Els paellers de Llocnou

He de començar per dir que jo no tenia coneixements sobre els aspectes tècnics de la distribució d'electricitat. Tanmateix, els mitjans de comunicació han intentat donar des de dimarts un curs intensiu sobre la matèria. ¿Quina és la causa de l'apagada de dilluns? Distingir la veritat de la mentida és tasca àrdua, perquè l'incident començà a utilitzar-se aviat com una arma llancívola contra el govern. Jo he procurat llegir o escoltar les opinions de científics, tècnics i divulgadors de ciència i tecnologia. És massa d'hora per a traure conclusions definitives, però ja em faig una idea del que va passar. Hi ha una primera qüestió que tinc molt clara: en cada moment, oferta i demanda d'energia elèctrica han de ser iguals. El sistema ha d'adaptar la generació a la demanda de manera exacta. En cas de desequilibri i manca de mecanismes d'estabilització, es produeixen oscil·lacions de freqüència que poden provocar el col·lapse. Si les fotovoltaiques introdueixen electricitat en la xarxa d'alta tensió sense sistemes estabilitzadors (que requereixen inversions) pot haver-hi una oscil·lació a la baixa amb caiguda dràstica de generació i apagada monumental.

Dilluns, les centrals tèrmiques de cicle combinat, que funcionen amb gas, i les nuclears podrien haver estabilitzat la xarxa. Però la cobdícia de les empreses elèctriques, que no volen perdre beneficis, abocà al desastre. Amb un pic d'energia renovable que va arribar al 80%, quasi totes les tèrmiques i les nuclears estaven apagades. No volien cremar combustible, perquè el preu de l'electricitat era molt barat —negatiu en alguns moments. La falta de connexió amb França fou altre motiu de desequilibri. El país veí té una enorme quantitat de centrals nuclears que vol amortitzar exportant l'energia que li sobra. No li interessa, per tant, importar energia renovable barata ni que aquesta travesse el seu territori en direcció a altres països europeus. Per això es diu que Espanya i Portugal són una "illa energètica". Però ja n'hi ha prou, de qüestions tècniques. Els territoris peninsulars es quedaren sense llum durant moltes hores —dotze a Xàtiva. ¿Com s'ho prengué la gent? Segons la premsa i els telenotícies, millor del que u hagués pogut pensar.

Una coneguda participant en tertúlies televisives, cap de la secció d'opinió d'un diari de Madrid, afirmava que la població havia entrat en pànic sense que Pedro Sánchez fes res per alleujar-lo. Jo he vist escenes en alguns noticiaris que desmenteixen l'afirmació: festa al carrer en una gran ciutat; rogles escoltant un transistor a piles —que va experimentar una revifada inesperada—; viatgers davant un tren parat enmig del no-res que executaven una coreografia; espontanis que regulaven el trànsit en absència de semàfors... També va revifar momentàniament l'antic costum d'eixir al balcó per a contemplar el carrer. No hi ha hagut un augment destacable de delictes o incidents. És clar que el tall elèctric creà complicacions: als usuaris dels ferrocarrils, als malalts necessitats de certs aparells —respiradors, per exemple—, a qui li urgia traure diners del caixer, als amos de tendes de productes peribles, a gent que es quedà tancada en ascensors, a múltiples empreses... A casa meua, només teníem por de perdre tot el congelat de la nevera, o de no poder dutxar-nos amb aigua calenta, però pànic... ¡Exageracions! També hi hagué altres anècdotes.

Dilluns, a l'hora de dinar, es formà cua als paellers de l'entrada de Llocnou d'en Fenollet —m'ho ha contat Pere, un amic. Jo vaig anar a un establiment de menjar per a emportar. Les rostidores no funcionaven, però vaig arribar a temps de comprar arròs al forn. ¡Uei! La vitroceràmica de casa no s'encenia. Al carrer de la Reina, una colla de xics i xiques van seure, cap a les set de la vesprada, en la terrassa del bar Dexter, que estava tancat. Havien dut de casa o de la tenda d'una gasolinera —ves a saber— cerveses, refrescs, papes, cacaus, tramussos... Van estar de festa fins a la mitjanit. Ho sé perquè el bar està sota el meu pis. En fi, a Xàtiva no passà res. La policia patrullà per a evitar incidents i el Lluís Alcanyís funcionà amb grups electrògens. Esperem que una futura apagada no siga més greu; ja estem avisats de la vulnerabilitat de la tecnologia. De moment, el Barça-Inter de Milà no alterà la xarxa elèctrica. (La transmissió d'un partit de futbol pot produir pujades i baixades de freqüència; baixa en el descans i puja quan es xiula un penal.)