Va haver-hi un temps on la majoria de capellans parlaven la llengua de la diòcesi de València. Josep Antoni Comes va ser dels primers de fer misses en valencià, i a deixar els locals parroquials per a reunions de comissions d’obreres quan eren clandestines. Aquella barreja d’humanisme cristià i valencianisme l’animà a participar en la fundació de Saó, una revista singular.
Josep Antoni Comes (Pedreguer, 1930), el primer director de la revista degana en valencià Saó, va morir ahir a València. Va ser capellà durant molts anys a la parròquia de la Mare de Déu de l’Olivar d’Alaquàs, on va passar els seus últims dies abans d’ingressar a l’hospital on va faltar. Hui, a les 12 hores, se celebrarà el funeral a l’Olivar d’Alaquàs, d’on partirà cap a la seua Marina natal. Es farà un respons a les 17.00 h a l’església de Pedreguer i després serà traslladat al cementeri.
«Home bo»
«Ens ha deixat Josep Antoni Comes, un home compromés amb els seus valors, sempre apassionat i dedicat a la nostra terra. Un bon home», va dir el president de la Generalitat, Ximo Puig. «Ens deixa un home bo, fidel al seu poble i l’església valenciana, per la que tant va treballar des de les arrels. ‘Que al cel sia’», apuntà Enric Morera, president de les Corts Valencianes.
L’Ajuntament de Pedreguer va recordar que va ser Escut d’Or de la vila, junt amb la seua germana Clementina, i va mostrar el seu condol manifestant que era «una persona pedreguera compromesa amb la seua fe i la cultura del País Valencià, i molt arrelada al seu poble, que sempre ha tingut en el seu cor, i que sempre li estarà agraït».
Les primeres autoritats del país, i un seguit d’intel·lectuals, periodistes, capellans i amics es van unir ahir a les condolences.
Aquella revista que van fundar periodistes, sacerdots i escriptors vinculats al cristianisme progressista al final de la dictadura, acaba de publicar el seu número 482, dirigida ara pel periodista Vicent Boscà. Josep Antoni Comes formava part del consell de redacció de la revista.
«Cristianisme i valencianisme»
En una entrevista en Saó realitzada per l’actual director fa quatre anys, Comes assegurava que li agradaria que la revista continuara mantenint els seus dos pilars bàsics, «cristianisme i valencianisme». I recordà que un dia després de la mort de Franco, el 21 de novembre de 1975, es va reunir al convent de dominics del carrer de Ciril Amorós de València el primer equip de redacció.
Comes explicà que en el plantejament inicial de la revista va haver-hi un debat. Mentre Josep Maria Soriano tenia la idea d’una revista eclesiàstica en valencià, «jo tenia la idea d’una revista basada en l’evangeli, però que abordara temes culturals i socials».
Al final triomfà la seua opinió i com era director d’Iglesia Viva i secretari de redacció de Pastoral Misionera, «em vaig basar en el que elles feien, que parlaven del que passava al món».
Joan Fuster, Vicent Ventura, Sanchis Guarner, Enric Valor i molt més intel·lectuals han escrit des d’aleshores a Saó. «La convivència entre cristians i agnòstics ha estat fantàstica», va admetre. Paraula de bon retor.
