Potser el nom de Carmelina Sánchez-Cutillas provoca una primera picor a l'orella, una sensació d'estar davant d'unes lletres que ja s'havien escoltat, però no es recorda on; un nom que s'ha mencionat, llegit o consultat, que ha format part dels ulls, de la boca o de l'oïda en algun moment. És esta primera sensació la que, quan s'unix amb la menció a l'obra Matèria de Bretanya, acaba suposant un pas avant en la memòria d'una de les lectures valencianes que s'han convertit, pel pas dels ulls sobre les fulles, en clàssics. Amb tot el que això suposa. Al remat, un clàssic «és aquella obra que continua emocionant encara que passe el temps», defineix Joan Borja, comissari de l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

L'AVL decidí dedicar este 2020 a Carmelina Sánchez-Cutillas com a l'Escriptora de l'Any, un homenatge que sobreviurà un any més, fins a desembre de 2021, per l'excepcionalitat de la pandèmia. «Això és perquè calia dedicar-li més temps», apunta entre somriures, darrere de la mascareta, la subdirectora de Levante-EMV, Isabel Olmos, moderadora de la trobada amb acadèmics de l'AVL, la Comissió de l'Escriptor de l'Any i el fill de Sánchez-Cutillas en què es va fer valdre el llegat d'esta dona nascuda a Madrid el 1927, però que creix i crea la seua obra en territori valencià, concretament, a Altea, que escriu en valencià i que reflectix la realitat d'un moment i de la seua història en poemes, investigacions i narracions.

I com u no és d'on naix, sinó d'on creix i no hi ha millor pàtria que on s'estime, tots els presents fan seua la sentència: «Carmelina Sánchez-Cutillas és la gran escriptora valenciana del segle XX». Potser per això és la segona dona que és nomenada escriptora de l'any per part de l'acadèmia de la llengua, després d'Isabel de Villena el 2016. «Volem que hi haja més dones escriptores de l'any, però han sigut oblidades en molts casos per la història», assegura el president de l'AVL, Ramon Ferrer. O, pitjor, perquè en el seu moment no van deixar-les exercir l'ofici de l'escriptura, considerat una activitat exclusiva per als barons.

Esta coincidència de ser les úniques dones triades escriptores de l'any per l'AVL no és l'única connexió que mantenen les dos autores valencianes. Un fet que les unix, com a anècdota, és que l'any d'Isabel de Villena també hagué de ser bienni per circumstàncies del moment. Un altre, molt més literari, és que, com conta Maria Àngels Francés, comissària de l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas, l'homenatjada enguany va escriure A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra, com si fora Isabel de Villena. «Va ser capaç de crear una ficció i conjugar passat i present a partir d'aquesta gran escriptora de referència del Segle d'Or de les lletres valencianes», afegeix.

Actes d'homenatge

Els actes en honor de l'homenatjada s'estendran al llarg del pròxim any i mig i acabaran en una jornada sobre la vida i l'obra de Carmelina Sánchez-Cutillas que tindrà lloc el mes de novembre de 2021 a Altea, el lloc on va créixer i on va inspirar gran part de la seua obra literària. Però fins a arribar a novembre de 2021, Maribel Guardiola, presidenta de la Comissió de l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas, desgrana altres activitats com l'exposició fixa, prevista per a l'abril, que, finalment, s'inaugurarà la setmana que ve, el pròxim dia 11 de setembre, al Centre Cultural el Carme, i que es podrà visitar fins al 8 de novembre. El dia 24, continuaran els actes amb un debat, dins del feminari, en què es parlarà de la importància del treball de les escriptores i l'oblit que han patit al llarg de tota la història; posteriorment, s'organitzaran 20 clubs de lectura sobre Matèria de Bretanya amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes.

Guardiola també explica que Altea «ja té, en les seues aplicacions turístiques, una ruta Carmelina Sánchez-Cutillas» per la localitat, a més d'un Centre d'Interpretacions Carmelina Sánchez-Cutillas, gràcies al treball conjunt amb l'Ajuntament i la Generalitat. A més, À Punt produirà un documental que s'estrenarà a l'octubre, s'editaran molts textos inèdits que no van poder veure la llum en el seu moment i des de l'AVL s'està fent un esforç per arribar a les institucions i demanar el nom de l'autora per a molts carrers de municipis valencians. «Ja n'hi ha moltes peticions, i fins una rotonda», assegura la presidenta de la comissió.

«Tsunami de textos»

L'obra en què es transforma en la veu d'Isabel de Villena és tan sols un exemple del seu gran llegat, que va «molt més enllà», en paraules de Verònica Cantó, secretària de l'AVL, del seu gran best-seller Matèria de Bretanya. «No és una dona que haja escrit un gran llibre, és molt més», diu Verònica Cantó. «És una gran narradora, però també una gran poeta, una gran investigadora amb una sòlida formació, amb una profunda preocupació de gènere i és més que tot això, és polièdrica, té una poesia inèdita que és meravellosa i una gran articulista com demostrà amb les col·laboracions en Levante-EMV», assenyala Cantó. A més, Ferrer la menciona com una «gran medievalista, una branca en la qual no està molt estudiada». «Gràcies a ella i a la seua generació, es va començar a estudiar història valenciana en les universitats d'ací i no història general o només d'Espanya. Si no estiguérem parlant d'ella com una gran figura literària, podríem fer-ho com una gran investigadora històrica», diu el president de l'AVL.

La imatge gràfica d'este llegat són les 21 caixes, «un tsunami de textos», segons els comissionistes, que la família ha lliurat a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè s'editen i que seran, en paraules de Ramon Ferrer, «un abans i un després» en el coneixement d'aquesta autora. Amb este material s'editaran diferents obres. «Un encàrrec somiat, un privilegi», diuen els comissionistes responsables de bussejar en els textos inèdits perquè vegen la llum, si tot va bé, previsiblement el novembre de 2021. «Editarem sí o sí dos poemaris inèdits que poden convertir-se en una de les grans joies de les lletres valencianes», manifesten els encarregats de les noves edicions que tenen l'objectiu de preguntar-se «què haguera volgut l'autora que estiguera publicat al segle XXI, què pot reflectir tota la seua obra».

Tot este moviment suposarà, segons defenen des de la família, «la reparació d'una injustícia històrica». «No guanyà mai cap premi de poesia i a casa mostrava el seu malestar perquè aquell era un món d'homes», remarca el fill de Sánchez-Cutillas, Luis de Romero. «Carmelina sabia que era una molt bona escriptora, i no ha rebut l'atenció que tocava», diu la comissària de l'Any, que afegix: «Els jeroglífics i la pedra de Rosetta és una obra mestra capaç d'explicar en un poemari tota la història i la mitologia de la cultura valenciana a l'estil de Salvador Espriu, però que no es va valorar de la mateixa manera perquè ella era dona».Col·laboracions amb Levante-EMV

En la mateixa línia, Immaculada Cerdà, acadèmica de l'AVL, assenyala que aquesta falta de ressò mediàtic de les seues obres és una mostra que l'escriptora «estava desarrelada del seu temps, que va ser una pionera» i explica que aquesta menció d'escriptora de l'any donarà «molta documentació perquè es treballe l'escriptora des de l'àmbit científic, però l'objectiu és arribar al gran públic». «Sobretot, cal fer que Carmelina Sánchez-Cutillas estiga als col·legis, en el currículum, no com a una escriptora menor, sinó que l'estudien, perquè si arriba als estudiants, arriba a tots», apunta Tudi Torró, també acadèmica de la llengua.

A més a més, Luis de Romero posa damunt de la taula la «importància» que van tindre les seues col·laboracions amb Levante-EMV: «Va ser el punt de partida des del qual va començar a escriure en valencià en el suplement d'aquell moment». «Ella, a casa, ens parlava en castellà, però escrivia en valencià perquè era la llengua dels seus afectes i de la seua expressió, també per la influència del seu avi», l'historiador Francesc Martínez i Martínez. Cerdà va més enllà: «Escriure en valencià és la seua forma de rebel·lia dins d'una generació de veus molt fortes, però silenciades».

El comissionista de l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas, Joan Borja, assenyala d'ella «una rebel·lió triple»: «Contra les injustícies socials, contra les injustícies de gènere i contra el supremacisme lingüístic». «Els rebels són els que fan evolucionar la societat», sentencia. I, encara que ella reivindicava que no era feminista («potser és un gest o és que el terme era complicat en aquells moments», assenyalen), el debat la situa com una autora marcada per la seua condició de gènere, amb molta sororitat i capacitat de reflectir els problemes de les dones. «És una dona valenta que desafia la situació de la postguerra i es posa a escriure», diu Maria Àngels Francés.

I, de la mateixa manera que l'estiu està associat a anar a la platja, parlar de Carmelina Sánchez-Cutillas desemboca en Matèria de Bretanya. «Cada poble valencià hauria de tindre el seu Matèria de Bretanya, és un retrat etnogràfic, mostra les imatges de la realitat sociològica del moment, és com entrar en una pel·lícula de diferents quadres», defineix Torró la novel·la de l'escriptora de l'any 2020. Però Joan Borja afegix: «Matèria de Bretanya és un llibre de tots els pobles valencians, és la crònica d'un temps i d'un lloc, és La plaça del Diamant dels valencians».

L'afirmació és suficientment forta com perquè siga la percussió final de la xarrada en aquest Any Carmelina Sánchez-Cutillas que en durarà dos. Potser perquè els necessitava: per volum, varietat, qualitat, reparació i memòria.