Joan Molina, persona excepcional

Lluís M. Mesa i Reig

Les edicions digitals dels diaris i altres mitjans de les xarxes socials ens han sorprés amb la mort de l'actor Joan Molina. El final d'este popular artista valencià obliga a reflexionar al voltant del que significa la seua trajectòria humana i professional. També, és clar, a pensar en el paper social d'un dels seus papers més populars: el d'alcalde valencià.

El més destacat del traspàs de qualsevol persona és l'aspecte humà. Es perd un home ple de vitalitat al qual la dolça i suau rialla un dia se li va enganxar a l'expressió de la cara fins al punt de no amollar-la mai. Els que li han conegut de prop han viscut al costat d'un ésser humà entranyable que feia còmode i gratificant el fet d'estar amb ell. Pel meu treball professional, el vaig conéixer el dia que va anar a fer el pregó de festes del municipi d'Albalat dels Sorells, a l'Horta Nord. Recorde com va arribar amb roba de carrer i una bosseta. Em saluda afectuosament com si ens coneguérem de sempre i em va demanar un despatx. En va entrar al de la secretària per despullar-se i posar-se un esmòquing. El canvi va ser radical. Aquell home de vestimenta senzilla s'havia transformat en un elegant senyor. Les hores amb ell van ser agradables i plenes d'humanitat.

El seu traspàs remet a pensar en tota la generació d'actors i actrius valencians que han hagut de formar-se a l'ombra i compartint diverses activitats. Marxà a Romà per buscar treballa abans de tornar pels anys 80 del segle passat. Com uns altres, va entrar a formar part de l'audiovisual. Va ser, amb tot un equip, responsable de l'èxit de la sèrie l'Alqueria Blanca emesa per Canal 9. Però fou dels qui visqueren el tancament de la televisió pública i per tant la desaparició per a una professió de quasi totes les oportunitats de treballar a casa.

El seu personatge més popular s'associa a la figura d'un alcalde de poble. Una persona prop del veïnat que ho deixa tot per servir els governats, sense quasi mitjans i sense esperar res a canvi. Eixa realitat existix. En una societat on la corrupció descoberta cada dia ens perseguix, encara hi ha llocs per a polítics locals sacrificats. Ells es mereixen el reconeixement pel seu quefer. Una dedicació que va mostrar Joan Molina en el seu personatge fins a fer-lo extremadament creïble. L'audiència s'identificava amb ell i la seua bondat.

Així que hui hem perdut un dels nostres. Una entranyable persona humana. Un actor amb accent valencià i un dels personatges més destacats de la gran sèrie de ficció de la televisió valenciana. La nostra societat el recordarà. Els mitjans de comunicació públics valencians no l'han pogut homenatjar com tocava. Descanse en pau Joan Molina, un home especial i un entranyable artista valencià.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents