25 de febrero de 2011
25.02.2011

Intel·ligència discreta

Jesús Huguet

25.02.2011 | 06:30

En un món tan prosaïc i pedestre com el que ens ha pertocat viure en aquests primers anys del suposadament esperançador segle XXI parlar d´intel·lecte o d´intel·lectual ni es vigent ni està de moda. Sembla com si el mot fóra tan irrellevant i malmirat que sovint, fins i tot pels protagonistes de la clarividència i el coneixement, es veu silenciat no siga cosa que la voràgine cutre-televisiva-rosa-desvergonyida la mamprenga amb aquells que fan del pensament una raó vital.
Però avui el món de l´intel·lecte valencià hauria de reflexionar sobre el silenciament o manca de reconeixement d´una de les persones que més i millor ha explicat la vida literària valenciana. Josep Iborra, amb una formació amplíssima i diversa, ha explicat i ensenyat com pocs la literatura valenciana de les darreres dècades. En solitari a Alberic, Gandia i València o acompanyant a Manuel Sanchis Guarner en la direcció de
l´ICE de la Universitat la seua tasca docent o assagística ha esdevingut en referent.
Un alumne seu em comentava fa mesos que Iborra havia estat el millor professor de francés que mai havia tingut. Estranyat jo perquè Pepe no era docent d´eixa asignatura em va contestar que els dies que el titular no anava era Iborra qui els donava la lliçó, i que en eixos moments havia rebut les línies mestres per tal d´acostar-se a l´idioma. Si en una disciplina no seua aconseguia eixos resultats que no seria capaç de transferir als alumnes de filosofia o literatura!.
Vicent Ventura, Joan Fuster, el pare Espasa, tants i tants amics l´han precedit (només el centenari J. L. Bausset continua, per molts anys!) i n´estic segur les tertúlies que podran bastir allà on es troben seran d´allò més pol·lèmiques i interessants. Però no podem oblidar que el seu mestratge se´ns ha esvaït. Que aquell que era un referent ara només ho pot ser pels seus llibres i per l´exemple.
Un amic, un mestre he perdut avui. El meu primer llibre li´l vaig dedicar, no com acte protocol.lari sinó en reconeixement que sense la seua guia mai no podria haver-lo escrit (ni eixe ni cap altre). Avui ha mort una de les intel·ligències més fermes de la cultura valenciana. Una intel·ligència que des de la responsabilitat callada ens deu encoratjar a fer d´aquest país, la seua llengua, la seua literatura, el pensament i la cultura un propòsit per superar una desídia i una desesperança que arrosseguen esta societat, potser com ell ho feia: des de la discreció i amb reflexió.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Restaurantes en Valencia

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre los mejores restaurantes de tu zona: Gandía, Torrent, Sagunt... y disfruta de la cocina valenciana.
Todos los restaurantes de Valencia

 

Heráldica

Los mejores restaurantes en Valencia

¿Conoces la historia y los orígenes de tu apellido? Visita nuestro canal de Heráldica y descarga tu lámina. Si no encuentras tu apellido, pídelo gratis.

 
Enlaces recomendados: Premios Cine