Després de llegir Biografies parcials 2 (Afers) de Xavier Serra que porta com a subtítol Nascuts després de la guerra, la primera impressió que tinc és que em trobe davant d´una manera molt efectiva i personal d´encarar el gènere de la biografia, del retrat. Evidentment que té antecedents, però no hem de buscar-los en la literatura memorialística i enyoradissa tan de moda ara, ni en el gènere de l´entrevista llarga a personatges d´una certa rellevància que conreen alguns dels nostres escriptors. Per trobar els seus referents hem d´anar una mica més lluny, cal escorcollar entre les pàgines dels Homenots de Josep Pla, però també en les excel·lents Memòries de Josep Maria de Sagarra o en Tots els camins duen a Roma de Gaziel.

Sí, Serra coneix detalladament aquesta literatura i es nota en els seus escrits. La seua manera d´escriure, el seu estil, però, no beu únicament d´ells. També hi podem trobar, entre altres, la influència de Joan Fuster en la manera de raonar, d´adjectivar... Tot plegat conforma un estil molt propi i personal. En les biografies de Serra hi ha una única veu que conta la història i és la de l´autor que s´expressa amb el seu estil i que l´imposa als seus personatges fent literatura. I, així, a través de la literatura, coneixem els personatges biografiats, que en aquest cas són: Doro Balaguer, Josep Antoni Comes, Pere Maria Orts, Josep Iborra, Germà Colón i Vicent Rosselló. Amb ells obtenim informació de primera mà d´aspectes fonamentals de la nostra història, de la guerra, de la postguerra i de la transició a casa nostra. A través dels retrats anem trobant peces d´un trencaclosques: la visió dels vençuts, la de la resistència, l´escepticisme dels qui en un primer moment apostaren pels guanyadors i acabaren distanciant-se´n, l´ensenyament durant la guerra i la postguerra, la concepció de l´art i la literatura, el paper que jugaren durant la transició tant el partit comunista com l´església oficial i no oficial...

Assistim també a la transformació d´un paisatge amb oliveres, garrofers, ametlers, figues i raïm convertit en un amuntegament de ciment despersonalitzat per una l´explotació turística salvatge... Unint totes les peces reconstruïm el nostre microcosmos més immediat.

columnadepaper@blogspot.com