A
mb nom de ball argentí i de músic de reggae jamaicà, el protagonista d'aquesta novel·la ens narra en primera persona i sense pèls a la llengua la seva història: la d'un adolescent inadaptat, racista i problemàtic, que disfressa de prepotència la inseguretat que sent; un jove que mai no s'ha fet responsable dels seus actes fins que un bon dia provoca un accident amb resultats fatídics i és internat en un centre de menors.
Les xarxes socials li permetran sincerar-se amb el món i amb ell mateix. També amb el passat, que malauradament ja no pot canviar: "El passat es desfà com la sal del mar. Ara que ho pense... Deixa sabor salat. No existeix el passat però tot ho condiciona". I explicar-nos com l'estança en un campament de refugiats libis a Algèria comportarà un punt d'inflexió en la seva vida. Maurici Belmonte, en boca del seu personatge, ens llança algunes qüestions com ara: ens podem sentir lliures estant tancats? Les persones podem canviar si ens ho proposem?
Una novel·la que no evita situacions dures i extremes, però necessàries perquè no siga un pamflet de moralitat. Està escrita amb un llenguatge directe, fresc, sincer, que la fa molt propera al lector al qual va dirigit, el jovent; i perfectament estructurada amb l'ús del flashback, del monòleg interior i del diàleg inserit en la narració d'una manera molt elegant. No debades aquesta fou guardonada en 2011 amb el I Premi de Novel·la Juvenil de La Safor.
