“Els llibres construïen un mur de contenció davant el món hostil, un món que per descomptat no es fixava en mi. Els llibres eren la meua carta de presentació, la meua identitat. Es llig per carència, no per abundància”, escriu Rafa Lahuerta en la pàgina 190 de Noruega (Llibres de la Drassana), dins de la segona part del capítol cinqué.

Al voltant d'aquesta idea, on la literatura es converteix en essència, ahir es va inaugurar al Veles e Vents el primer cicle de “Camins dubtosos per la mar” de La Marina i World Design Capital Valencia 2022, unes conferències que es celebraran l’últim dimecres de cada mes. Baix el títol “Noruega, capital València?”, l’acte va tindre com a protagonistes als escriptors valencians Ferran Torrent i Rafa Lahuerta. A més, l’esdeveniment va estar dedicat amb especial cura a Enric Valor després que l’equip de Govern municipal de Mutxamel haja proposat eliminar el seu nom d'un carrer.

Torrent i Lahuerta són cognoms ja imprescindibles en qualsevol biblioteca valenciana. Ahir varen tindre la talla d’autors que reuneixen la combinació perfecta de sentit comú i estil propi en les seues històries. I que han creat un mapa humà al voltant de València com a projecte d’una literatura atòmica, ferida i sentimental. Perquè per les obres dels dos flota un hàlit de tristesa suau, clara i piadosa que és com una ombra de la València “maltractada”. Així ho va recordar Lahuerta, en paraules de Max Aub en el seu llibre La Gallina Ciega: “Acabada la guerra, València era un camp de concentració”.

L'acte, que va estar moderat pel periodista de Levante-EMV Joan Carles Martí, va arrancar amb la valoració de l'èxit de Noruega per part del seu autor: “Tenia por per l’editorial, era una aposta arriscada. L’èxit m’ha sorprés, però a tots ens agrada agradar. Aquest èxit ha de motivar a la gent per a presentar-se al Premi Lletraferit”, va afirmar Lahuerta. A més, sobre si traduiria l’obra al castellà, va dir que era tema dels seus editors però “sí que m'agradaria”. 

Ferran Torrent, al que Martí va presentar com al primer escriptor que va ser capaç d’obrir la València urbana a l’exterior, va aclarar que l’autor de Noruega tenia en comú amb les seues obres eixa literatura urbana i eixa coincidència autobiogràfica: “Es nota que ell viu a la ciutat i se la coneix perquè el protagonista està impregnat d’ella, però jo utilitze València com un espai d’impunitat perquè sóc de poble i, quan veníem a la capital, ací ningú ens coneixia”.

A la pregunta de si València té perxa literària, el mateix Torrent va argumentar que “és un artefacte literari perquè és la nostra ciutat”. En eixe sentit, també va explicar que “totes les ciutats tenen un paisatge literari perquè conserven eixe tractament de la nostàlgia, d'un espai perdut i d'un document d'una època viscuda”. Al fil de la idea, va dir que “tots els espais són literaris” i Lahuerta li va completar la frase amb “tot depén de la mirada”.

Per això, l’escriptor de Sedaví va alabar La balada del bar Torino, el primer llibre de Lahuerta: “És una obra que té molt de carrer, té vida pròpia i el protagonista està xopat de realitat. No és literatura de despatx”. I l’autor va replicar que eixe és el verdader llibre autobiogràfic perquè “jo vaig començar a escriure per a donar-li talent literari al Valencia CF”. 

Per la seua part, Lahuerta, al que la crítica l’havia comparat amb Marsé, va manifestar que el Gràcies per la propina de Ferran Torrent li va impactar tant que “la meua il·lusió era escriure una obra pareguda, com una continuació. I això crec que és Noruega”.

Joan Carles Martí, Rafa Lahuerta i Ferran Torrent

 

Una pancarta a Mestalla

Una de les anècdotes de l’acte va ser quan van recordar la pancarta de 20 metres que el propi Lahuerta li va dedicar a Ferran Torrent en Mestalla: “Crec que és l’únic escriptor que té una pancarta en Europa”. La idea de fer-la va sorgir en 1995, després de la lectura de Gràcies per la propina, on Rafa va detectar un resultat erroni d’un derbi Valencia-Llevant i va escriure: “Torrent, Gràcies per la propina però Valencia 5, Llevant 3’”.

Per a finalitzar, Lahuerta va recordar com va elegir el títol de la seua novel·la: “La meua dona Eva me’l va donar i va sorgir una vesprada al Passeig Marítim de València quan al final d'aquest, segons ella, s’aprecia un paisatge com de Noruega”. I Torrent, que portava un jersei amb la bandera noruega, va concloure que “el triomf de novel·les com Noruega és el triomf de tots”.

En eixir de l'àgora, quan la nit ja utilitzava d'espill l'aigua de mar, va sorgir la convicció que els llibres són una joia de la condició humana. I amb escriptors com Torrent i Lahuerta més encara.

Te puede interesar: