Hui dia és difícil veure una representació sobre pilota valenciana titulada L'home bo -és la primera dedicada a aquest esport- i no preguntar-se qui és eixe home bo si no eres aficionat a aquesta pràctica mil·lenària. D'entrada, no fa falta ser aficionat a la vaqueta per a veure i gaudir d'aquesta obra de teatre que ahir es va estrenar a la Sala Russafa de València i que es podrà veure fins al diumenge.
No fa falta saber com es diu el jugador que porta la faixa blava o roja i quin significat representa. Ni apreciar quin enginy porta a la mà per a protegir-se de la pegada. Només cal asseure's en la butaca, amb la mascareta i la distància de seguretat sanitària pertinent, i deixar-se portar per una obra que reivindica la importància de tres màximes figures d'aquest esport: Juliet d'Alginet, Rovellet i Quart.
Els actors Jaume Ibáñez, Fernando Soler i Robert de la Fuente, de la companyia Caterva Teatre, fan partícip en tot moment al públic de la història d'aquest joc de cavallers -i cada dia més de dones com també mostra l'obra-. Posen en situació a l'espectador d'eixe lèxic pilotari tan autèntic i fan les escenes esportives amenes amb un toc humorístic i personal sense deixar de costat el llegat patrimonial que representa la pilota valenciana.
Perquè el testimoni de "L'home bo" no és un altre que els valors que projecta aquesta tradicional pràctica valenciana i, per damunt de tot, la bondat i noblesa que desprenien eixes històriques personalitats de la vaqueta que estan penjades en l'Olimp, en el cel d'eixa galeria del dau de Pelayo junt a El Genovés i Nel de Murla.
Més en concret, és una obra que recupera l'essència i que torna a l'origen de tot: la infància, on el propi Jaume Ibáñez es va quedar impactat de l'aura novel·lesca de Juliet d'Alginet quan anava a esmorzar al bar de sa mare i li va convidar a anar al trinquet. Amb eixa cultura de l'esmorzar arranca la funció i des d'ací bussegen per qüestions tan banals com el regadiu als camps de tarongers o per temes tan existencials com l'alegria de ser guanyador d'una partida, la puresa de l'amistat entre tres mestres de la pilota més enllà de ser durs rivals i la mort tràgica del fill de Quart, la del mateix Quart i la de Juliet d'Alginet. Vides, sentiments, il·lusions, somnis i absències que connecten amb l'espectador perquè no es pot entendre la vida fins que no s'entén la mort.
La versatilitat de la posada en escena, amb un taronger penjat del sostre, dos cabassos d'arena i tres basquets on s'aboquen les taronges després de la collita, marca la diferència pel ritme que exposen els actors
La versatilitat de la posada en escena, amb un taronger penjat del sostre, dos cabassos d'arena i tres basquets on s'aboquen les taronges després de la collita, marca la diferència perquè alimenten el ritme de l'actuació i fa brillar a tres actors joves que donen el millor de si mateix.
El blanc immaculat de la vestimenta, la faixa roja i blava sobre la cintura, el guant lligat a la mà i les espardenyes de careta als peus enforteixen una representació que val la pena. Com entrar en qualsevol trinquet: asseure't és emocionar-se. I eixa emoció és la que fa tornar, encara que ara els trinquets tinguen esculpida la ferida fresca d'albergar partides sense públic per la incessant pandèmia.
