30 de julio de 2018
30.07.2018

Ricardo Llopesa

29.07.2018 | 20:26

Quan eixia de l'adolescència, i m'havia decidit a deixar el piano per la literatura, em topetí un dia amb una revista de format quartilla i coberta en blanc i negre, sense avalots. El seu títol era Ojuebuey, dedicada a la poesia espanyola i centreamericana; l'adreça, valenciana; el nom del director: Ricardo Llopesa. Era l'any 1990. Li escriguí una carta; em contestà. Li envií un poema; em telefonà. Quedàrem, i començà una amistat que per a mi durarà mentre jo visca, perquè el divendres 27 de juliol, una mica després de les quatre de la vesprada, Ricardo deixà aquest món a l'Hospital General de València. Amb ell es trobaven Rosa, sa muller, i sos dos fills, Mireia i Nacho. Tinguí l'enorme honor d'acomiadar-me de Ricardo minuts abans, gràcies a l'avís de Pedro Gandia, sens dubte l'escriptor més pròxim a ell des de feia dècades.

Ricardo Llopesa, nascut a Masaya, Nicaragua, país que ha donat noms espectaculars a la literatura, va ser una de les referències per a diverses generacions poètiques de la nostra ciutat. No feia distincions entre els autors cèlebres i els joves que reunia en el seu cercle, donant sempre consells, matisant afirmacions, recomanant lectures, presentant persones, convertint sa casa en café per a tertúlies? Ricardo obria totes les portes que podia obrir, i les seues consideracions sobre l'escriptura tenen una validesa inesgotable.

Tanmateix Llopesa no només era la persona propera, sinó un home malalt de les lletres, i investigador exhaustiu. Especialista en el modernisme, editor i estudiós de les obres del seu compatriota Rubén Darío, membre de l'Academia Nicaragüense de la Lengua, conferenciant en universitats de llocs tan diversos com són Xile o Rússia, i col·laborador de les més prestigioses revistes de literatura, es dedicava amb una passió inaudita a escorcollar les fonts de Darío, quan havia començat a escriure amb la modernitat que faria creu i ratlla amb la prosa decimonònica, per què fou el gran renovador. A Santiago, va anar a llegir els periodistes influïts per la prosa francesa, d'on hauria begut Darío; viatjava a Madrid contínuament per a contrastar primeres edicions; no escrivia una línia sense estar segur d'allò que hi afirmava? No debades, segells del prestigi de Visor i Espasa Calpe acolliren les seues edicions de Darío; sense oblidar tots els volums que va traure en l'Instituto de Estudios Modernistas. Però totes aquestes dades seran repetides, i es poden trobar pertot.

En aquest últim any, Ricardo ens digué una vesprada que vingué a casa: «La literatura és una pèrdua de temps. No té sentit tancar-se. Cal eixir, barrejar-se amb la vida». Potser té raó. En qualsevol cas, ell va saber no separar-les: es recloïa a escriure a la manera d'un eremita, i exprimia tots els tòpics que es lliguen a la literatura i la seua vida crapulosa i bohèmia. Fou, en aquest sentit, un escriptor complet. I sobretot el mestre que tothom desitja tindre. València, Espanya i Nicaragua han perdut un dels grans. Però, sobretot, un home bo, un amic.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Restaurantes en Valencia

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre los mejores restaurantes de tu zona: Gandía, Torrent, Sagunt... y disfruta de la cocina valenciana.
Todos los restaurantes de Valencia

 

Heráldica

Los mejores restaurantes en Valencia

¿Conoces la historia y los orígenes de tu apellido? Visita nuestro canal de Heráldica y descarga tu lámina. Si no encuentras tu apellido, pídelo gratis.