La Maria, un misteri entre la tradició i la "rave"

La Maria no ha vingut a revolucionar la música tradicional valenciana, ni a modernitzar-la ni a transformar-la. Amb L'Assumpció, el seu primer disc, produït per Tono Hurtado, Maria Bertomeu ha vingut per a donar-li a la música tradicional la «funcionalitat» pròpia del segle XXI, que no és la mateixa que tenia quan cantaven les seues iaies, les dues veus que obrin i tanquen aquest treball cridat a marcar un abans i un després en l'actual escena valenciana.

«Abans, la funció de la música era la de fer la faena menys pesada. La gent cantava per a no patir tant», explica La Maria en conversació telefònica amb Levante-EMV. «Per a un tipus de necessitat, hi ha un tipus de cançó -afegeix-. Però hui dia eixes necessitats no estan tan vigents o, almenys, ja no es canta com es cantava abans. Ara la funcionalitat és anar a un concert a gaudir».

Així i tot, per a La Maria la música també és, com era per a les seues iaies, «un alleujament i una manera d'expressar-me en la qual he trobat més confort que quan parle». «La música és el meu mitjà de comunicació preferit i una manera de fer que la vida no pese tant -defén-, encara que està clar que no patim tant com abans».

Les expectatives creades

L'Assumpció està conformat per 5 peces pròpies, inspirades en estructures del cant valencià i motius de la música tradicional. Amb formació musical ancorada a l'escola de música d'Oliva des dels 6 anys i amb l'especialitat de Cant Valencià pel Conservatori de Catarroja, amb Xavier de Bétera com a mestre, La Maria es va fer «viral» a les xarxes socials valencianes per una gravació d'ella cantant «Arranquen vinyes», una composició tradicional d'Alcàsser que ara ha tornat a gravar per aquest àlbum.

Aquell fenomen, aquella sobtada popularitat, és un dels motius a través dels quals evoluciona L'Assumpció des de la lluminositat a l'obscuritat i tornar. «El disc està dividit amb romanços, que són com capítols que jo anava escrivint conforme les fases de la viralització anaven passant i anava processant experiències -relata-. Quan et fas viral i et passen coses noves en la vida, les coses que et fan mal s'exageren molt més».

L'artista reconeix que l'expectativa creada per «Arranquen vinyes» -la qual defineix com «la cançó de la meua vida»- li va crear una barreja de confiança i por que també ha influït en el resultat final de l'àlbum: «Quan algú té moltes expectatives amb la teua faena és com que dius ‘que guai’, perquè significa que alguna cosa has fet bé. Però al mateix temps, has creat unes expectatives que potser es compleixen o pot ser que no. I eixa sensació ha fet que les cançons siguen un poc més obscures i un poc més realistes».

Eixe pas entre assumir o no la viralitat, eixir o no de la zona de confort, trencar o no amb el passat, queda plasmat en «Mon Vetlatori», el primer single que La Maria ha estret del disc. «La mort és per a mi una paraula amb molts significats -explica-. Nosaltres l'hem volgut donar un significat de canvi, de nova vida, de donar a llum. En 'Mon Vetlatori' jo mateix em soterre per a donar pas a una nova Maria diferent. És una mort necessària i positiva».

La mort també sobrevola «Sepeli» -el tema més trencador d'un disc ja per si trencador- que es basa en el «Misteri d'Elx». «Em quadrava molt bé en l'àmbit musical i en l'àmbit de significat del disc -declara-. I sobretot perquè ja feia temps que volia agafar el misteri i expropiar-lo per als no-creients. Hem volgut trencar amb la immobilitat eclesial del Misteri, l'hem agafat per a destruir-lo, o més bé, per a reconstruir-lo amb la funcionalitat que jo li vull donar».

Orgànic i electrònic

Eixa idea de la funcionalitat contemporània de la música tradicional ha estat determinant també per a triar la barreja de sons que acompanyen la veu hipnòtica de La Maria, on el fet orgànic i el fet electrònic mantenen un diàleg addictiu.

«Abans la gent utilitzava instruments que tenien per casa, com les culleretes, els plats o les cassoles, i tindre una guitarra era una cosa que no tot el món es podia permetre. Hui en casa també tenim elements electrònics com un ordinador, i els fem servir com abans es feien servir les culleretes i les cassoles», justifica La Maria.

L'Assumpció és, així, un reflex de la idea de la música tradicional que La Maria manté des que fa anys va entrar al conservatori. «Volia dedicar-me estudiar la música tradicional, la seua configuració, com es treballen les melodies, els melismes, les formes de tocar... -recorda- I ho vaig fer pensant ja a afrontar la tradicional des d'un altre vessant perquè, clar, en la música tradicional no inventarem res, com tampoc inventarem en la clàssica o el rock».

Per això, reconeix La Maria, «el que ens queda és agafar eixes bases, estudiar-les a fons i crear un castell d'amunt d'elles. Construir alguna cosa sobre altra cosa que no hem estudiat bé pot ser que ens done un resultat molt mal fonamentat».

Fer de més i fer de menys

Per descomptat, aquestes idees tan clares de La Maria sobre el camí que ha de seguir la música tradicional valenciana han topat amb el rebuig dels més puristes, però això a ella tampoc li pareix massa mal. «Sempre es troben pensaments oposats als teus, hi ha persona que pensa que ens hauríem de quedar en la rondalla perquè la música tradicional és com és -diu-. Però jo sempre els dic que la música ha de ser funcional, i que si volguérem ser puristes ens hauríem de quedar amb la música només de veus i sense instruments». 

«Jo trobe que està bé aportar nous vessants perquè tot evolucione, trobe que és més riquesa. Fer de més, sempre està bé. Fer de menys, resta -reflexiona-. I en el cas de la música tradicional, si aportem instruments electrònics s'estem apropant a generacions que d'altra forma no anirien a veure una rondalla amb instruments purs».

Veu La Maria el seu particular cant d'estil formant una rondalla electrònica o sonant en una «rave»? «Possiblement, sí -respon rient-. Jo si les vera, em sumaria segur».

Suscríbete para seguir leyendo