Ressenya: 'Tyrik, el príncep d’Ilercavònia'

“Visqueren abans d’Agamèmnon molts valents. / Tots, tanmateix, sense tenir qui els plore / i anònimament, són assaltats per una llarga nit / perquè no tenen cap poeta que els consagre”. Així ho lamentava Horaci en una de les Odes, recordant-nos que la memòria d’un poble depén tant dels fets i d’aquells qui els motivaren com, sobretot, d’aquells qui els recontaren. Els ibers, després de la dominació romana, pareixen encaixar-hi. Coneixem els vells fonaments de les seues ciutats, el bronze apagat de les seues falcates, la contundència de les seues escultures, alguns noms esparsos, però no ens ha arribat cap gran epopeia que ens faça sentir la seua veu. No és el primer a fer-ho, però Alfons Pérez contribueix a desfer eixe silenci: imagina allò que hauria pogut ser si algun artista iber haguera decidit escriure les gestes dels Pobles dels Rius. Els grecs tingueren la ira d’Aquil·leu i el retorn d’Ulisses, les argonàutiques... la gent feudal, la recerca del Graal i les històries de cavalleria; en l’actualitat tenim Tolkien i tants d’altres. Tyrik cartografia un trosset del món iber.

Des de les primeres pàgines, ens endinsem en un univers coherent i sorprenent. La cosmogonia d’Iunstir, senyora de les estreles, Adaegina, senyora del regne dels morts, o Kaukor, senyor de les serres i les collites i la guerra, esdevé una arquitectura sòlida, simbòlica, reforçada amb les il·lustracions d’Alba López i Saida Granero.

Les aventures de Tyrik, Nauiba i Urke a la recerca de l’Orbe Anyil d’Hystria avancen amb un ritme àgil i gairebé cinematogràfic. Cada capítol funciona com una sèrie d’aventures: hi ha combats, enigmes, viatges, ciutats, oracles, monstres, revelacions, però també constants retrospectives que reconstrueixen el passat dels personatges. A banda, quan Roma i Cartago es disputen el territori amb el pretext d’imposar la seua “civilització”, és impossible no sentir un ressò discret del present. Finalment, la llengua, rica, natural i expressiva, és també una de les grans aliades de ‘Malparlat’. Com ocorre amb les bones històries de fantasia, cada lector acabarà fent el seu propi viatge.