Helena Cortesina, la primera dona que va produir una pel·lícula a Espanya fa 100 anys

El 1923 arribava a les grans pantalles Flor de España, un llargmetratge comercial que combinava dos dels grans gèneres predominants en aquell moment: l’adaptació d’una novel·la taurina i la sarsuela.

Es tracta d’una producció que va tindre un gran èxit i que és destacable, a més, perquè va ser creada per una dona: Helena Cortesina. La valenciana va ser la protagonista, directora i productora d’este llargmetratge, una fita que recuperarà la pròxima Mostra de València, que celebra la seua 38a edició del 19 al 29 d’octubre.

Cent anys després de l’estrena del film —una producció independent però amb vocació comercial, de la qual a penes es conserven uns quants fotogrames— La Mostra publica en coedició amb La Filmoteca de València el primer estudi monogràfic sobre la figura d’Helena Cortesina, reivindicant el seu paper de pionera, ja que asseguren que Flor d’Espanya és «el primer llargmetratge produït i dirigit per una dona en la història del cinema espanyol». 

L’autora és Irene de Lucas, investigadora en cinematogràfica i llicenciada en Comunicació Audiovisual i doctora per la Universitat de València, que ja havia estudiat la figura d’una altra «pionera oculta», Alice Guy, protagonista de la seua tesi. Tanmateix, hi haurà una exposició sobre Cortesina a la Galeria del Tossal el mes d’octubre, també comissariada per Irene de Lucas.

Una "famosíssima estrella del cinema espanyol"

Segons documents que es conserven de l’època, Flor de España —que era una obra muda— va asombrar a públic i crítica i, de fet, es publicitava com una «bellíssima creació de la famosíssima estrella del cinema espanyol Helena Cortesina» i com «un dels més estupends esdeveniments en tot aquell cinema en què es presente».

A més, apuntaven que la pel·lícula havia creat «entusiasme entre empreses i afició» i se negociava per a emetre-la en altres països europeus.

Una dona capdavantera

El llibre de De Lucas és fruit d’una rigorosa investigació passant per Madrid, Barcelona, Granada, Nagasaki o Buenos Aires, i revela noves dades sobre la cineasta, que va posar per a Sorolla en «Danzarinas Griegas» (1917) i era amiga de Federico García Lorca i altres autors de la Generació del 27.

«Cortesina és una persona especialment moderna per a l’època. Per exemple, mai es va casar malgrat tindre fills, a més de ser una artista completa: ballarina primer, després actriu de cine, directora i productora. Per si no fos prou, crea dues empreses teatrals», assegura Irene de Lucas.

«El que més em sorprén és l’audàcia i la seua capacitat de reinventar-se en un context molt complicat. Durant la Guerra Civil mor una de les seues filles, marxa a l’exili (a Argentina) embarassada i aconseguix, malgrat tot, que la seua carrera no deixe de créixer», apunta.

Flor de España va ser l’única experiència com a directora de Cortesina, que va muntar la seua pròpia productora per a rellançar la seua figura.  

Segons Eduardo Guillot, director artístic de Mostra de València, «és impossible entendre el cine del present sense conéixer el seu passat, i és missió dels festivals establir eixe nexe. En eixe context s’emmarca la recuperació d’una dona com Helena Cortesina, que a partir d’este llibre ha de passar a ser considerada un referent en la història del cine espanyol». 

Las mujeres representan un tercio en el sector del cine, aún masculinizado