L´11 de juliol de 2000 ens deixava Francesc Ferrer Pastor, pocs mesos després d´haver rebut un homenatge, la medalla d´or de la Universitat de València, que li fou atorgada el 4 de febrer d´aquell any. Han estat diversos els estudiosos de la seua obra que reconeixen que ha sigut el valencià que ha fet més per recollir i sistematitzar el lèxic valencià. Fins i tot Antoni Ferrando el considera com «el lexicògraf valencià del segle XX», i «el personatge que més ha treballat en la replega i difusió dels mots valencians», i Emili Casanova afirma que «ha estat l´home dels diccionaris, qui ha ordenat lexicogràficament el cabal lèxic valencià i l´ha posat al servici dels valencians i de tota la comunitat lingüística». I tot això des de la seua formació autodidacta. Ferrer Pastor començà a treballar el 1941 com a maquinista dels diaris Jornada i Levante, fins que el gener de 1942 va sofrir un accident laboral on va perdre la mà esquerra. A partir d´aquell moment va haver de dedicar-se a les tasques de corrector per la qual cosa va mantenir un constant contacte amb les paraules. Posteriorment va realitzar el mateix treball a la impremta de Federico Doménech i al diari Las Provincias.

Assistí el 1949 al primer curs de llengua de Lo Rat Penat, impulsat per Carles Salvador i impartit per Enric Valor. Ferrer Pastor va obtenir el títol de professor de valencià i va integrar-se en la plantilla de professors, la qual cosa li permeté establir unes bones relacions amb Carles Salvador, Enric Valor i Josep Giner. Ferrer Pastor s´involucrà en el treball i l´estudi sobre el valencià, com a professor de Lo Rat Penat i com a estudiós de la llengua, centrant-se en el camp de la lexicografia i com a editor de llibres i materials per a l´estudi de la llengua.

La seua ha estat una impagable tasca de replega del lèxic valencià que s´ha traduït en una voluminosa i popular obra lexicogràfica, la primera duta a terme al País Valencià amb uns nivells de qualitat i de criteris científics i la que ha estat més útil per a la protecció i promoció del valencià entre milers de valencians fins l´actualitat. Fruït del seu treball són el Diccionari de la rima de 1956, el Vocabulari valencià-castellà (1960) i el Vocabulari castellà-valencià (1966), l´obra lexicogràfica més popular del segle XX, el Diccionari general (1985), les Lliçons d´ortografia (1973), el Diccionari valencià escolar (1987), el Diccionari escolar valencià-castellà i castellà-valencià (1994) i la Gramàtica valenciana (1994).

En definitiva, Ferrer Pastor va viure una vida dedicada a l´estudi i a la confecció de molinassis materials realment útils per a l´alfabetització dels valencians en una època ben difícil, en la qual ensenyar-se a llegir i escriure en la pròpia llengua era perseguit i mirat amb desconfiança. Per tots aquests motius, la seua figura i el que ell representa ha estat objecte de repetits homenatges per part de diverses institucions com de la Societat Coral el Micalet (1993), la revista Saó (1998) o el CEIC Alfons el Vell de Gandia (1995). El 1988 va rebre el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València a la globalitat de la seua obra, el 1994 se li va atorgar el Premi d´Honor de les Lletres Valencianes, el 2000 la Universitat de València li va concedir la medalla de la institució i el 2001 la Mancomunitat de Municipis de la Safor ha establert el Guardó Ferrer Pastor de la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Recordar ara la seua obra i la seua tenacitat en l´estudi del valencià ens ha d´esperonar els valencians actuals en reivindicar un major ús social del valencià, element imprescindible de la nostra personalitat.