Com de costum, el baròmetre de 2020 sobre Hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana acota de manera poc més o menys específica l’opinió vessada pels lectors infantils i juvenils [pp. 84-101]. N’hi ha, de fet, una secció particular circumscrita als resultats dels enquestats de 10 a 13 anys, primer segment generacional objecte d’anàlisi, però trobem també un apartat concret entre el gruix d’entrevistats de 14 anys o més que abraça de forma concisa els adolescents de fins a 18 anys. I en relació amb l’espectre de lectors que encara no hi ha assolit la majoria d’edat, s’hi afig, encara, un tercer vector que aglutina les respostes, en aquest cas a càrrec de progenitors adults, sobre els hàbits dels fills que en aquest interval de temps se situen en estadis de prelectura (de 0 a 6 anys) o resta d’etapes evolutives inherents a la categoria de primers lectors (de 6 a 9 anys).

Els sondejos prospectius coincideixen a delimitar a l’entorn dels 10 anys la fita a partir de la qual donen validesa a les opinions en matèria de lectura; edat en què, segons els entesos, els infants són capaços d’emetre respostes coherents i fonamentades. No debades, tan necessari és delimitar a efectes mostrals els resultats singulars dels lectors infantils i juvenils com analitzar-ne, de forma també detallada, el parer particular d’un col·lectiu que propicia, dades econòmiques en mà, un pessic gens menystenible de vendes per a la indústria editorial. No és cap secret que les lectures adreçades a xiquets i adolescents són, amb molta diferència, el producte literari hui en dia més rendible per a la indústria editorial a escala mundial. Fet i fet, podem dir sense por a equivocar-nos que els productes literaris infantils i juvenils apuntalen el sector del llibre en valencià, tesitura extrapolable gairebé fil per randa al món de l’edició en qualsevol altra llengua i cultura occidental; només a tall de mostra, en Bromera, l’editorial més important del país en volum de vendes, la literatura per a infants i jóvens ha significat aquests darrers dos anys vora el 60% respecte del total d’àrees de negoci, un segment de mercat pel qual hi han apostat també, en exclusivitat, un nombre ingent d’editorials emergents aquest últim lustre.

El fet cert és que aquest darrer baròmetre permet conéixer, a l’engròs, el comportament lector de la població valenciana no adulta. Aquestes dades permeten inferir una idea general de les principals sinergies constatades en matèria de lectura general i literària, tant en format imprés com digital, així com de les actituds i preferències relacionades amb els diferents agents de l’ecosistema del llibre: hàbits de compra i consum, índex lectors o presència dels nostres menors en biblioteques i llibreries.

Hàbits lectors dels infants (de 0 a 9 anys i de 10 a 13 anys)

De les 1.224 entrevistes adreçades al conjunt de la població valenciana en l’enquesta de Conecta Research & Consulting elaborada per a FULL, 126 mostres corresponen a menors de 10 a 13 anys, prèvia autorització de pares, mares o tutors. En aquesta categoria infantil, però, hi ha encara unes dades que resulten igualment suggestives: els resultats relatius als infants de zero a sis anys i de sis a nou anys, d’acord amb allò manifestat pels seus propis progenitors. Tot i que l’enquesta no especifica quants pares i mares entre el conjunt d’adults entrevistats hi han dit la seua, si fem cas de les opinions proferides, en el 82.2% de les llars valencianes els adults de la família els lligen llibres (àlbums il·lustrats i imatgiaris, se sobreentén) als menors de sis anys; una dada a tenir ben en compte sobretot en matèria de lectura en valencià, en tant que més de la meitat dels qui lligen als fills o dels qui els acompanyen en la lectura de llibres, ho fan mitjançant títols publicats en aquesta llengua: en concret, el 50.5%, respecte d’un 48.9% el 2018.

Quant als menors cenyits a la franja d’edat dels sis als nou anys, s’hi fa palés també mitjançant l’opinió dels familiars adults que del 84.5% dels d’aquest col·lectiu que consumeix llibres que no siguen de text, hi ha un increment substancial entre els qui lligen lectures en valencià: un significatiu 57.7% llig ara en valencià, respecte del 52.9% que assegurava fer-ho al 2018. Paradoxalment, només el 35% dels progenitors interpel·lats busquen informació o recomanacions sobre llibres nous per als fills menors de 10 anys. Inicialment se’n refien més de recomanacions de coneguts o familiars, mentre que a mesura que l’infant creix, recorren més sovint a webs editorials i portals especialitzats en literatura o a l’assessorament de llibreters.

Però la dada sens subte més destacable és que el 88.8% dels menors entre 10 i 13 anys lligen habitualment llibres en el seu temps lliure, per oci o mer plaer. És precisament a partir d’aquest ítem que el baròmetre aplica el distintiu entre lector freqüent, lector ocasional i no lector entre els qui conformen aquesta franja d’edat, atés que el 100% dels enquestats menors de 14 anys assegura llegir llibres literaris; s’entén, en aquest altre cas, que com a lectures prescriptives de règim escolar. De més a més, el 43.7% llig també textos llargs en pàgines web, blogs i fòrums, el 34.2% opta pels còmics i el 27% prefereix les revistes, mentre que només un 13.5% consulta la premsa i un 11.9% fa ús de les xarxes socials.

Entre els qui a banda de les lectures obligatòries lligen també llibres per motius lúdics i plaents, el 77.6% es declara alhora lector freqüent, amb una assiduïtat lectora d’almenys una volta per setmana, fins al punt que en termes absoluts, els xiquets i les xiquetes valencians de 10 a 13 anys lligen, per norma, un llibre al mes en el seu temps lliure, mentre que la mitjana de llibres llegits al llarg del 2020 se situa, entre títols obligatoris o per lleure, en 12.7 lectures literàries anuals.

En aquest mateix vector d’edat, quan es tracta de llegir per plaer, tan sols el 6.4% llig preferentment en valencià: uns valors escassos, en plena concomitància amb la realitat sociològica i sociolingüística del país en matèria lúdica, amb entorns de gamificació i plataformes audiovisuals multimèdia en què el castellà esdevé la llengua preponderant de forma aclaparadora. Malgrat que la lectura per plaer és, en termes generals, en castellà, cal advertir que el percentatge dels qui lligen habitualment o ocasionalment en valencià puja, en conjunt, fins a un destacadíssim 81.1%, això és, un increment de gairebé quatre punts en comparança a 2018. Tals dades permeten inferir que la lectura prescriptiva apuntala la lectura en valencià, fins al punt que vora nou de cada deu xiquets valencians de qualsevol indret geogràfic lligen almenys un llibre a l’any publicat en la llengua pròpia del país. Tanmateix, en aquest tipus de sondejos trobem a faltar, com sempre, respostes qualitatives: perquè cal posar en valor que el fet que una lectura siga prescrita no significa necessàriament que no agrade als lectors destinataris. Ans al contrari. Aquesta és la percepció de bona part de la comunitat educativa, circumstància que reforça el paper decisiu de l’escola en la promoció i la consolidació de l’hàbit lector en valencià.

Així mateix, crida l’atenció la baixa xifra de lectors en suport digital (43.6%). Aquesta dada grinyolant potser respon a què els interpel·lats interpreten o associen la pregunta al concepte de lectura literària, en una etapa en què l’ús incipient dels entorns digitals a nivell educatiu i la irrupció dels perfils en xarxes socials comença a generalitzar-se de forma exponencial. Per últim, cal subratllar que el 82% dels menors d’aquesta franja d’edat visiten la biblioteca del seu centre o localitat amb assiduïtat, si bé només dues terceres parts ho fan amb el propòsit de llegir o d’agafar llibres en préstec, mentre que vora la meitat hi va habitualment a estudiar.

Hàbits lectors dels adolescents (de 14 a 18 anys)

Tal com era de preveure, els resultats de l’enquesta evidencien una sensible davallada en el consum de lectures literàries entre adolescents, en comparació al segment poblacional anterior: del 100% passem a un 93.9% entre els qui lligen llibres obligatoris en el si de les matèries escolars, mentre que els qui ho fan per oci i de forma voluntària minven del 88.8 al 70.1%. Dades reals en mà, nou de cada deu adolescents segueix llegint, però un de cada quatre abandona la lectura literària per iniciativa pròpia presumiblement per sempre més.

En contrapartida, s’hi constata un increment flagrant de lectures virtuals no literàries: el consum de webs, blogs i fòrums i el de xarxes socials, reduït al 43.6% i al 11.9% entre els menors de 10-13 anys, es dispara fins a uns respectius 76.7% i 68.1% entre el jovent de 14 a 18 anys. En canvi, en aquesta franja d’edat decau l’interés pel còmic, gènere que perd la meitat dels lectors en arribar a l’adolescència: de 34.2% al 20.5%, és a dir, passem d’un de cada tres xiquets consumidors a només un de cada cinc.

En el sumatori entre idioma habitual i idioma eventual de lectura, el valencià decreix també del 81.1% al 74.6% si ho comparem amb els hàbits de col·lectiu precedent, però en el cas concret dels adolescents lectors, la xifra augmenta ostensiblement en sis punts percentuals respecte de 2018 (68.8%). Si bé tampoc no disposem de mostres fefaents, resulta interessant conéixer en aquest sentit l’idioma de l’últim llibre llegit: mentre que només 12% dels xiquets de 10 a 13 anys asseguren que l’idioma del seu últim llibre llegit era el valencià, en el cas dels adolescents tal dada supera el 20%, circumstància que associem a la davallada de lectures literàries per oci, que solia ser normalment en castellà. Tanmateix, aquest mateix valor resulta d’una transcendència cabdal, si ens atenem a les esquifides i alarmants xifres de lectura en la llengua pròpia del país per part dels adults, en tant que vora un de cada quatre adolescents valencians ha llegit el seu últim llibre en valencià.

Totes aquestes dades, però, cal agafar-les amb pinces i posar-les en quarantena, perquè tal com reconeix la mateixa consultora, som davant d’uns valors mostrals quantitivament minsos (només 57 enquestats) que minimitzen, en conseqüència, la fiabilitat del mostratge.

La secció del baròmetre destinada exclusivament a l’estudi dels hàbits lectors dels valencians menors d’edat inclou, com a cloenda, algunes respostes semiobertes, si bé no s’hi detecta, a diferència del cas dels adults enquestats, cap interpel·lació sobre títols preferits o autories predilectes; dades que resultarien de gran interés i que convindrà incloure-hi en edicions futures. A tall de conclusió, val a dir que els preadolescents perceben majoritàriament la lectura com una activitat «emocionant i estimulant», mentre que com més creixen, major és el nombre d’adhesions entre els qui associen la lectura al pragmatisme: «Llegir ajuda a comprendre el món que ens envolta» i «Llegir contribueix a tenir una actitud més oberta i tolerant», per aquest ordre.