Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | L’andana

València

Els fonogrames de Novella

Abans dels pòdcast, els cedés i els discs de vinil i pissarra, hi havia uns cilindres o plaques de cera on s’enregistraven les vibracions de la veu humana que, posteriorment, podien ser reproduïdes a través d’un gramòfon

El gabinet fonogràfic de Puerto i Novella.

El gabinet fonogràfic de Puerto i Novella. / Boletín Fonográfico

Abans dels pòdcast, els cedés i els discs de vinil i pissarra, hi havia els fonogrames, uns cilindres o plaques de cera on s’enregistraven les vibracions de la veu humana que, posteriorment, podien ser reproduïdes a través d’un gramòfon. I és així que, a l’inici del segle XX, el gabinet fonogràfic més important de València era el de Puerto i Novella, que estava situat en el carrer de Lluís Vives.

Gràcies a l’article periodístic que, en agost de 1900, publicà Vicent Blasco Ibáñez sabem que l’ideòleg d’aquell gabinet, que tant va contribuir a l’educació musical del Cap i Casal, era el fotògraf Vicent Gómez Novella (1871-1956), que per tal d’impulsar-lo s’associà amb els germans Puerto. En aquest sentit, Blasco –n’eren molt amics– explicà que, a força d’estudiar "la constitución del oído humano", Novella aconseguí aplicar "las observaciones científicas hechas sobre el propio organismo a las funciones del fonógrafo"; i "inventó un diafragma de impresionar, que es su secreto, con el cual logra los maravillosos cilindros en los cuales se reproduce la voz de los artistas con prodigiosa fidelidad".

Blasco es vantava que, reunits a París, els millors especialistes mundials en fonografia havien exalçat la creació de Novella "por la limpieza y exactitud" de les gravacions. I el qualificava d’"infatigable y prodigioso diablillo" que, fins i tot, havia aconseguit enregistrar la veu del tenor català de fama internacional –i valencià d’adopció– Francesc Viñas, "que ya es inmortal y será conocida por las futuras generaciones, no perdiéndose como la de otros famosos tenores, de los cuales sólo conocemos el nombre y los elogios que de ellos hicieron sus contemporáneos".

Blasco encara comentava que, en un principi, Viñas era reticent "a cantar ante el fonógrafo. Sentía el horror de una beldad ante los espejos turbios y desiguales", ja que "la máquina devolvía su voz horriblemente desfigurada". Fins que, "con sus modificaciones fonográficas", Novella el convencé. I pronosticava que, "al esparcirse por todo el mundo los prodigiosos aparatos que llevarán su nombre, se probará una vez más que este es un pueblo de iniciativas artísticas". És a dir que, com també devia tindre previst fer Blasco amb les seues novel·les, Novella situaria els valencians en el mapa. I ho aconseguí, però a través de la fotografia, no dels fonogrames.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents