25 de febrero de 2011
25.02.2011

Adéu, Josep

Bernat Capó

25.02.2011 | 06:30

Ha mort Josep Iborra, la notícia per esperada no resulta menys dolenta. Portava uns dies lluitant i perdent forces. Mai no hagués pogut imaginar que jo em veuria en la necessitat d´escriure la seua necrològica. Era amic, era paisà, era una extraordinària persona, un bon pare de família, un notable escriptor i, com assagista, el més reconegut en el món de la literatura valenciana actual. En aquest moment, al rebre la luctuosa notícia, segut al despatx, amb una mà al front i el colze a la taula, he fet un repàs dels nostres dies benissencs, del bonàs i barbut mestre don Anaclet, personatge singular i enemic bel·ligerant dels càstigs de tota índole, del nostre naixement a les darreries dels anys vint. Ell feu el batxillerat a Alcoi i jo a València. Un bon dia es trobem a la Universitat. Parlem de un altre temps, sols restablit alguns estius acabada la guerra. Tots dos estudiem Dret, jo no acabe, ell, a més, fa Filosofia i Lletres. Mai no para d´estudiar, a la fi assoleix el doctorat en Filologia Romànica. Fa oposicions i trau la plaça de professor que més endavant, sempre estudiant, aconseguirà el títol de catedràtic. És aleshores quan el professor Manuel Sanchis Guarner li ofereix la possibilitat d´integrar-se com a director adjunt en l´Institut de Ciències de l´Educació (ICE), accepta i és un punt de contacte quan vaig a la capital del país. És casat amb Joanna, quants folis has passat a la màquina? Tota la producció del benvolgut Josep que n´és abundosa. El matrimoni té tres fills: dos xics i una xica. Joanna pot amb tot.
Tornem a creuar els camins molts anys després. Jo visc a Alacant, treballe en una empresa de transports i sóc col·laborador fix del diari Información. Vaig alguna que altra volta a València a trobar-me amb els amics i en una ocasió tinc l´alegria de veure a Iborra i ja no el perdré més mai de vista. La tertúlia la formen Vicent Ventura, el pose el primer perquè ha sigut el meu introductor a la colla. Seguim amb Joan Fuster, Richart, jo mateix i algun que altre, de tant en tant, i tots a l´hora de la «conspiració» a casa Pedro, a qui mai hem conegut, doncs l´amo generós era Javier Marco. Al lloc sopàvem i després calia anar a visitar al Pare Espasa al col·legi Santo Tomàs de Villanueva, al costat mateix del diari Levante i també de Jornada fins la desaparició d´aquest diari vespertí.
Les nostres vides han recorregut els camins amb bastants contactes. L´he acompanyat, a posar la primera pedra, junt a Maravall —aleshores ministre d´Educació—, de l´Institut de Benissa que porta el nom del ciutadà il·lustre Josep Iborra i Martinez. Junts hem assistit a la col·locació del seu retrat a l´entrada principal de l´edifici. Ha visitat el poble amb prou freqüència i la majoria de les voltes hem anat a reveure la casa on va nàixer, situada en el centre històric de la vila. Puc resumir en una sola paraula la nostra trajectòria vital: amistat. Una amistat que en el present oferisc a Joanna amb la mateixa i intensa sinceritat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Restaurantes en Valencia

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre los mejores restaurantes de tu zona: Gandía, Torrent, Sagunt... y disfruta de la cocina valenciana.
Todos los restaurantes de Valencia

 

Heráldica

Los mejores restaurantes en Valencia

¿Conoces la historia y los orígenes de tu apellido? Visita nuestro canal de Heráldica y descarga tu lámina. Si no encuentras tu apellido, pídelo gratis.