?

La llum penetra de forma renovada en la catedral de Barcelona gràcies a la restauració dels seus vitralls gòtics desenvolupada per Teodoro Fort i Elisa Ballester, dos mestres artesans de Benifairó de les Valls que durant deu mesos han tingut en el seu taller aquestes obres d'art de la catedral de Santa Eulàlia.

El repte que representa la recuperació de vidrieres del segle XV ha posat a aquests artistes valencians en el punt de mira de l'equip d'historiadors i arquitectes que dirigeix la restauració de la Seu, un edifici en constant creixement i millora que desperta ara amb els atributs recuperats dels seus vidres.

El projecte arribava al taller Adfort de Benifairó de la mà de l'empresa Cyrespa Arquitectónico, després d'una intervencio en la façana de la catedral, que consistí, en primer lloc, en realitzar un envidrament de protecció i tractament isotèrmic per a retirar les vidrieres cap a l'interior. Aquesta tècnica pionera en quant a protecció dels vitralls permet no només respectar la seua funció en el temple, sinó també protegir-los al quedar instal·lats de forma museística.

Tot el procés de l'actuació, dirigit per Elisa Ballester, es va acompanyar del pertinent estudi fotogràfic, anàlisi i investigació de les patologies dels vitralls i el seu posterior tractament en el taller de Benifairó de les Valls. En aquest centre de restauració del Camp de Morvedre es va tractar com peça més rellevant la vidriera renaixentista Noli me tangere, obra de Gil Fontanet inspirada en un cartó de Bartolomé Bermejo.

Joies del segle XV en Benifairó

Aquesta joia del segle XV va suposar "no només un repte professional, si no tota una apassionant tasca d'investigació i recuperació. Hem restaurat -comentava Teodoro Fort- una part significativa del rostre del Crist, que va patir una pèrdua i posterior restauració que no estava harmonitzada amb la resta del conjunt".

Quant als altres vitralls restaurats, "es van realitzar consolidacions de les grisalles i esmalts, així com recuperació de vidres perduts i el reforç de la xarxa de plom", segons explicada l'artesà. En el projecte de restauració van treballar sis persones més, entre historiadors, restauradors i artesans.

La tasca d'aquests dos mestres vidriers del Camp de Morvedre gira al voltant de dues inquietuds: el profund respecte a l'original i la innovació tècnica. "Som, per damunt de tot, rigorosos amb l'original, utilitzant els materials més acords. Per aquest motiu precisem un fons de vidre molt concret, així com perfils de plom que nosaltres mateixos relaminem". "El criteri bàsic de la restauració -explica Fort- ha de tractar-se sempre des del punt de vista de la reversibilitat i sent conscients que les anteriors intervencions es van realitzar sota els cànons i mitjos de restauració de la seua època, que ens permeten contar ara amb un excel·lent patrimoni artístic"

Després de la intervenció d'Adfort, deu vitralls dels segles XV, XVII i XIX han recuperat el seu lloc en la façana de la Seu catalana, en la qual tots ells aporten la seua lectura mística amb el translúcid dels seus colors calidoscòpics i geometries que ens retornen l'esplendor per al qual van ser creats.