La societat valenciana ha estat absent de moltes persones que hagen tingut consciència de poble. Hi ha pocs exemples de figures que donaren tot per defensar el patrimoni i la història. Entre ells ocupa un paper principal Pere Maria Orts. L´últim patrici valencià que ens ha deixat.

De molts anys ençà, sabem que és una figura insubstituïble. El seu exemple ens dóna alé per creure en la nostra terra. Ell ho va invertir tot perquè no es perdera cap document o objecte d´art. Emociona la seua entrega i el que lliurara el seu important patrimoni a la Generalitat Valenciana. També des de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua aportà el trellat i el coneixement necessari per tirar endavant, amb l´ajuda de la resta de components, el necessari projecte de tindre una llengua respectada i potenciada. Formava part d´un valencianisme pacífic, conciliador i racional.

Orts era el referent al qui molts acudien quan necessitàvem un document que no sabíem on trobar. Resultava accessible i agradable entrevistar-se amb ell. Així i tot no era favorable al contacte telefònic i preferia que li enviaren unes línies escrites per concretar una visita amb ell. Per al meu poble d´Estivella i per a les meues investigacions ha estat una persona essencial. Recorde la seua gran ajuda quan estava en procés d´elaboració de la tesi d´investigació dedicada a la baronia d´Estivella que em va dirigir el meu admirat Marc Baldó. Em ve a la memòria la seua col·laboració en el descobriment dels senyors del poble i en la identificació de l´escut de Baltasar Escrivà d´Íxar i Monsoriu que presidix el presbiteri de l´església, per esmentar alguns dels temes en els quals ens va a portar la seua saviesa. La primera vegada que estiguérem amb ell va ser a sa casa del Cap i Casal. Els investigadors Santiago Mateu i Josep Maria Blasco compartiren eixe moment. Des d´aleshores vaig estar vinculat amb ell, i ell amb Estivella. Formà part del Consell d´Honor de l´Any Cultural dels Joans. Va rebre totes les meues publicacions des d´aleshores. Amb molta estima, guarde cadascuna de les seues cartes i targetes d´agraïment.

La meua generació no ha conegut destacats patricis valencians com ara Nicolau Primitiu o uns altres. Però ha tingut la sort de tindre prop Pere Maria Orts. El seu exemple és un referent per als qui investiguem la història i estimem el patrimoni. Tant de bo siga també un símbol perquè les autoritats del nostre poble siguen més valencianes. Malauradament no tenim una ràdiotelevisió pública valenciana que el posen hui en valor. No obstant això, de segur que la seua memòria superarà els entrebancs que patixen els valencians i les valencianes per ser-ho. Les posteriors generacions el recordaran més i millor. Pere Maria Orts ens ha deixat però la seua obra romandrà per aclarir la història valenciana. El seu patrimoni és del poble valencià i la seua vida forma part de la nostra. Descanse en pau tan gran persona.