Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Aniversari (In)feliÇ

«L'Aniversari»

espacio inestable

Autor i direcció Jacobo Pallarés. Dramaturgia de Juan Andrés González y Lucía Sáez. Repartiment: Águeda Llorca, Juan Andrés González y Andrea Torres. Producció de Teatro de lo Inestable. Fins al 10 de novembre.

Jacobo Pallarés és el dramaturg més internacional que tenim. Autor d'obres que podien veure a Berlín, Amsterdam o Edimburg. A més té una concepció global de l'escena, des de l'oratòria clàssica, passant per la dansa, la música i els efectes audiovisuals. L'Aniversari segueix el rastre de Family(es), on tant al text com a la representació, amb càmera de vídeo en directe, alerta de la dura quotidianitat que ens arrossega a la inhumanitat. Per dur encara més a l'espectador al seu terreny, no sols els posa al mateix escenari que els actors, també els fa participar de la festa de l'aniversari.

Una celebració sobrevalorada que Pallarés la desestructura d'una manera intel·ligent. Només cal que recordem la il·lusió de com celebren els seus aniversaris els xiquets, i com ho fem els adults, on en la majoria dels casos acaba amb símptomes de depressió, on sols eixir l'animal que portem dins. Eixa és la idea central de la funció, recuperar la llibertat i deixar de culpabilitzar al diferent. Deixar d'impressionar-se per regals caducs i valorar el fet important, nosaltres, com diu la cançó final.

L'Aniversari planteja una escenografia molt moderna, una casa preparada per a la festa, on som convidats a sidra i pastís, la manera efectiva de participar d'una obra contemporània. La protagonista és Águeda Llorca, la premiada actriu d'Oliva per La Celestina de Bambalina, que demostra des de la proximitat un control absolut del personatge, tant que tots podríem posar nom a eixa amiga que celebra l'aniversari. Juan Andrés González posa veu i diligència pel lluïment de Llorca, però a més el d'Andrea Torres, una ballarina solvent que dóna una preciositat exquisida a l'obra. Compassa el patiment en què pot convertir-se una festa actual.

Quan es tenen les coses clares és senzill fer una bona representació, de les compromeses amb la recerca del benestar col·lectiu. Perquè anar al teatre és també una festa.

Compartir el artículo

stats