Millor disc de l'any per a Carles Dénia

?

El disc El paradís de les paraules (Comboi Records, 2011), del músic i cantant valencià Carles Dénia, ha estat considerat per la revista Sons com el millor disc de música folk en llengua catalana de l'any 2011. Aquest treball consisteix en la musicació de poetes àrabs valencians compresos entre els segles X i XIII. La traducció dels textos de l'àrab al català ha estat obra del prestigiós poeta valencià Josep Piera, amb l'ajuda del filòleg Josep Gregori. En la part musical, Dénia ha estat acompanyat per una formació de luxe: Efrén López , fundador de L'Ham de Foc (cordes tradicionals), Mario Mas, acompanyant habitual de Paco Ibáñez (guitarra), Cristóbal Rentero, del grup de Miquel Gil (cordes tradicionals), Albert Sanz (piano i teclats) i Aleix Tobias, del grup Tactequeté (percussió).

També cal destacar a altres artistes representats per La Sibil.la, com ara Apa (que ha quedat en cinquena posició), Quico El Célio + Pep Gimeno Botifarra (setena posició) i Josep Maria Ribelles (desena posició). En els 3 últims anys, 2 artistes representats per La Sibil.la han rebut aquest guardó, fet que converteix a aquesta empresa valenciana en una referència obligada en el panorama de la música folk.

Carles Dénia posa veu i música als exquisits versos del poetes andalusins, provinents de terres actualment valencianes. Parlen de l´amor, del plaer de viure, de les xicotetes coses de la vida. El disc ha vingut amb vocació de deixar petjada. Amb estil propi i sense ensopegar entre els gèneres convencionals als que estem acostumats, el disc de Carles Dénia atrau a l´oient cap a un camp íntim tan sols amb les primeres melodies. És música popular tractada de vosté, sense prejudicis, amb un profund coneixement del llenguatge musical i de la veu. Com a aliat perfecte en aquest ambiciós projecte Carles Dénia ha tingut a l´escriptor i poeta de Beniopa, Josep Piera, que ha aconseguit adaptar els poemes d'una manera impecable. Ibn Khafaja, Ar-Russafí, Ibn Lubbun, Ibn Al- Jannan, entre altres, han estat musicats sense pretensió de situar-los musicalment en un període concret.