Vicent X. Contrí, Dénia
-Com va sorgir la idea d´editar en disc «El cantar de la burrera»?
-Va ser obra i gràcia d´Enric Murillo. Ell té una productora i fa uns quatre anys ja ho va suggerir. Tot pren forma quan apareix en la meua vida artística la guitarrista Cristina Martí. Del model de la ràdio i de la tele amb Burrera Comprimida passem a intentar fer el mateix amb música. Tot agafa un altre caire, prenim l´envit de sincronitzar-ho tot. Murillo és un compositor i intèrpret molt subtil. Per exemple, amb el tema La bonyiga afegeix una música «de sucre» i jo faig una declamació d´un que està a punt de suicidar-se per la seua estimada, però tot és una disertació sobre la bonyiga. Està un poc el vincle del desé aniversari de Burrera Comprimida.
-La cosa va de sàtira. Quins elements agafes o agafaries ara de l´actualitat?
-Procure prendre complements. De les declaracions d´alguns personatges d´ara no faig un poema, perquè d´ací a dos mesos ja hauran fet un altra malifeta. Procure que les peces poètiques reflectisquen un moment social més extens. Hi ha poemes que tenen 20 anys i que són una fotografia d´aquell temps. Bleda for president, per exemple, és una imatge satírica d´un polític més habitual del que ens pensem que «en ser cosa» es conforma i passa per la vida i acaba sent el president del cementeri.
-Hi ha varietat al disc, supose.
-Hi ha temes clàssics de la meua trajectòria i d´altres més actuals. S´ha procurat fer el disc versàtil i amé. El poema Potet de pixum tenia una música de Tàrrega de fons i ara és un blues que ha fet Murillo. S´han barrejat músiques i maneres de recitar, però sense fer res monotemàtic.
-Vostè va impecablement mudat a l´escenari. Es paga els trages o li fan regals?
-Com a concepte puge a l´escenari amb unes condicions estètiques en el vestir, recorde que l´Ovidi i Toti Soler em van commoure en un espectacle fa un fum d´anys a un teatre d´Altea. Use roba quotidiana. L´entaulat m´ha merescut sempre un respecte. L´escenari no és per a xarlatans ni per a gent que no té res a dir. El trage és una preparació per a la comunicació i una estètica per a la vista. I evidentment els trages me´ls pague jo.
-Quines perspectives de cara al futur té l´espectacle en directe?
-L´eix passa per la presentació a Barcelona el 24 de maig dins de la Setmana de la Llengua.?Hi haurà una mena de prova a la Trobada d´Escoles de la Marina Alta el dia 15 a Teulada. Al Club Diario Levante el 10 de juny farem una presentació proforma del treball.
-Com porta el bateria d´un grup ja important com la Gossa Sorda tindre a un pare rapsoda?
-Està encantat. Ell com a músic sap que el crític més fort que té és son pare i ara em torna la pilota. Però quan ell regala el meu disc a la seua gent, amb tota la satisfacció del món, és un bon senyal. La gent de la Gossa procura convidar-me a fer coses.?De fet he col·laborat als primers discos.
-Què li falta a la societat valenciana per a millorar?
-Estem en un moment de desgavell pujat que afecta a la tolerància, la convivència i el respecte. Un dels sentits de l´ús de la sàtira és que ben feta és molt eficaç. Plasma ridiculeses que li entren fàcil a la gent si eres capaç de fer-ho bé. El mandatari ridiculitzat, quan arriba al públic de masses, reacciona i canvia. El problema és que aquí als polítics tots li riuen les gracietes i ningú diu «ja n´hi ha prou» i van creixent-se. Jo no entre mai en terrenys de l´insult o atemptant contra l´honor de les persones.
-Com a entés de l´economia, com veu la crisi?
-És una repetició de la dels anys 90. S´ha abusat més i durant més temps. No pots parlar de solució mentre no toquem fons. És com en una guerra, primer que res ens hem d´assegurar després de la catàstrofe que tot el món puga menjar i a partir d´eixe moment anar refent. Hi ha solucions en la vida que no necessiten de conflictes bèl·lics, com va ser el Maig del 68. L´efecte Obama, en eixe sentit, el veig un poc com la revolució del 68.
-Per acabar, seria capaç de fer uns versets sobre l´entrevista?
No sóc massa partidari
de rimar improvisant;
puc ferir el diccionari
amb algun vers malsonant.
Tal vegada, més avant,
assumisca el compromís
de versar, fumant fumant,
la textura fulminant
d´un poema molt castís:
cada punt tindrà un incís
i cada lletra un laxant;
cada vers tindrà un matís
i una rima consonant.
