El futur del Teatre i la Societat Coral El Micalet

La Societat Coral el Micalet es va fundar el 1893 sota la protecció musical del compositor Salvador Giner i Vidal (1832-1911) i durant més de cent anys ha estat un model de constància al servei de la llengua i la cultura del nostre poble amb figures tan destacades i admirades com la de Frederic Jordan (1934 – 2003) o l’Enric Tàrrega (1936-2020).

Jordan fou un home afable de conviccions ben profundes que va presidir la Societat durant treta anys, des del tardo franquisme (1973) als inicis del segle XXI, (2003), any de la seua mort. Un home amable que va capitanejar i consolidar una renovació sòlida i profunda, adequant la centenària institució a les necessitats i exigències dels nous temps, però sempre al servei dels objectius irrenunciables de la institució, la cultura, la música, el teatre i la llengua del nostre poble. No va ser una tasca fàcil, però va saber capejar més d’una crisi.

Sota el seu mandat, i amb la connivència de l’Enric Tàrrega, es va crear la Companyia Teatre Micalet (CTM), comandada inicialment per Pilar Almeria, Joan Peris i Ximo Solano. La CTM va començar la seua brillant trajectòria el 1995, ara fa poc més de trenta anys, amb el muntatge memorable de Nàpols milionària, de l’autor italià Eduardo de Fillippo. Un dramaturg que ha esdevingut una mena de talismà i del qual, a través dels anys, s’hi han representat obres tan exitoses com Nadal a cals Cupielo, sense oblidar, entre molts altres muntatges memorables, Cantonada perillosa i El temps i els Conway, de J. B. Priestley, La bona persona de Sezuan, de B. Brecht amb direcció de Konrad Zschiedrich o el Ballant Ballant i tantes altres produccions d’autors universals i valencians.

En una paraula, durant poc més de 30 anys, la CTM ens ha servit als amants del teatre, a la ciutat de València i a la mateixa Societat Coral un conjunt memorable d’espectacles de qualitat com el Teatre Lliure, model en què inicialment s’emmirallaven, malgrat les dificultats i les diferències d’ajudes i recolzament institucional d’aquells que sempre han combatut la nostra llengua i cultura.

Ara, però, amb l’arribada d’una nova junta al front de la Societat Coral, sembla que aquest model ha entrat en crisi per raons bàsicament econòmiques i s’ha trencat la relació contractual entre ambdues institucions, de manera que la CTM ha estat rebutjada, després de tants anys i tants treballs. En realitat, però, les coses no estan clares del tot i sembla haver-se entrat en una guerra de versions on tothom perd i sobretot el teatre i la ciutat.

Per això, alguns socis han demanat una Junta General Extraordinària amb la finalitat de conèixer les raons i els mòbils que han portat a aquesta decisió tan dràstica i sorprenent. L’assembla escoltarà, valorarà i decidirà democràticament com han de fer-se les coses en situacions tan delicades i de tanta importància.

Amb tot, ens preguntem què hi pensarien de tot plegat homes com Frederic Jordan o l’Enric Tàrrega? Persones extraordinàries i coherents, sempre amables i obertes al diàleg, però contundents en la preservació de la llengua, la cultura i el teatre. Persones que sempre vam admirar i amb qui sempre vam dialogar i treballar en la renovació del nostre teatre en aquells anys llunyans i difícils del Teatre Independent.

Esperem i desitgem que tot se solucione en benefici de la dignitat irrenunciable del teatre professional, tan magníficament representat per la CTM, i de la Societat Coral: els temps actuals, amb nous atacs institucionals, exigeixen intel·ligència, democràcia, professionalitat, savoir faire i respecte al passat de cara a un futur novament exigent i brillant.