L’artista Vicent Machí recupera la vella Gavarda al MuVIM

El pintor mostra deu peces, on reprén la memòria de la seua localitat, que va ser destruïda després de la Pantanada de Tous 

Vicente Machí, en l'exposició.

Vicente Machí, en l'exposició. / Levante-EMV

Saray Fajardo

Saray Fajardo

El 20 d’octubre de 1982 és una de les dates que ha quedat marcades a l’imaginari de tots els valencians i les valencianes. Fa 42 anys la pantanada de Tous es va cobrar la vida de nou persones i, a més, va afectar la vida de molts habitants de distintes localitats, sobretot situades a la comarca de La Ribera, que van veure com l’aigua s’emportava les seues vivendes, objectes i records més preciats. Una de les poblacions més afectades va ser la de Gavarda, que va quedar dividida en dos nuclis. La majoria de veïns i veïnes de la localitat es van desplaçar a diversos metres de la zona destruïda per edificar noves vivendes, tot i que molts altres decidiren quedar-se on es trobaven les restes de les seues llars, tot i ser considerada una localitat fantasma sense comerços, administracions i, sobretot, sense vida. L’artista Vicent Machí, natural d’esta localitat, ha decidit retre homenatge a les restes de Gavarda en la seua exposició «La memòria del terra», que es podrà visitar al MuVIM i que està comissariada per Johanna Caplliure. 

Al llarg d’una desena d’obres de gran tamany, Machí enregistra el sòl d’esta localitat que encara conserva algunes restes, ja que, com es pot observar en un vídeo que acompanya a l’exposició, el resultat de les diferents obres s’extrau de l’arrossegament de les peces a través del sòl. Es poden observar dos formes geomètriques, la circumferència i el rectangle que servixen com a dispositiu modular per a crear jocs de pressió i formes entre el sòl i el llenç. «Les pintures són una excusa per a mostrar com ha quedat el poble amb l’objectiu de donar veu a un espai condemnat a morir», assenyala l’autor, qui afig que «en les obres es veuen els marrons del sòl o el verd de la vegetació. Es construeix a través del recorregut».

Contar el passat

Estes peces continuen un treball previ realitzat en la seua sèrie ‘Sobre el paisaje’. En les dos Gavarda és la protagonista. El paisatge de Gavarda es convertix en un escenari on conviuen les formes naturals i l’acció de l’ésser humà, configurant una amalgama sedimentària d’històries que s’entrellacen per a contar el passat. «L’empremta de les voreres, carreteres i descampats en els quals abans s’erigia una casa i les ruïnes de les vivendes que van ser assolades per la pantanada de Tous del 20 d’octubre de 1982», apunta la comissària, qui afig que «es tracta d’un esdeveniment natural, que es va convertir en un fet social i històric que va canviar les formes de vida». 

Per la seua banda, Machí comenta que sempre s’ha sentit atret per les formes geomètriques i orgàniques així com la simultaneïtat entre elles. “Per a esta mostra tenia com a pretext aïllar estes formes perquè no ocuparen tot l’espai del bastidor, per això vaig realitzar uns llenços de gran format, i en la figura es plasma l’arrossegament que faig, deixant veure el sòl, la qual cosa dona lloc a una espècie de petjada que crea un metapaisatge”. 

El cap d'Exposicions del MuVIM, Amador Griñó, assenyala que Vicent Machí “és un jove valor ja consolidat amb molts premis en el seu currículum, però sobretot és un treballador; darrere de cada obra hi ha una història i Vicent Machí ens està contant la seua”. A més, recorda que la Diputació considera este fet com un dels esdeveniments més importants, que cal preservar en la memòria. n