Dotze vides per a commemorar el dia de la Constitució

Espanya celebra hui el 47 aniversari del naixement de la constitució de 1978, i Xàtiva es va afegir sense voler a la festa onomàstica publicant fa uns dies un calendari solidari, dedicant cada mes de l’any vinent a una biografia. Unes vides, l’esforç de les quals, ha permés anar conreant les llavors del sistema democràtic que tots avui disfrutem, i del que som deutors. Fem un xicotet repàs de 12 vides, per a entendre la sang que ha costat forjar l’actual constitució, hereva de la de 1812, 1837, 1845, 1869, 1876 i 1931. Textos que foren derogats a base de pronunciaments, revolucions i colps militar, on l’enfrontament civil va ser la norma.

Els Villanueva, a gener, van ser precursors de la democràcia liberal a Xàtiva. Van contribuir a liquidar l’absolutisme mitjançant la formació d’un parlament dividit en partits polítics, i a la creació dels drets de ciutadania, reflectit tot en un text constitucional, el de 1812, la gran mare de tot el sistema democràtic espanyol i que la violència política va doblegar, iniciant la primera de les nombroses guerres civils del nostre territori, la d’absolutistes versus liberals. En aquell difícil context, els germans Joaquín Lorenzo, Jaime i Lorenzo Tadeo Villanueva lluitaren per fer de Xàtiva una capital de província i bisbat del nou estat liberal que es volia vertebrar a Espanya. Com a premi reberen la repressió i l’exili.

Consolidat l’estat liberal a Espanya en forma de monarquia constitucional de sufragi restringit, a febrer, José Espejo Gil, va esdevindre mecenes de Xàtiva, deixant tota la seua fortuna a la ciutat, per tal de combatre l’analfabetisme i la misèria, o impulsant tota mena de reformes urbanes. Al contrari, que els Villanueva o José Espejo, els Bellver, a març, sí que van tindre relleu generacional. Blai Bellver Tomás va ser el gran patriarca de la nissaga. Editor, periodista, poeta, i divulgador de la literatura d’espardenya, a més de precursor a Xàtiva de la festa fallera.

Els Bellver van ser Voluntaris de la Llibertat, per a defensar els valors constitucionals de 1869, i gaudiren amb els Ridocci, de la proclamació de l’efímera Primera República, enfonsada un any després a Xàtiva, sense vessament de sang. Temps rebolicats, on Matilde Ridocci, a abril, va demanar al rei Alfons XII, la igualtat de sou entre mestres i mestresses, iniciant la lluita per acabar amb la bretxa salarial entre gèneres.

Amb l’adveniment de la Restauració, la democràcia va ser canviada per la pau. Fi de les guerres civils entre carlins i liberals, i estabilitat amb un alternànça de partits pactada des del poder, on republicanisme, socialisme i nacionalisme, no tindrien mai cabuda dins d’un sistema bipartidista, on tot quedava reduït a dos partits, els conservadors i els liberals. Tot legitimitat per la constitució de 1876, que va fer aigües a partir de 1902. 

Nova inestabilitat solucionada amb un nou pronunciament militar, el de Primo de Rivera, que va deixar en suspensió la constitució de 1876, després de la proclamació de l’estat de guerra. Nou anys d’estabilitat a la força, on Gonzalo Viñes Masip, a maig, investigava els orígens de l’home a Xàtiva, o reflexionava sobre les causes que havien portat a declarar a la Verge Maria com a patrona de Xàtiva, i Attilio Bruschetti, a juny, seguia l’exemple d’Espejo Gil i donava la seua fortuna per a fer jardins i escoles, i publicava llibres per a fer de la solidaritat, el motor de la humanitat, mentres el món es preparava de nou per a la guerra.

Cansats de la dictadura i dels Borbons, Espanya va a tornar a ser republicana, amb la proclamació d’una nova constitució, la de 1931, de la qual va ser gran defensora Artemina Botella, a juliol. Va tindre com a referent a Matilde Ridocci, i va ser precursora del sufragi femení i de la participació de la dona en la vida política. Per primera volta en la història de Xàtiva, el gènere femení tindria representació a l’Ajuntament de la ciutat.

I la Segona Republica va ser de nou enfonsada per un colp d’estat, que va portar a una nova Guerra Civil, la pitjor de totes, la del 1936-39, i de la que Xàtiva va patir greus conseqüències. Viñes va ser assassinat per extremistes en la rereguarda republicana, mateix cas que Artermina Botella, qui per a evitar un hipotètic mateix destí, però a mans dels militars sublevats, va decidir prendre el camí de l’exili, per por a pagar amb presó, o la vida, el pecat de la seua lluita per la igualtat de gèneres.

Jovino Fernández, a l’agost, el nou cap del Consell Municipal va seguir el tràgic destí de Vinyes, però assassinat no per extremistes, sinó pels militars, que presumien d’impartir justícia. Pena de mort sense dret a una sepultura digna. Cecília Sanz, a setembre, va ser més intel.ligent i, al contrari que Jovino, no es va fiar d’aquells militars. La primera metge de Xàtiva, filla del doctor Sanz, va imaginar-se que des de la seua posició com a sanitària militaritzada que havia defensat la República des dels hospitals de sang, amb una filiació comunista i atea, ho tenia ben difícil, va optar pel camí de l’exili a Mèxic, on seguir una vida de solidaritat des del camp de la cultura.

I de nou la pau imposada, sota un clima de terror, que va portar a la dictadura més llarga de la història d’Espanya, que va transitar d’estat feixista a dictadura nacionalcatòlica, on la constitució es va transformar en las Leyes Fundamentales del Reino, on tres dones van desenvolupar una vida pública més enllà de la frontera de la llar i cura de fills.

 Amb Teresa Montaner Viñes, a octubre, es va extingir l’ofici artesanal de constructor de cadires, i va esdevindre com la gran recopiladora de balls valencians en temps difícils. Ana Calabuig Colomer, a novembre, va ser la primera comare titulada de la història de Xàtiva, i com a tal va exercir durant anys, assistint parts en moltes ocasions a canvi de res. I per últim, ja en ple segle XX, i mirant cap el segle XXI, triarem la vida de Remedio Laguía Mira, a desembre. Seguia l’esperit docent de Matilde Ridocci i el polític d’Artemina Botella, encara que des d’una perspectiva conservadora, però igual en el sentit de lluitar per la participació pública de la dona en la societat del seu temps. 12 vides per a commemorar el 47 aniversari de la constitució de 1978 i ajudar a comprendre el que ha costat consolidar la democràcia a Espanya.

Suscríbete para seguir leyendo