La Fira de Xàtiva en 1918: el Cine del León versus el Salón Setabense

A les primeres dècades del segle passat, el Cine del León i el Salón Setabense competiren pel domini de les nits de fira, especialitzant-se en l’oferta d’espectacles amb cançonetistes i ballarines, on la ciutat no podia presumir de ser un espai lliure d’agressions sexistes, i més quan el cos de la dona s’havia convertit en un espectacle més de la Fira de Xàtiva, no apte per a señoritas. Allò de cantar i ballar bé quedava relegat a un segon pla. I és que la inflació generada per la inacabable Primera Guerra Mundial, ocasionava la proliferació de les varietés. Com apuntava un empresari de la nit: “a media que la carne de vaca sube, la carne humana baja, y las bocas de esas que a usted le parecen besar, es que están hambrientas”.

Per aquell temps, el Cine de León es trobava a punt de tancar. La de 1918 va ser la seua darrera fira. Els motius de tancament van ser tres: l'oportunitat d'obrir un altre negoci, la inexperiència del seu propietari Hilario Botella, productor i venedor de licors, en la gestió dels cinemes/teatre, i la pressio familiar. Com sempre, va primar la rendibilitat econòmica, la primera de totes. Una sucosa oferta per arrendar el local d’un alt executiu del banc Hisapanoamericano, per a transformar el cine en sucursal d’una entitat financera en expansió, li permetria obtindre una renda considerable sense cap inversió, i a més s’estalviar-se els maldecaps de la gestió d’un cine llavors incapaç de fer-li ombra des de l’Albereda, llavors Avenida Canalejas, al Salón Setabense, de la plaça la Bassa, llavors d’Emilio Castelar

Hilario Botella s’havia criat entre alambins, i procedent de Bocairent havia triomfat com empresari de l’alcohol, aprenent d'altres emprenedors com els Requena o Pons. La seua prosperitat l’havia aconseguit amb la gestió de Destilerías Botella. Era un nouvingut en la gestió dels cines i les varietés, i tenia endavant a tot un Salon Setabense, amb el qual es barallava per emetre els millors films i atraure a les artistes més guapes. El cartell de fira dels seus espectacles ho reflectia. Apostava pel cine més que per les varietés, tot el el contrari que el Setabense. El cine del León tenia la batalla perduda abans d’iniciar la guerra pel domini de les nits de fira.

I la família també estava farta dels espectacles de varietés. Fer vida damunt d’un negoci d’aquest tipus, on a la primera planta de l’actual Casa Botella s’obria el cinema/teatret, era una tortura per a la família, i més quan tres de les filles d’Hilario: Artemina, Palmira i Cocepción, impulsaven a Xàtiva el moviment feminista, adherint a la ciutat al manifest fundacional de “Liga Española para el Progreso de la mujer”, on la cosificació del cos de la dona desenvolupada pels cines, no era un bon camí per a “mejorar la suerte de la mujer española”.

En conseqüència, el cine del León va insisitir més en les projecció del que hui podriem considerar com a documentals i noticiaris que no varietés, a les quals no renunciava, però sense grans artistes, al contrari que el Setabense. Segons els anuncis de l’època, el Cine del León es trobava “Situado en el Real de la Feria”, i anava a oferir “todos los días sesiones matinales de 9 a 12, y tarde-noche a partir de les 3, “grandes corridas de toros”, i una espècie de noticiari per informar a la població sobre la marxa de la política internacional “interesantes notas de la Guerra Europea y datos de la actualidad mundial”. Pel que fa a les actuacions femenines, “atracciones de varietés: cazzenotistas y bailarinas”, sense detallar a cap en concret

Pel que fa a la projecció de corregudes de bous, cal dir que Xàtiva gaudia des de l’abril amb l’actual plaça de bous, dissenyada per Demetrio Ribes, i inaugurada el dia de la Pasqua de Sant Vicent de 1918. A partir d'aquell dia, es van celebrar amb assiduïtat corregudes. A juliol es va posar fi a la festa temporalment, i la Junta d'accionistes es va reunir per a dilucidar si era rendible per a la plaça programar quatre corregudes de bous i un concurs de bandes per als dies de fira. La resposta va ser afirmativa gràcies al gran èxit de públic que havien tingut les corregudes celebrades al llarg de la primavera, en les quals s'havia fet pagar entrada a tots menys als accionistes, i als xiquets de pit. Es va pensar a augmentar les prestacions de la plaça amb altres espectacles alternatius a la lídia, com la d'oferir competicions musicals de bandes, i poder acontentar els gustos dels no taurins. La plaça de bous va esdevindre així en epicentre de la fira del 18, tres dies de bous, i un dia dedicat al Concurs Musical de bandes.

Veure films de bous, quan ja tenien plaça, i documentals sobre la retirada de l'URSS i l’entrada d'USA a la Primera Guerra Mundial, quan Espanya era neutral en aquell conflicte internacional, alternant amb l’actuació de varietés, d’artistes totalment desconegudes, va fer que el cine del León, no fora competència per al Salón Setabense, que ho va centrar tot en el comerç de la carn humana.

Segons els anuncis de l’època, el Salón Setabense oferia g"randes atracciones de cine y varietés durante los días de feria". Cap referència al cine de les películes ofertades en la premsa de l'època, però sí moltes sobre les cantants i ballarines. Lolita Ganados era una xiqueta de “13 primaveras, su silueta se dibuja esbelta sobre las chillonas pinturas del salón setabense”, Pepita Camelia “bailarina incansable”, Soledad Molina “canzonetista, mujer hermosa que gusta al respetable”, Amalia Arándiga “reina de la rumba”, Mirka “chatilla deliciosa que baila muy bien”.I totes elles, acompanyades per Adela Margot “la gran atracción de la temporada”. “Mujer tan deseada por tantos que agota el papel en taquilla”.

Adela Margot van fer història dins del món del cuplet. La Margot arribava a Xàtiva després de fer-se famosa a València en 1912, per haver inspirat una falla amb el lema “la sicalipsis-erotisme- a la orden del dia”, on apareixia Adela com a ninot principal cantant el tema “la pulga”, sota la lasciva mirada d’un públic enterament masculí. Repetiria tema al Salón Setabense?. No ho sabem. I es que aquelles fires no estaven lliures d’agressions sexuals, com les d’ara. O no?.