El Col.lectiu Ovidi denuncia la "sobresubvenció" de la Generalitat als macrofestivals

"Sembla evident que en els darrers anys vivim una inflació creixent en la programació de macrofestivals de música, que resulta especialment notòria al País Valencià", assenyala aquest col·lectiu de músics en el seu comunicat. "El recompte creix cada any i gaudeix de l'estímul actiu i generós de l'Agència Valenciana de Turisme".

Segons els membres d'Ovidi Montllor, llevat "d'honroses excepcions", com el Feslloc o Deleste, la "bombolla festivalera s'ha caracteritzat per la concentració empresarial, massificació, precarització laboral, el menysteniment de la producció musical autòctona i, en conseqüència, un impacte profundament negatiu en l'ecosistema musical local".

Critiquen així que, mentre s'intenta legislar per facilitar l'organització i el desenvolupament dels macrofestivals, "els petits recintes que intenten mantenir una programació estable es veuen lligats de peus i mans amb ordenances impossibles, burocràcies dissuasives i una inseguretat jurídica paralitzant". "Aquests espais -continuen- que resulten absolutament decisius per al sosteniment del teixit musical del país, no disposen de cap marca que els empare ni de cap agència que vetle per la seua viabilitat i continuïtat".

També lamenten que els grups autòctons que "han esdevingut un importantíssim actiu estratègic pel que fa a presència pública del valencià" es veuen "ignorats en la major part de cartells amb la implícita malversació de recursos i pèrdua d'una oportunitat històrica de generar sinergies que tal negligència comporta".

Per tot açò, el Col·lectiu Ovidi Montllor troba convenient començar a traslladar a la pràctica "els criteris que farceixen els discursos oficials: per exemple, demanant un pla de sostenibilitat realista, unes condicions laborals dignes per a totes les persones implicades en la producció del festival, un cartell definitivament paritari i una presència mínima de grups i intèrprets que s'expressen en la llengua pròpia del país, com a condicions per a optar a un patrocini públic".

"Atenent les dimensions inviables que està agafant la bombolla -afegeixen-, caldria deixar de sobresubvencionar esdeveniments sense cap valor afegit –algun festival està regalant abonaments a darrera hora per maquillar les xifres d'assistents– i començar a construir la casa pels fonaments".

Per tot això, el Col·lectiu Ovidi Montllor planteja que la Generalitat hauria de crear una marca pròpia per a la música valenciana "que permetera aixoplugar i coordinar tot el treball creatiu que es realitza en tots els estils i gèneres musicals".

També considera imprescindible la creació d'un circuit estable de música amb les ajudes institucionals necessàries, i reclama una normativa que facilite la presència de la música en viu durant tot l'any en els xicotets recintes com els bars musicals, associacions culturals, casals populars o comissions de festes.

Quant a la proliferació de festivals, plantegen que siguen paritaris, amb presència important de dones en el cartell, i que hi haja una part significativa de música cantada en valencià. "L'ajuda d'institucions públiques només té sentit per a donar a conéixer a un públic estranger i de fora del País Valencià la nostra cultura, la nostra música, els nostres músics i músiques, i la nostra llengua", reivindiquen.

Finalment, exigeixen que tots els festivals que reben ajudes públiques de Generalitat, diputacions i ajuntaments complisquen estrictament els criteris de sostenibilitat mediambiental i la reglamentació laboral: "Que no s'explote i degrade la nostra terra i que es tracte dignament les persones que hi treballen"