La Premi Nacional de Còmic Ana Penyas signa el cartell del thriller dramàtic 'Vidres a la piscina'

La il·lustradora i Premi Nacional de Còmic 2017 Ana Penyas és l'autora del cartell oficial de 'Vidres a la piscina', la nova producció de la valenciana Dacsa Produccions en coproducció amb la colombiana PFM Producción.

La pel·lícula, dirigida per Ruth Caudeli Martí, aborda l'assetjament cibernètic i la construcció d'identitats falses en xarxes socials a través d'un thriller dramàtic protagonitzat per joves intèrprets.

L'encàrrec del cartell reforça l'aposta de l'equip per una mirada femenina autoral en la imatge gràfica del projecte. El coproductor Xavier Crespo explica l'elecció: “El nostre treball no acaba en la finalització de la pel·lícula, sinó que sempre busquem creativitat fins i tot en l'última parcel·la del projecte. Amb Ana Penyas ja havíem col·laborat en el documental 'Cabanyal Any Zero' (Frédérique Pressmann, 2018). Després d'aquella experiència, volíem tornar a comptar amb ella en la ficció. El seu treball és molt emocional, pròxim i distint al que habitualment es fa en cartelleria”.

La il·lustració, concebuda i executada de manera analògica, dialoga amb el nucli temàtic del llargmetratge. Això és, l'exposició constant, la mirada aliena i la fragilitat d'una generació que construeix la seua identitat sota l'escrutini digital.

Un cartell com un feed d'Instagram

Ana Penyas va decidir abordar el cartell des d'un concepte visual vinculat a l'univers narratiu de la pel·lícula. “Vaig decidir plantejar-ho com un feed d'Instagram, ja que d'una banda em permetia donar joc a diferents escenes i, per una altra, crear la sensació d'estar visualitzant fragments de vida”, explica.

La il·lustradora situa en el centre de la composició a dues xiques gravant amb el mòbil, un gest que activa el joc de mirades que vertebra el relat cinematogràfic. “L'objectiu principal era retratar la idea de mirar i ser gravat. En eixa generació la identitat es forja a través de ser vist. De fet, la identitat real i la digital queden desdibuixades, perquè les dues cobren importància i arriba un moment en el qual ja no es distingeix una de l'altra”.

Eixa decisió formal converteix a l'espectador en part activa del cartell. “Que en el centre estiga la imatge de les dues xiques gravant ens inclou com a espectadors. D'alguna manera, en eixe joc de mirades se'ns fa partícips, com habitualment el fem en les nostres vides a través de les xarxes socials”, assenyala.

La pel·lícula, escrita per Javier Artigas, gira entorn d'un adolescent solitari i un grup de joves que entaulen una relació tòxica a partir d'un cas de catfishing. Penyas ha traslladat l'evolució de les seues emocions al pla visual: “La meua intenció era destacar que la trama comença com un joc, des de la innocència que encara guarden a aquesta edat, plasmada en elements com el matalasset i els peus en l'aigua, però comença a convertir-se en una cosa terrorífica, una realitat que ens està afectant a tothom”, considera Ana Penyas, perquè valora que encara que el marc d'aquesta pel·lícula s'adscriu a una generació concreta, “tota la societat és víctima”.

Entre els detalls menys evidents destaca la presència d'una peixera que a nivell representatiu funciona en dos plans. D'una banda, “és una metàfora del fet d'estar vigilant a algú que tens atrapat sense que siga conscient d'on està, al qual pots manipular i fins i tot matar”. Per un altre, representa la relació que mantenen el protagonista, Hugo, amb la seua mare: “la inaccessibilitat que sent cap al seu fill, veure'l patir sense entendre ni obtindre explicacions”.

Un procés artesanal per a una història contemporània

En coherència amb la seua trajectòria, Penyas ha optat per un procés manual i analògic. “He utilitzat retolador a base d'alcohol, llapis de colors i aquarel·la sobre un paper de 360 grams. L'original té un format A3 que després vaig digitalitzar”, detalla.

La tipografia també respon a eixa voluntat d'integració orgànica: “És manual, un clàssic de pal sec, però m'agrada fer les lletres a mà perquè s'integren millor en la part analògica del dibuix. Ho he fet a mà alçada, perquè no m'agrada que semble escrit amb esquadra i cartabó”.

Quant a la paleta cromàtica, la il·lustradora ha treballat a partir de l'atmosfera del film. “És una síntesi dels colors que he observat en la pel·lícula: hi ha molt de to fred i el rosa està molt present, tant en el monyo com en el matalasset i en les llums. En termes generals, la pel·lícula em resulta més nocturna, amb escenes de festa i d'espai interior a casa, en el quart i en la pantalla”.

Una il·lustradora bolcada en la memòria i el compromís social

Ana Penyas (València, 1987) és il·lustradora i autora de novel·la gràfica. En 2018 es va convertir en la primera dona a rebre el Premi Nacional de Còmic per Estamos todas bien, obra en la qual rescata la veu d'una generació silenciada a través de la història quotidiana de les seues àvies.

Diplomada en Disseny Industrial i graduada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, va trobar en la il·lustració la seua principal eina expressiva. Entre les seues influències figuren Brecht Evens, Laura Carlin, Gipi i Jorge González. El seu treball destaca per un fort compromís social i una sensibilitat pròxima al documental.

En 2021 va publicar Todo bajo el sol, una novel·la gràfica sobre l'especulació urbanística i el turisme massiu en la costa llevantina. L'obra va ser reconeguda amb l'IV Premi ACDCómic a la millor obra nacional (2022) i el Premi Éco-Fauve TALL en el prestigiós Festival d’Angulema (2023).

Amb Vidres a la piscina, Penyas trasllada el seu univers visual a l'àmbit cinematogràfic, reafirmant una trajectòria que combina memòria i anàlisi social.