Les particularitats del cementeri de Xàtiva

El passat dimarts anarem al cementeri de Xàtiva amb els alumnes de la UNED sènior, per analitzar les particularitats de la necròpolis xativina, aprofitant la recent celebració del dia de Tots Sants. L’activitat que plantejarem consistia a reflexionar sobre com veure aquest d’una forma diferent. La majoria dels mortals acudeix a posar flors als familiars o éssers estimats, netejar les làpides i tornar a casa sense gaudir del mateix com lloc d’art, espai de memòria, o que marca l’inici d’una investigació genealògica, amb l’estudi de dates de naixement i defunció, o preguntar-se qui eren les persones que es troben soterrades en els grans panteons, o d’analitzar detalls com la gran proliferació de làpides blanques, o escultures de baix relleu, que tenen una curiosa simbologia, o de fotos que tapen el nínxol sense cap identificació

Iniciarem una explicació de les particularitats que diferencien el nostre camp sant de la resta. Tenim una part civil prou extensa diferenciada del general, destinada al soterrament dels no catòlics, coneguda popularment com dels protestants, encara que va ser fundat a petició del partit republicà. Entre els seus eterns moradors, destaquem a Lino i Vicente Casesnoves, i a José Fabra, l’ùnic que té flors aquell dia, i curiosament fent joc amb els colors de la bandera tricolor. I lloc, on a més, es pensa van anar a parar les despulles dels executats a Casablanca. No s’ha identificat el fossar, però sí a una de les seues víctimes, gràcies al fet que va tindre làpida a nom de José María Blanch, executat el 15 maig de 1939. Ara, un bon grapat d’anys després d’acabada la Guerra Civil, ens assabentem que a banda d’ateus, suïcides, protestants o espiritualistes, també va soterrar represaliats del franquisme. Ens van fer ressò a més de la iniciativa d’Amics de la Costera d’acabar amb el mur de la vergonya, que separa el civil del catòlic, o és que la mort no ens iguala a tots.

Entrem al cementeri dels catòlics i ens trobem amb la capella coberta per una volta gegantina perfectament observable des de l’autovia quan venim de València, i que juntament amb la panoràmica del castell i la muralla que s’estén pel Vernissa, esdevenen signe identificatiu de la capital de la Costera. Parlem de la donació de José Espejo Gil, que va deixar tota la seua fortuna per a fer millores en la ciutat. Darrere de la capella gaudim d’una gran quantitat de làpides amb més d’un segle d’existència, amb simbologia cristiana o no, on destaca la mort de l’infant, tractada de forma molt significativa. Els propose que trien 3 mereixedores de conservar-se en un museu, i no val només triar la que el metge Luís Simarro Lacabra va encarregar a Benlliure. Les blanques amb corones de flors que envolten un rellotge d’arena, que despleguen ales per a simbolitzar la fugacitat de la vida del nascut per a morir, ens sorprenen a tots, com les que reprodueixen una escena de la Blancaneu de Disney, per donar a entendre que enllà jauen les despulles d’un nadó.

Comentem que la dignitat de la sepultura va en relació a la capacitat adquisitiva i el pes polític de les famílies en la ciutat de Xàtiva, i de tots destaquem els de Dauden, o els del Tudela, i recordem també l’ús del cementeri com a espai de memòria, recordatori de les víctimes de la guerra, amb la presència de dos monuments dedicats als soldats repatriats a l’hospital de Xàtiva durant la guerra de Cuba, o a la fossa de les víctimes del bombardeig de l’estació, la qual pel moment no es pensa exhumar, ja que no quedà ningú que reclame les despulles d’uns cossos esquarterats, la qual cosa sí que ho han aconseguit els descendents de la família de Manuel Cháfer Cháfer, “el gallo” del Genovés, que hui podran donar-li sepultura digna al seu aví amb l’acte protocolari d’entrega de restes i posterior soterrament.

Davant dels nínxol 148 els explique la història fins al moment de la primera execució extrajudicial del franquisme documentada, de les excavacions desplegades per l’empresa ArqueoAntro, de l’exhumació d’un esquelet amb una gran quantitat de contusions i que la documentació oficial de la Guàrdia Civil atribuïa al suïcidi la causa de la mort, quan l'autòpsia practicada al dipòsit de cadàvers del cementeri determinava que Cháfer va morir d’un tret després de ser apallissat i cremat viu.

I acabem la nostra visita explicant una altra particularitat, com que a la necròpolis hi ha un panteó d’il·lustres de relativa recent creació, que passa completament desapercebut per a bona part dels visitants. I proposem als sèniors el repte de reflexionar si tots els escollits fins al moment són aptes per a ser mereixedors de tan alta distinció. Encapçala la llista l'arquitecte Vicente Cuenca Pardo. El seu mèrit va ser el de ser arquitecte de la Col·legiata. Per ordre cronològic li seguiren Serapio Artigues Sonsolí, Juan Morcillo Olaya i Jaime Garí Fabregat. El primer, fundador de la Botica Central i màxim exponent de quan les farmàcies eren fàbriques de remeis. Morcillo va ser precursor de la inspecció sanitària de tota mena de carns. A Jaime Garí se li atribuïx la creació del cadafal de la primera falla de Xàtiva, alçada en la plaça de la Trinitat, i que ha passat de ser un complet desconegut a aconseguir la condició d'il·lustre en un temps rècord, quasi dos segles després de la seua mort.

I seguint en el món faller, és il·lustre també Blai Bellver, autor intel·lectual de la sàtira fallera, creador del primer llibret i històric impressor, al qual li acompanya un dels seus descendents, Enrique Martínez Bellver. Se li atribueix la  condició d'il·lustre per la generosa donació realitzada per a construir una escola. Els Bellver sumen dos, igual que els Sarthou. Don Carlos, pels mèrits coneguts, i la seua filla, Lídia, per la condició de bibliotecària. Doblet que suma també la societat musical La Vella, on han aconseguit també la condició il·lustrada Antonio Torres Caballero i Ramón Fayos Segarra, a la que s’afegeix José Romero Soldevila, cap del partit conservador i alcalde de Xàtiva en nombroses ocasions. Únic polític dels il·lustres. I sense poder comentar més particularitats, abandonem el cementeri perquè van a tancar, manant com a deure reflexionar sobre si el cementeri de Xàtiva pot ser un museu amb un important patrimoni que cal conservar?

Suscríbete para seguir leyendo