Una paella a Roma (1911)

En juny de 1911 el pintor valencià Josep Benlliure Gil convidà una quarantena d’artistes i periodistes a una paella que tingué lloc a l’Acadèmia espanyola de Belles Arts de Roma, de la qual era director. En tenim notícia gràcies a la informació que veié la llum, el 10 de juliol, a la revista La Ilustración Artística. Així, amb el títol de «Roma. Una paella en la Real Academia de España», la publicació reproduí tres fotografies i un breu text explicatiu que estava signat per un dels participants, el periodista Carlos Abeniacar, autor també de les imatges; i en el qual s’assegura que «fácil es, pues, imaginar con cuanto entusiasmo acogimos la amable invitación del ilustre José Benlliure» per a «saborear la deliciosa paella, el tradicional arroz a la valenciana».

Pel que fa a les fotografies, magnífiques, dues són de conjunt, mentre que la tercera té com a protagonistes els tres encarregats de cuinar l’arròs: l’escultor valencià Emili Benlliure, que degué exercir-hi com a xef, i els dos ajudants de luxe: els pintors Vicent Poveda, alacantí –de Petrer, concretament– i Mariano Barbasán, originari de Saragossa, que havia estudiat a València. En una de les imatges es compten la totalitat dels comensals. I en l’altra –més interessant, al meu parer– se’n veuen la meitat, en el claustre de l’Acadèmia i repartits en tres fileres. En la primera, asseguts i en posició central, es distingeixen: amb les cames creuades, el periodista murcià Francisco Fernández Villegas, més conegut com a Zeda; a la seua dreta, els germans Josep i Marià Benlliure; i a l’esquerra, el tenor català Francesc Viñas, que residia a Roma, era molt amic dels Benlliure i aquell dia gaudí d’un notable protagonisme. No debades, Abeniacar destacà que, a la sobretaula, «el famoso tenor, con su voz maravillosa y su arte incomparable, nos hizo pasar un rato delicioso cantando con sin igual maestría las romanzas de Aida y de Africana, el racconto de Lohengrin y algunas canciones españolas».

Per cert, durant el transcurs de la trobada, Viñas comentà que li ballava pel cap la idea d’abandonar els escenaris. Circumstància que, finalment, s’esdevingué en març de 1918, quan tenia 55 anys d’edat i se’n complien trenta del seu debut al Liceu de Barcelona i al Principal de València.