"Empomar" és un d'eixos verbs privatius de la nostra llengua que li donen singularitat. Tan privatiu que no té una traducció directa, en una paraula, al castellà, en el llenguatge corrent. En tenim d'altres semblants, però este té una precisió i una especificitat que el fa especial. Com és ben notori, a més del sentit de "agarrar pel pom", significa "agarrar, atrapar al vol, alguna cosa que cau o que algú ha llançat, parant-la amb la mà (o les mans), el davantal, etc., i no deixar que arribe a terra": "En la cavalcada, Mireia va empomar més joguets i més llepolies que ningú", "M'ha reballat el meló perquè l'empomara, però m'ha pillat descuidat i ha anat a terra i s'ha esclafat". També, per analogia, vol dir "banyar-se de l'aigua que cau per no tindre ni dur cap protecció": "No dúiem paraigües i empomàrem tota la pluja". Ocorre també amb "encalar", que no té, en l'ús corrent, una equivalència precisa en castellà. En la llengua veïna este últim verb equival als nostres "emblanquinar" o "encalcinar", "pintar de blanc", mentre que el nostrat "encalar" és "fer anar, voluntàriament o involuntàriament, una pilota o un altre objecte a un lloc on no és fàcil de recupera": "No podem jugar, perquè Salomé ha encalat la pilota en eixe balcó", "Plorava perquè el germà li va encalar la nina en la terrassa veïn".

El diccionaris DV, DG de Ferrer Pastor, SALT, DGLV de la RACV i altres arrepleguen estos dos verbs amb els significats descrits, com també ho fa el DCVB. Saragossà i Reig, en El valencià de Bernat i Baldoví i en Valencià en perill d'extinció, respectivament, també reivindiquen l'ús normal de "empomar", però per al DIEC2, este verb només és "agafar pel pom", i "encalar" ni l'inclou. La majoria integrista de la Secció Filològica de l'IEC deu considerar eixes accepcions com a perifèriques, i marginals, com quatre o cinc mil altres vocables i expressions valencians i d'altres perifèries catalanes o balears, amputats en el seu registre normatiu. A pesar d'això, encara hi havia qui pontificava (i pontifica) que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua no feia falta. I tant com en feia!