Ha fet 90 anys: de quan van cremar l'església de Barxeta

Aquest divendres quinze de maig de 2026 es compleixen noranta anys de la crema de l'antiga església de Barxeta, la qual estava situada enmig de l'actual plaça de l'ajuntament. Els fets es van desenvolupar el dia 15 de maig de 1936 i també va caure en divendres.

Barxeta era una alqueria musulmana situada dins del terme de Xàtiva i una xicoteta mesquita ocupava el centre de la plaça. El rei en Jaume I va donar l'alqueria al cavaller Pere Sabata. Al 1609 els moriscs del Regne de València van ser expulsats pel decret del rei Felip III i les quaranta-sis famílies morisques van ser expulsades de Barxeta. La carta pobla va ser atorgada al 1617 i a l'any 1732 ja tenia vint-i-una cases i seixanta habitants, tots cristians vells.

L'església es va començar a construir al 1733 damunt de l'antiga mesquita i va ser finalitzada al 1739. L'església en un principi estava dedicada a Sant Josep, però anys després van canviar als "Sants Esposoris de Santa Maria i Sant Josep". A meitat del segle XIX es va completar el remat del campanar.

Les eleccions del 16 de febrer del 1936 es van dur a terme a Barxeta dins d'un clima polític molt exaltat en el qual el votar a la candidatura d'esquerres o a la de dretes, dividia i enfrontava a moltes famílies i colles d'amics. Els resultats van ser els següent: Front Popular 376 vots, Bloc Nacional 346 i el PURA 46 vots.

El 20 de febrer es va convocar un plenari a l'Ajuntament i el secretari (D. Emilio Cremades) va donar lectura a un telegrama del nou governador civil nomenat pel Front Popular, Braulio Solsona Ronda; en el qual ordenava el cessament immediat en els seus càrrecs d'alcalde i regidors dels qui hi havien sigut nomenats de forma interina el 24 de desembre del 1934 a conseqüència dels fets de l'octubre del 1934 què van tindre lloc a Barxeta. A continuació va quedar reposat l'ajuntament que va eixir elegit en les eleccions del 12 d'abril del 1931 amb l'alcalde Vicent Flores Berenguer al capdavant.

Una vegada va prendre posició el nou ajuntament d'esquerres -i per tant partidari del Front Popular- els elements més radicals i exaltats van iniciar la seua estratègia política cap a la consecució de la revolució social i política. La crema de l'església es va dur a terme el divendres 15 de maig, suposem que ho van fer tal dia pels fets que va ocórrer un dia abans.

El dijous 14 de maig van arribar a l'estació del tren de la Pobla Llarga procedents de València uns milicians amb la intenció de pegar-li foc a l'església. Les forces de seguretat estaven advertides i es van enfrontar als milicians i van poder evitar la crema de l'església de la Pobla Llarga.

Però el grup de revoltats, en compte de tornar-se'n cap a València, van optar per a dirigir-se al poble veí de Rafelguaraf i en aquest cas si que van aconseguir el seu objectiu i li van pegar foc a l'església. Des de Barxeta de segur que veurien la fumera que venia de Rafelguaraf i pensarien que també per a ells hi havia arribat la seua hora d'iniciar la revolta tan esperada.

El quinze de mig de 1936 divendres, a poqueta nit una multitud estava reunida a la seu de l'UGT al carrer Nou, 17 i van eixir en direcció al carrer Major cap a la plaça. En totes les cases per on passaven, les portes estaven tancades per dins en pastell. La gent estava en tensió i atemorida. A escassa distància de la plaça, un tinent de la guàrdia civil i dotze guàrdies civils que havien arribat des de Xàtiva van intentar barrar el pas a la gent revoltada i pareix ser que l'alcalde en funcions, Hilario Pascual Ordúñez, que venia al capdavant, va haver de mediar amb el tinent per tal d'evitar l'enfrontament, i finalment una vegada vista la situació de crispació i violència política, el tinent i els guàrdies van optar per tornar-se'n a Xàtiva.

Destitució de l'alcalde

La colla d'exaltats arribaren a la plaça i uns joves van entrar a l'interior de l'església per un finestronet que hi havia i una vegada a l'interior, van obrir les portes i van entrar tots dins de l'església i destruïren i cremaren tot el que van pillar a l'interior. A l'exterior es va concentrar molta gent per tal de veure com es cremava l'edifici.

El diumenge 17 de maig, el diari Las Provincias informava: "Que el viernes anterior ocurrieron ciertos incidentes de escasa importancia relacionados con la quema de iglesias en Llaurí, Algimia de Alfara y Barcheta. Como los tres alcaldes de estos tres pueblos procedieron con lenitud, el señor Solsona les conminó a que si a las seis de la tarde de ayer no habían sido detenidos los autores de los referidos sucesos, serian destituidos". El mateix diari, unes pàgines endavant afegia: "Ultima hora Gobierno Civil. Por lenitud en el ejercicio de sus funciones, han sido destituidos por el gobernador los alcaldes de Llaurí, Alfara de Algimia y Barcheta".

El mateix diumenge dia 17 pel matí es va convocar un plenari extraordinari i urgent per indicació del Governador Civil per tal de destituir fulminantment a l'alcalde accidental Hilario Pascual i es va nomenar al segon tinent d'alcalde Domingo Sirerol Pastor, alcalde interí. Cal aclarir que Hilari Pascual era el primer tinent d'alcalde i de forma interina alcalde de Barxeta el dia dels fets, doncs l'alcalde titular, Vicente Flores Berenguer, havia demanat temps enrere un permís perquè romandria fora uns dies degut a un viatge.

Un any després, en 1937, l'església va ser enderrocada i no van quedar ni els fonaments. La plaça va quedar eixamplada i va quedar tal i com està a l'actualitat. No hi ha cap imatge de l'església però hi ha una filmació de l'agost de 1934 en la qual es pot observar la torre del campanar des del carrer Major. En 1953 es va iniciar la construcció de la nova església en un altre solar, la qual la van finalitzar en 1959.