El tsunami de Halloween

El procés de transformació de la nostra cultura té en la festa de Halloween un dels exemples més visibles. I, per arribar al sorpàs sobre la de Tots Sants, han confluït un conjunt de factors de caràcter econòmic, social, religiós i inclús polític.

La celebració tradicional encaixava en un context ben diferent a l’actual. Recordem que el cristianisme predominant educava en el bon comportament per aconseguir la futura vida eterna i també a santificar les festes. En aquelles famílies més estructurades destacava un major grau de coneixement intern i de respecte cap als avantpassats, els quals són especialment recordats a principi de novembre quan cal mudar-se per visitar el cementeri i portar-los nostàlgiques flors. Després, per a disfrutar discretament, es mengen els dolços exclusius de la data com són les fogasses, les castanyes o els panellets propis de cada territori.

Però des de fa unes dècades el canvi social s’ha accelerat, amb ell la secularització ha arraconat molts dels valors patrimonials que portava associats. També han contribuït la major flexibilitat de les noves famílies, així com el destacat individualisme, el consumisme i l’hedonisme i que la percepció temporal s’ha acurtat amb una tendència a viure el present immediat menyspreant l’herència del passat i la previsió de futur. A més, intervenen uns altres fenòmens com són la irrupció del comerç online i dels basars de producció asiàtica estandaritzada i barata, així com el paper globalitzador que exerceixen els mitjans de comunicació, les xarxes socials i, inclús, el mateix sistema educatiu.

Lògicament, eixe ventall de factors ha resultat determinant per a l’arraconament de Tots Sants. Aquella celebració tradicional en l’era postmoderna no ha evolucionat cap a un enfocament més laic orientat al coneixement de la família i la memòria dels nostres avantpassats comuns, sinó que el tsunami Halloween ha fusionat amb força els nous comportaments humans de caràcter més efímer, superficial i consumista.

Pensem que a principi d’octubre ja es decoren els establiments amb carabasses, teranyines i calaveres de plàstic, perquè no hem sabut adaptar econòmicament la nostra cultura i resulta ben difícil comprar objectes de l’home dels nassos o del saginer, tampoc dels Reis d’Orient en la següent campanya comercial. A més, cal remarcar la reducció del coneixement intern que tenen les famílies de sí mateixes. De fet, per a bona part dels joves escoltar la història de la iaia és molt més avorrit que la d’una tiktoker. I, on va a parar la motivació entre anar l’1 de novembre a visitar els difunts si la nit anterior hi ha una festa divertida de carnestoltes de temàtica fúnebre. Això sí, des de ben menut cal disfressar-se de bruixa o de calavera per a una festa repleta de caramels i després de cubates quan ja eres adolescent però, en canvi, no assisteixes al soterrar d’un difunt pròxim perquè et pot traumatitzar i dona mal rotllo la visió real de la mort.

No obstant, en el context de societat líquida del filòsof Bauman, la transformació de la festa comporta un canvi molt més profund que el debat entre recórrer el cementeri o disfressar-se de carabassa. Perquè la desmemòria col·lectiva li aporta importants ingressos al comerç de les carabasses de plàstic, així com a l’oportunista de qui ha malvenut la propietat dels avis per poder viatjar a Disney. I també beneficia als líders populistes que atrauen seguidors a través de missatges simples que van destinats a una població desinformada i amb escàs arrelament identitari. Al final, les conseqüències del tsunami Halloween no són tan innocents ni divertides.