El moment del canvi

Hi ha moments que són una cruïlla, punts d’inflexió. Com en 2015 amb la Primavera Valenciana, ara la revolta torna de la mà de la ciutadania amb l’episodi més destructiu i catastròfic que ha patit el País Valencià en els últims temps. El canvi climàtic es fa més present any rere any, i ha demostrat com de letal i mortífer pot arribar a ser negar-lo amb l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències i retallades de tretze milions en el pressupost. Un discurs retrògrad dels d’Abascal que ara Mazón recompra a mans plenes i sense cap veu discordant dins les seues files, per condicionar la legislatura amb el nou «Pacte del Ventorro».

Tampoc podem oblidar, que la situació provocada per la total i absoluta ineficàcia del PP en la gestió de la catàstrofe, ens posa davant del mirall de la història i de centenars de víctimes mortals i milers d’afectades, i posa a prova l’honestedat que els representants públics devem a la ciutadania valenciana. 228 víctimes mortals hauria de ser motiu més que suficient per a què qualsevol representant públic done l’esquena a un govern negligent i letal. I això és un fet que des de Compromís tenim clar: per dignitat del poble valencià, Mazón i el PP no poden seguir ni un minut més al front de les institucions. Ni han sigut capaços de gestionar l’emergència, ni tenen capacitat per gestionar una reconstrucció que volen regalar a «amiguitos» de la Gürtel i Taula, i tot amb bona recompensa de 75.000 euros anuals de sou d’expresident.

Des de fa unes setmanes, i com qui porta una jaqueta que li va gran, Jorge Rodríguez se sent ara incòmode amb l’últim pacte entre Mazón i VOX per aprovar els pressupostos de la Generalitat, una incomoditat que s’esvaeix quan es tracta d’abraçar al Gens-Honorable President a canvi d’una o altra jugada per satisfer els interessos del seu partit, Ens Uneix. L’última d’aquestes jugades s’ha basat en utilitzar com a instrument de pressió negociadora un suposat trencament amb el PP, afirmant que «el PP post-DANA està entregat a Vox», com si el PP anterior a la DANA no haguera accedit en 2023 als governs de la Generalitat i la Diputació gràcies als pactes amb l’extrema dreta. Es pinte com es pinte, el paper que està fent Ens Uneix és sostindre el govern de la dreta amb el suport de l’extrema dreta a la Diputació de València. Un suport antinatural per a un partit que es va presentar a les eleccions dient que era progressista, a un govern que cada vegada resulta més difícil de justificar, i amb un PP que posa la Diputació al servei de Mazón per cobrir la seua coartada.

En eixe sentit, els vots de Compromís a la Diputació de València estan a disposició d’una moció de censura al president Mompó, una moció que retorne a la institució la credibilitat que tenia en 2023, i que deixe ben clar que tan inassumible és un govern que menteix constantment a la ciutadania i amaga la veritat -com ho fa Mazón en cada intervenció des de fa cinc mesos-, com un govern que posa les institucions al servei d’eixes mentides i de les polítiques de l’extrema dreta. No és progressista defensar un govern que desmunta els serveis públics bàsics; no és valencianista donar suport a un govern que retalla el valencià a les escoles; no es pot parlar de memòria històrica i donar-li ales a l’extrema dreta. No es pot ser «el dic de contenció de l’extrema dreta» mentre ocupes la Vicepresidència de la Diputació gràcies als vots de VOX.

La dignitat del poble valencià està per damunt de qualsevol càlcul polític, i ara tenim la responsabilitat de fer justícia i ser la veu dels valencians i valencianes que s’han vist abandonats pels seus governants, i que veuen com cada dia pateixen un nou greuge. El desmantellament dels serveis públics i les polítiques extremistes de VOX no poden justificar-se amb matrimonis per diners. Ara és quan el senyor Rodríguez ha de decidir el futur del seu matrimoni. Si segueix casat per interessos partidistes amb qui ha abandonat a les víctimes, o trenca una relació que s’ha demostrat tòxica per a tota la ciutadania i inicia un nou camí de progrés, honestedat i transparència.

Seguirà Ens Uneix incòmode amb una jaqueta que li va gran? O farà un pas endavant per abandonar antigues guerres i estarà a l’altura del moment del canvi? n