Pla d'Auschwitz

Evita passar de llarg per davant del primer fotograma de la 24a Mostra de Cinema d’Ontinyent memòria històrica i drets humans que es realitza del 31 d’octubre al 27 de novembre del 2025. Es tracta del cartell dissenyat per Albert Valiente. Queda tant per dir, hi ha tant silenciat i esborrat. Hi tantes explicacions incorrectes de la història. Caldrà tornar-ho a investigar per apropar-se a les certeses del que va ocórrer. Quan calga, s’hauran de tornar a escriure els relats històrics i fer més història, més memòria. Fer-ho és un deure.

Es trobaran tantes errònies sentències, injustes condemnes. Tres succintes al·lusions per contemplar el cartell de Valiente, les seus línies tapades, les paraules ocultes, els noms dels desapareguts. Amb els despatxos violents i torturadors, amb els carrerons estrets i les nits rurals com els va investigar Lola Salvador Maldonado en El crimen de Cuenca (1979), s’obria una possibilitat de fer memòria històrica que el 1980 Pilar Miró va traduir al cinema.

Els errors que resulten de l’abús de poder mortifiquen innocents. Cal corregir-ho, encara que duu feina. Després de tant de sofriment, moltes pàgines després, Lola Salvador desvelava eixos horrorosos errors dels altres: “Fallamos que debemos declarar y declaramos haber lugar al recurso de revisión interpuesto contra la sentencia [...] intervenir en las diligencias que se acuerde formar por la presente sentencia para la persecución y castigo, en su caso, de las responsabilidades en que hayan podido incurrir cuantos intervinieron en el proceso origen del presente fallo” (El crimen de Cuenca).

D’altra banda, una cita d’Alfredo González Ruibal extretadeTierra arrasada. Un viaje por la violencia del Paleolítico al siglo XXI (2023). L’autor conclou que fer memòria històrica ve a ser, per així dir-ho, com fer una arqueologia de la violència. “Quizá lo más importante de la arqueología, sin embargo, no tenga que ver con el conocimiento. Quizá lo más important tenga que ver con la ética”. I amb els poetes Luis Rosales, que diu: “la muerte no interrumpe nada”, i Óscar Acosta, que diu: “Guerra a la muerte”, González Ruibal conclou: “para que los muertos sigan vivos en nuestra memoria. Para que, de algún modo, vivan para siempre”.

Sobre aquesta base, el cartell de Valiente serà la làpida que suportarà els noms. Tot per la voluntat de tornar a dir el que no s’ha dit correctament en els darrers anys. Ara bé, ací i ara, i introduint la tercera al·lusió, cal deixar-se guiar per l’actitud que Marta Sanz trasllada en esporàdics passatges dePequeñas mujeres rojas (2020) quan fa dir: “No voy a ser tan salvaje ni tan impúdica”.

Llavors, ara sí, després del cartell i dels llibres, és el temps de més fotogrames. Sobre l’espoli cultural i la memòria històrica pot veure’s La invasió dels bàrbars (2025)de Vicent Monsonís. El guió de la pel·lícula es basa en l’obra de Chema Cardeña. Les altres pel·lícules que es projecten són: Maspalomas (2025) de José Mari Goenaga i Aitor Arregi; El silencio de otros (2018) de Almudena Carracedo i Robert Bahar; Palabras para un fin del mundo (2020) de Manuel Menchón; L’últim cant nòmada (2024) de Marjan Khosravi; Dolores Ibárruri, pasionaria (2025) i Las cartas perdidas (2022) d’Amparo Climent; Leer ‘Lolita’ en Teheran, d’Eran Riklis; i, finalment, No other Land (2025) de Basel Adra, Rachel Szor, Yuval Abraham i Hamdan Ballal.

*****

Emmarcat en els necessaris projectes de memòria històrica, tot seguit es reprodueix l’article Pla d’Auschwitz consagrat a la memòria de Madrich Berliner Luftig (1938, Ontinyent - 1942, Auschwitz). Aquest article és la traducció i adaptació abreujada de l’homònim assaig breu publicat en anglès pel Museu Memorial d’Auschwitz-Birkenau de Polònia.

*****

Pla d’Auschwitz

… puguem veure i sentir la inhumanitat més plena i irrefutable del camp de concentració d’Auschwitz.

Piotr M. A. Cywiński, Director del Memorial d’Auschwitz-Birkenau.

Auschwitz Plan. Painful Mater & Stolpersteine for Madrich (2025, Oświęcim, Poland). Fotocomposició. Detall del Guernica (1937) de Pablo Picasso i fotografia de l’Stolpersteine per a Madrich Berliner Luftig a la Vall d’Albaida.

-I-

En The Book of Names del Museu Estatal d'Auschwitz-Birkenau a Polònia, entre més de 4.800.000 noms, està el de Madrich Berliner Luftig.

-II-

Golda Luftig (1903-1942), amb els seus pares, quatre germans i dues germanes, surt de la ciutat polonesa de Chrzanów, a uns 20 quilòmetres d'Oświęcim. Junts, es dirigeixen a Bèlgica. S'estableixen a Anvers. Mentre són allà, descobreixen que la ciutat espanyola de Guernica ha estat bombardejada per les forces aèries alemanyes aliades amb els rebels contra la República Espanyola. És el 26 d'abril de 1937. Sven Tuytens explica que aquesta fou la raó per la qual Golda i les seves germanes van decidir allistar-se a les Brigades Internacionals. En aquest punt, cal afegir amb Paul Preston que "l'esquerra europea va veure clarament allò que la dreta democràtica va optar per ignorar durant tres anys: Espanya era l'últim bastió contra els horrors del hitlerisme". Per aquesta causa i per diverses rutes, les germanes Luftig finalment arriben a l'Hospital Militar Internacional d'Ontinyent (Vall d'Albaida, València, Espanya).

L'hospital estava dirigit per la Internacional Obrera i Socialista i la Federació Sindical Internacional. Les tasques de l’Hospital incloïen servir com a infermeres al grup de brigadiers conegut com “Las mamás belgas”. Atenien tots els ferits que arribaven, també els ferits en l'atac de l'Aviazione Legionaria a l'estació de ferrocarril de Xàtiva (La Costera, València, Espanya), on van ser assassinades 129 persones i el nivell de destrucció va ser immens; en conseqüència, la ciutat de Xàtiva ha estat coneguda com el Guernica valencià.

-III-

A Ontinyent, Golda es queda embarassada. El 2 d'agost de 1938 dóna a llum una nena. El seu nom serà Madrich. Poden celebrar la vida enmig dels horrors de la Guerra Civil Espanyola. Però si una vida naix en un context oprimit i sense llibertat, la vida és un do que no es pot desenvolupar, explica Edith Eger. Les condicions de vida inhumanes empitjoraren ràpidament. Golda i la petita Madrich prompte es troben en una situacióextrema, concepte explicat per KarlJaspers al referir-se a les situacions en les quals la vida està en risc i la mort és una amenaça real i immediata.

-IV-

A partir del 26 de gener de 1939, després de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes del dictador Franco, aquestes van arribant a més poblacions del sud banyades per les aigües de la mar Mediterrània. Succintament, Primo Levi es refereix, com fa Preston, a la immensa importància d’aquest succés. Destacar-ho potencia la relació entre la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola per reconstruir la trajectòria de Madrich i de la seva mare.

Golda i la seva filla estan enrisc evident. Per tant, la decisió va ser abandonar l'Hospital i la ciutat d’Ontinyent. Les negociacions van permetre que mare i filla volaren des d'un petit aeròdrom valencià fins a l'aeroport algerià d'Oran, expliquen Tuytens i Amalia Rosado Orquín. Van continuar el seu viatge per tornar a la ciutat belga d'Anvers, que ja va acollir la família Luftig quan va marxar de Polònia.

-V-

L'1 de setembre de 1939 esclatava la Segona Guerra Mundial. El 28 de maig de 1940, l'exèrcit alemany ocupava Bèlgica. Tragèdia: "condicions totalitàries globals" (Hannah Arendt). El 29 d'agost de 1942, Golda Luftig i Madrich Berliner Luftig van ser deportades a Auschwitz des de la caserna de Kazerne Dossin en un grup de 1000 jueus. Mare i filla van ser assassinades en cambres de gas. Escriure sobre aquesta mare i la seua filla és memòria i resistència necessàries. Piotr M. A. Cywiński sosté que “la història d'Auschwitz […] és, sobretot, la història de les persones”.

El motiu que va motivar les germanes Luftig a allistar-se a les Brigades Internacionals va donar lloc al quadre Guernica (1937) de Pablo Picasso. En un detall rellevant, el pintor il·lustra la relació més dolorosa entre una mare i la seva filla. És la relació que es desenvolupa a través de la mort. Llavors Cywiński fa ús de l’expressió de Jaspers i diu: “Auschwitz no es pot entendre completament en termes de dates, xifres i fets. La història d'Auschwitz és sobretot una tragèdia humana massiva, la dimensió única de la qual va més enllà dels límits de la cronologia i existeix en paral·lel, però a part, de les estadístiques, els fets i les dates històriques centrals”.

-VI-

Als Arxius Nacionals de Brussel·les hi ha llistes amb els noms dels deportats de la Kazerne Dossin; en una paret hi ha 25.836 espais per a les fotos de les persones deportades. Hi ha la de Golda, però no la de Madrich. A hores d’ara no s’ha trobat fotografies d’ella, sosté Tuytens. Encara no es coneixem el seu rostre, el color dels seus cabells i ulls, ni el seu somriure.

-VII-

Al lloc on va néixer Madrich Berliner Luftig, Ontinyent, hi ha un monument commemoratiu. És una Stolperstein, projecte en desenvolupament de memòria històrica impulsat per l’artista alemany Gunter Demnig (n. 1947). 10 cm x 10 cm són les seues dimensions. Observar aquesta superfície de llautó provoca la reflexió. El nom d'una noia, la data de naixement i la de la mort, els noms dels camps d’Auschwitz i de Birkenau. Tot es fusiona en una conflagració. Aquesta inscripció en la vorera d’un carrer colpeix els pensaments i les emocions.

Una nit lluïa un petit tauler com un diminut sambori de colors, ben proporcionat i dibuixat amb cura i delicadesa com si fos una extensió de l’Stolperstein de Madrich. No estava fet per jugar, era un anònim exercici de memòria fràgil i indefens que la pluja hagués esborrat del tot si no fos per aquestes paraules tremoloses. Va ser com veure créixer una petita flor groga al costat dels barracons d'Auschwitz i Birkenau o en els darrers trams de la via del tren que venia de Varsòvia i s'aturava a l'andana terrorífica del camp nazi de Treblinka. Davant de l’Stolperstein de Madrich es va desplegar un exercici de memòria colossal i inconscient. Aquesta innocència continua fragmentant idees i raonaments. Les paraules encara triguen a tornar del silenci. La imatge encara es forma en les ments com un pla molt complex. Aquest terme, pla,present des del títol d'aquest article, busca intencionadament mantenir l'ambigüitat del seu significat. Un significat és pla entès com el disseny d'un espai, un edifici, etc. Un altre significat és pla entès com l'organització i preparació de la manera més òptima d'executar una idea. Aquest segon significat es fa ressò de la terrible Conferència de Wannsee (Berlín) celebrada el 20 de gener de 1942. És el pla de l'horror, el dels camps creats per l'Alemanya nazi. El petit memorial per a Madrich es torna immens perquè conté en el seu interior un terreny enorme i l'abisme de milions de vides assassinades. I les seves cendres.

-VIII-

Amb les paraules de la cita inicial de l'article, Cywiński al·ludeix a la infància i als nascuts als camps. Desenvolupa la reflexió en els capítols “Children” i “Births” del seu llibre citat sobre Auschwitz. Com consta en The Book of the Names, Madrich Berliner Luftig va ser una nena a qui li van robar la vida als quatre anys. Un dia, la reflexió sobre Auschwitz esdevindrà clarament la reivindicació del dret a la vida, que, com sosté la incansable Edith Eger, és el regal més gran que es pot imaginar.

Bibliografia bàsica citada en l’article:

Arendt, Hannah, Los orígenes del totalitarismo. Alianza Editorial. Madrid. 2022.

Cywiński, Piotr M. A., Auschwitz. A Monograph on the Human. Auschwitz-Birkenau State Museum. Oświęcim. 2023.

Eger, Edith, The Choice. Even in Hell hope can flower. Penguin Random House. UK. 2017.

The Gift. Penguin Random House. UK. 2024.

The Ballerina of Auschwitz. A dramatic retelling of The Choice. Penguin Random House. UK. 2024.

Levi, Primo, The Periodic Table, Penguin Random House. UK. 1986.

Preston, Paul, La Guerra Civil española. Penguin Random House. UK. 2017.

Tuytens, Sven, Las mamás belgas. La lucha de un grupo de enfermeras contra Franco y Hitler. Editorial El Mono Libre. Madrid. 2019.