Bernstein, Leonard Bernstein, compliria avui cent anys. El director i compositor americà va néixer a Massachusetts el 25 d'agost de 1918. Conegut com a director titular de la Filharmònica de New York i com a convidat d'altres orquestres americanes i europees, amb les quals enregistrà moltes obres del repertori simfònic, Bernstein també popularitzà una manera d'acostar el gran públic a la música clàssica a través de programes de televisió en els quals explicava les obres mestres dels grans compositors. Ell va entendre com ningú que la imatge, la televisió, tenia també un vessant pedagògic.
Era rompedor, el seu estil era considerat únic. Les seves versions tenien aquest punt afegit que les convertia en especials. Escoltar la seva Segona Simfonia de Mahler (un dels seus compositors més estimats) és un goig indescriptible. O la Novena de Beethoven, sobretot la que va dirigir en un dia molt especial, el Nadal de 1989 a Berlin, per celebrar la caiguda del mur, en la qual va demanar que les veus en lloc de cantar Freude (alegria) cantessin Freiheit (llibertat).
Com a compositor la història el situarà en un primer lloc gràcies a West side Story, tot i que el seu catàleg està ple d'altres obres importants. Més enllà de la cançó Maria o de les altres que formen la partitura del drama musical basat en el Romeu i Julieta de Shakesperare (immens el Somewhere) jo em quedo també amb els Chichester Salms, per a contralt, cor i orquestra, pura delícia.
