L’habitatge a Ontinyent: de dret bàsic a negoci especulatiu

Des d’Esquerra Unida Ontinyent volem alertar de la greu situació que està patint la nostra ciutat en matèria d’habitatge. L’accés a un habitatge digne s’està convertint, cada vegada més, en un privilegi i no en un dret, com hauria de ser.

Les darreres informacions publicades en mitjans de comunicació mostren una realitat preocupant: proliferació d’infravivendes, habitacions a preus desorbitats i immobles minúsculs venuts a preus totalment fora de mercat. Parlem d’exemples com baixos de poc més de 30 metres quadrats que superen els 100.000 euros, com a Xàtiva, o habitacions de lloguer a preus equiparables a grans ciutats.

A Ontinyent, aquesta situació no és casual. L’arribada de la universitat, sense una planificació adequada en matèria d’habitatge, ha tensionat encara més el mercat. El resultat és clar: s’ha passat de lloguers d’habitatges complets a un model basat en habitacions, precaritzant les condicions de vida, especialment per a joves i famílies treballadores.

A més, cada vegada és més evident la presència de fons d’inversió i especuladors al nostre municipi. Els coneguts cartells de “compre pis al comptat” no són una anècdota, sinó un símptoma d’un problema estructural: l’habitatge s’ha convertit en un actiu financer amb el qual fer negoci, en lloc de ser un dret garantit.

Mentrestant, el govern municipal continua apostant per polítiques urbanístiques desfasades, recuperant projectes de fa dècades amb preus d’eixida superiors als 200.000 euros. Aquestes xifres són totalment inassumibles per a la majoria de la població, si tenim en compte que la renda mitjana per llar ronda els 28.632 euros anuals, segons l’últim estudi realitzat per ATEVAL. Això condemna a les famílies treballadores a hipoteques de 30 o 35 anys, en el millor dels casos.

A tot açò se suma la recent permissivitat per a convertir baixos en habitatges. Lluny de ser una solució, aquesta mesura aprofundeix en la precarització: espais sense condicions adequades, amb problemes d’humitat, falta d’intimitat i sense garanties d’habitabilitat digna.

En molts casos, aquests immobles són comercialitzats com a oportunitats d’inversió amb alta rendibilitat, deixant clar que l’objectiu no és garantir habitatge, sinó augmentar beneficis.

Des d’Esquerra Unida Ontinyent denunciem que s’ha prioritzat la imatge i els grans anuncis per damunt de les necessitats reals de la ciutadania. No es pot impulsar el creixement de la ciutat sense garantir, al mateix temps, el dret a l’habitatge.

Amb la fallada de les institucions, des d’Esquerra Unida Ontinyent hem posat damunt la taula propostes concretes i viables per fer front a la crisi de l’habitatge a la nostra ciutat, sense haver rebut cap resposta ni voluntat d’actuació per part de la resta de grups polítics del ple municipal.

Tot i això, tenim clar que sense pressió social no hi haurà canvis reals. Per això, fem una crida a l’organització als barris, a enfortir les associacions veïnals i a implicar al conjunt de la ciutadania en la defensa activa d’un dret tan fonamental com és l’habitatge. Només des de la mobilització i la participació col·lectiva podrem construir un Ontinyent més just i habitable per a totes i tots.

Ontinyent no pot convertir-se en una ciutat aparador per a inversors mentre expulsa a la seua gent. Cal decidir quin model de ciutat volem: una ciutat per viure o una ciutat per especular.