Les Mirades

D’entrada, tenim la mirada de front, la que usem la majoria de la humanitat en el dia a dia. Fa que ens centrem en el moviment que es desenvolupa al nostre nivell: persones amb les quals ens creuem, portes que cal obrir, pantalles que visualitzem, lectures, vitrines de botigues, bústies... Aquesta manera de contemplar el món és, sense dubte, la més rutinària; també, sovint, la més pacífica.

Després, està la mirada enlairada. En un moment determinat, per qualsevol motiu, alcem el cap i descobrim que allà per les altures hi ha un univers que solem ignorar. No em referisc solament al niu de l’arbre o al balcó adornat, sinó, sobretot, al cel. Quan els ulls penetren en l’atzur o s’enganxen a les siluetes dels núvols, sents com tota tu esdevé horitzó de pau. Això sí, sempre que el teu país siga respectat, evidentment. Perquè, a un metre d’on vivim o a l’altra banda del planeta, hi ha gent no pot deixar d’indagar cap amunt, no a la recerca del respir sinó per supervivència: allà dalt, a l’oceà majúscul que ens recobreix, l’enemic té instal·lat l’esfínter del seu infern que canoneja genocidi.

A continuació, i per desgràcia, ens envaeix una de les mirades més actives en l’actualitat: la mirada abatuda. És la que es refugia dins d’ella mateix, que sent temor, que es queda sense forces per recompondre’s i seguir la lluita, que es rendeix. És la de molts estats que s’agenollen, arrupits, davant de les accions criminals d’un fum de nacions.

Finalment, en últim lloc però amb el poder destructiu més gegantesc, està la mirada fugissera, la que pertany als responsables de tota la misèria que sufoca la Terra. Són governs, dirigents polítics, empresaris opulents i ciutadania que sostenen enlaire els corruptes o culpables de morts perquè el que fan no els incumbeix; els beneficia. Desvien la vista per desentendre’s de les terribles manipulacions, desastres, injustícies; i baixen les persianes de les finestres que informen de la persecució dels drets humans o l’assassinat de la llibertat.

Les mirades teixeixen vincles entre nosaltres i la realitat. De sempre. I són elles les que ens acosten la vida bondadosa i altruista, o ens la fan retrocedir.