mostrant indicis de les noves formes que prenen les relacions socials i la política. Els protagonistes d’aquestes històries reinterpreten l’entramat que inclou, l’absència i el desig, els límits i els recursos, la necessitat i el luxe, mantenint ferma la recerca d’un horitzó de felicitat i de responsabilitat que comença des d’allò menut sense renunciar a pensar en el gran, creativament. Un pensar que rau en la immediatesa ací i ara tenint present les dones i hòmens d’altres contextos i llocs. Viure en el present imaginant i preparant les condicions per a una transició de civilització”.