La proposta d´Estatut català està posant a prova l´Espanya plural que Zapatero esgrimia davant la més castissa del seu antecessor en el càrrec. A alguns, sentir la paraula nació en boca del veí els provoca atacs de constitucionalitis, un mal que afecta molts dels qui votaren contra un text que ara veneren com a límit de tota aspiració democràtica.
En la febra apocalíptica amb què pinten la dissolució de la pàtria indissoluble hi col·laboren molts Bonos i Ibarres. Però la nació és una qüestió de voluntat i poder (no un galimaties legal), i importa més saber quin model social es vol construir a partir de la definició que la definició mateixa.
Llegint el preàmbul del nou Estatut eixim de dubtes pel que fa a la qualitat social (nacional) de la proposta, que és realment el que cou. Sorprén, tanmateix, que la patologia no provoque la reacció del malalt davant l´ús de l´única marca nacional reconeixible per designar un grup de fatxendes amants de la porra i disposats a reduir el món a les seues coordenades (és un dir) mentals a base d´hòsties.
España 2000, partit feixista comandat per un empresari de la seguretat i l´alterne (còctel curiós) i teories i pràctiques anticonstitucionals, aplegarà a València el més granat del zoo hispànic el 12, dia de la Raza.
Des dels anys de la transició aigualida l´extrema dreta perviu ací gràcies a l´aquiescència de les autoritats. Van fer la feina més bruta llavors i continuen pagant-los-ho amb contractes oficials. Que no van amb bromes ho saben molt bé a Russafa i el Carme. Amagueu els patos!
