Arnau i Mireia, membres del grup 'Malifeta': "Amb el govern que tenim, que és profundament antivalencià, és important utilitzar la nostra llengua"

'Brega' és el nou treball de Malifeta. Amb nova formació per a la qual "vam recórrer als col·legues", Arnau Giménez i Mireia Matoses, els seus fundadors, asseguren que no han buscat "un disc conceptual ni que estiga buscant un gènere concret". "En cada cançó fem el que ens demana i també agarrem un poc les influències que té cada membre del grup", afirmen.

Nou disc amb nova formació formada amb més membres. Què busquen amb esta nova etapa de Malifeta?

Arnau: Bàsicament, el que buscàvem era ajuda perquè no veiem molt viable portar només un DJ i nosaltres dos. Ens apetia portar músics, que cantara alguna persona més i vam recórrer als col·legues, de la gent que tenim a prop i realment estem súper contents del resultat perquè és molt més divertit. Tot el món aporta a l'hora de fer les cançons, de preparar el directe i la veritat és que és una banda molt més compacta. I en directe, al final, serà més divertit i millor per al públic.

Han fet un disc de 10 cançons i ritmes prou diferents. És diversió la paraula que millor definix este nou treball?

A: La idea que estava clara era que no volíem fer més 'reggaeton'. Ja el teníem molt treballat en l’anterior disc i les cançons que vam traure quan vam començar el grup i en directe ens quedava un poquet monòton en l'àmbit estilístic. Volíem donar-li més força, més diversió, poder ballar més en els directes, nosaltres i també el públic, i per això vam agafar un poc l'estil que té el disc que pareix que sigui divertit, però realment en l'àmbit de tonalitats i de color també desperta foscor. Hi ha com un contrast que també pot ser interessant.

A més, hi ha una varietat d'estils, des del rap a l'urbà passant pel dancehall o so més valencià. Volen que no se'ls puga posar aquesta etiqueta a la qual tantes vegades es recorre?

A: Realment no és premeditat. Cada cançó l'afrontem individualment i no és un disc conceptual ni que estiga buscat un gènere concret en l'àmbit de totalitat del disc. En cada cançó fem el que ens demana i també agarrem un poc les influències que té cada membre del grup. Jo, que soc un poc el que construïx els esbossos de les cançons, ja sé quin tipus de cançó li agrada a cada membre concret del grup i el faig un poc pensant en ells també. I com som varis i cada u té els seus gustos i les seues influències, doncs això es veu reflectit en el disc.

Venen de projectes previs. Com es deixa arrere este passat per a crear una nova identitat?

Mireia: Crec que no ens hem desmarcat del tot dels nostres projectes del passat perquè és impossible. En el meu cas doncs construir la nova identitat ha sigut fàcil perquè abans el meu grup eren dos persones amb un DJ. Ara tinc una banda i clar, quan som més, és tot més fàcil i més divertit. I estic més recolzada a l'escenari quan hi ha músics tocant en directe.

A: Desmarcar-se de la identitat és una cosa que vam fer quan vam crear ‘Malifeta’. Com convivia amb els altres projectes nostres, vam fer alguna cosa que fora molt diferent, que estèticament i discursivament s'allunyara bastant d'allò, per no contraprogramar els nostres propis projectes. Però clar, ara que els altres projectes han desaparegut, hem recuperat un poc els estils i les temàtiques, inclús el discurs, que teníem en aquells projectes perquè al final és el que ens agrada i el que sabem fer. Hem vist que podria ser un disc de Zoo en l'àmbit estilístic o de temàtiques per la política i tal.

"És un disc que parla de política i parla de cultura igual que parla d’amor o de festa o d’amistat. Totes eixes temàtiques estan ací"

Eixa crítica política, la defensa del valencià, la identitat individual i col·lectiva… Es pot veure que les reivindicacions tenen un pes gran en el projecte, que fan soroll.

A: No sé si busca tant fer soroll com d’alguna manera desfogar-nos per traure allò que tenim dins. És evident que la situació política i social ens ha impulsat a escriure lletres sobre això. Quan fas una cançó tampoc estàs pensant tant en l’objectiu ni en què implicara en la societat, sinó a traure una cosa que tens dins, alguna cosa que has vist que t’ha provocat certa indignació o certa reflexió. És evident que és un disc que parla de política i parla de cultura igual que parla d’amor o de festa o d’amistat. Totes eixes temàtiques estan ací.

Projectes de dones

Després de l’adeu de Zoo o de La Fumiga sembla que el panorama valencià està canviant i hi ha una nova ona, que, a més, és femenina. El relleu serà femení o no serà?

M: Espere que es puga dir i jo també ho observe. Nosaltres, quan estàvem a Pupil·les, sempre reclamàvem més dones als escenaris i el que ens va passar és que quan van eixir altres projectes de dones o anàvem nosaltres o elles. Mai coincidíem amb les nostres companyes, sempre coincidíem amb homes. I ara que hem tornat a fer concerts amb Malifeta, sí que n’hi ha molts on coincidisc amb les meues companyes, cosa que agraïsc. Que no siga una quota portar dones, sinó que siga una cosa normal, que es normalitze. Crec que sí que hi ha projectes supervàlids. Està Abril, Naina, Esther, La Xica, Sandra Montfort i moltes més. I espere que continue així.

Parla de Sandra Montfort, que també és una de les col·laboracions en el disc. Volien tindre el suport de ‘gent de casa’?

M: Les col·laboracions són amics que admirem i que ens agrada molt el que fan. És més fàcil i natural buscar una col·laboració en la qual et sents còmoda..

A: Sí, són de proximitat, de quilòmetre zero. Els tenim a tots al costat de casa.

Han experimentat el que és eixir dels concerts en el territori valencià en projectes previs. Ara comencen en eixe àmbit més local. ¿Es tracta de calar primer ací i després fora o és un pas progressiu?

A: El natural és que un grup que comença primer es faça un nom i faça el seu camí en la seua terra. La gent que et comença a conéixer és la gent que tens més prop. En el meu cas, que pretenc viure de la música, és impossible fer-ho tocant només al País Valencià. I sempre aspires, sobretot en gent que cantem en català, a anar a Catalunya i ja si pots eixir a l'Estat millor que millor.

"Ens agradaria molt fer gira a l'àmbit estatal, però ara mateix no és possible. Anem a fer concerts a Valencia i a Catalunya.

Hi haurà gira més enllà de l’autonomia?

M: Ens agradaria molt fer-la en l'àmbit estatal, però ara mateix no és possible. Anem a fer concerts a Valencia i a Catalunya.

En la reivindicació del valencià que fan, consideren que projectes com el seu són cada volta més necessaris per a batallar des de la cultura contra l’ona reaccionària que vivim?

A: No és d’ara. Al ser una llengua minoritzada, només el fet de cantar en valencià ja és un fet de militància en defensa d’una llengua que no té espais, pràcticament, en els mitjans de comunicació, ni en l’Administració. És una llengua que no té prestigi i no té poder. Tota pedra fa paret. El simple fet d’utilitzar la llengua per fer literatura, música, periodisme... ja és una defensa. I hui en dia, amb el govern que tenim que és profundament antivalencià i està en contra de la nostra llengua, és important utilitzar-la. I en el nostre cas alguna crítica també fem directament al govern valencià perquè no ens podem aguantar.

"El fet de cantar en valencià ja és un fet de militància en defensa de la llengua"

Són de zones valencianoparlants i talentoses. Què donen a menjar en comarques com La Safor o La Marina que fa que apareguen tants artistes?

A: Precisament a La Marina es menja molt bé, és de les millors gastronomies del món i desgraciadament açò s'explota molt turísticament. És veritat que són comarques que són molt valencianoparlants. La llengua està com molt assumida en els pobles, la gent té un cert orgull i una consciència de comarca. I això alimenta que es generen projectes i que no n'hi haja complexes a l'hora de fer música en valencià. Està assumit que és la nostra cultura i la nostra llengua. Són els factors que fan que sempre isquen projectes interessants i desvergonyits, que fan coses.

Més difícil arribar a un públic determinat

En este moment de 'viralització' i de presència digital. Detecten que cada volta costa penetrar un poquet més amb eixa demanda de novetats constants a les xarxes?

M: Inevitablement penses en què has d'agradar i com arribar. Cada vegada és més difícil en xarxes socials arribar a un públic determinat. N'hi ha molta oferta, sembla que has d'estar contínuament traient coses noves i reinventant-te i això deixa poc espai a la reflexió i a la creació.

A: Nosaltres tenim la sort que tenim una superheroïna, que és Ana, que a banda de ser la cantant del grup també s'encarrega del tema de les xarxes i les estratègies. I gent com jo, que som d'unes generacions més majors, ens podem oblidar de totes eixes mogudes que no m'interessen molt. Però has de treballar-ho perquè si no no t'escoltaria ningú.

Última. Són artistes, però també parella. Es viu de manera especial un projecte com este?

M: Ho portem molt bé. Al principi teníem certa por perquè sempre hem tingut projectes que estaven separats. I ara és una nova etapa també en la nostra relació, però portem molt bé això de ser companys. Quan estic en el grup no m’oblide que Arnau és la meua parella, però sí que separe una mica la parella del company que està tocant al meu costat la guitarra.

A: I passa altra cosa curiosa que és que ara, quan faig les cançons, el més important és que li agraden a ella. És el primer filtre. Al principi estàvem un poc acollonats, però la veritat és que ho portem súper bé i és bonic també.

Suscríbete para seguir leyendo