La fira del llibre, la fira de les il·lusions

La Fira del Llibre té quelcom d'emocional a més de reflexiu, profund o econòmic. És tornar, també, a la infància, a ser una xiqueta que repassava i tocava tots els exemplars, grans i menuts, i tornava a casa amb les mans plenes

Dos venedors de la Fira del Llibre de València, durant la inauguració.

Dos venedors de la Fira del Llibre de València, durant la inauguració. / Loyola Pérez de Villegas

Torna la Fira del Llibre de València i torna Vivers a omplir-se de llibres, lectors i autors. A la primavera, brollen paraules als jardins i la inauguració de la cita literària per excel·lència de València és una recopilació de reflexions sobre la importància de la lectura i els llibres, de llegir per una societat millor i per ser millor persona.

La Fira del Llibre, no obstant, té quelcom d'emocional a més de reflexiu, profund o econòmic. És tornar, també, a la infància, a ser una xiqueta que, amb la mesura justa per vore per damunt de les taules, repassava i tocava tots els exemplars, llibres grans i menuts, voluminosos o prims, i tornava a casa amb les mans plenes. És connectar, directament, amb l'època en la qual llegir era un plaer immens, amb tot el temps del món, zero problemes, molta felicitat i cap llibre esperant a la tauleta de nit per ser llegit perquè tots ho són ràpidament.

Serà per això que és emocionant tornar cada any a la Fira del Llibre de València. La meua no era la de València fins fa uns anys, però el sentiment és universal, com molts dels llibres i autors i autores. Per això és una alegria anar-hi tantes vegades com siga possible, sola o acompanyada, i reconèixer cares a les casetes o portades de llibres conegudes o per conèixer.

Tornar a sentir eixa il·lusió d'estar en un esdeveniment certament massiu que comporta, a més, una activitat plaent, saludable i apta per a tots els públics, tant democratitzant com familiar.

Acabe la jornada laboral i repasse les fotos de la primera vesprada fetes per la companya Loyola Pérez de Villegas i de sobte entenc, per la migranya o per ves-a-saber-què, el sentiment: és la "fira de les il·lusions".

Una xiqueta en la Fira del Llibre de València 2024.

Una xiqueta en la Fira del Llibre de València 2024. / Loyola Pérez de Villegas.

La il·lusió d'una parella de llibreters majors que apareixen en les imatges veient al públic emocionats i fent el que possiblement porten tota la vida fent, recomanar i vendre llibres. La il·lusió de la xiqueta que parla amb una llibretera mentre menja un gelat, segurament per a triar un conte. La il·lusió de qui ha treballat dur i, per fi, ha apujat la persiana de la paraeta per a vendre títols seleccionats amb estima. La il·lusió del gremi i dels llibreters perquè esta siga una fira de rècords. La il·lusió de qui va per primera vegada a retrobar-se amb els seus lectors, o la il·lusió de la fan que aconseguix una firma.

La fira de les il·lusions ens reconnecta amb eixos infants interiors -que han d'estar amagats en alguna part remota del cervell i per això de tant en tant apareixen- i amb eixa alegria i emoció desbordada de tornar a casa amb uns quants llibres 'firats' per mamà que, 30 anys després, encara mires amb estima.