Ara va i resulta que Camps i Costa són innocents. Això diu la Justícia, que com sabeu, a més de ser uns dels poders de l'estat, és la virtut moral per la qual, en obrar o jutjar, es té com a guia la veritat i el dret. Si Camps és innocent, estàvem tots equivocats. Bé, tots no, perquè hi ha un importat nombre de valencians que, malgrat totes les campanyes malèfiques dels seus contumaços, però derrotats, enemics, van confiar en l'honorable innocència. I, ara, què fer? La secretària general del partit Dolores de Cospedal ha exigit al PSOE que recapacite i demane disculpes, al mateix temps que diu que sempre havia cregut en la innocència dels polítics valencians. Però fa una pregunta estúpida: "Qui compensarà ara l'honorabilitat de tots dos" polítics, sotmesos "a judicis especials, sumaríssims i paral·lels"? Dic una pregunta estúpida, perquè, si es veritat tanta innocència, quin problema tenen a rescabalar-lo de tot allò que ells mateixos li han llevat, perquè, si no em falla la memòria, els dirigents populars de Madrid van intentar que es considerara culpable i el van fer dimitir pels seus pecats o simplement per la imatge que donava. I, ara, encara que no culpable, continua donant pena. Ho diu molt claret Fabra: "Ell va decidir dimitir lliurement". I creu que ara Camps i Costa voldran descansar per a poder estar amb la seua família i traure's la pressió que ha sofert. I considera que la rehabilitació de l'expresident ja s'ha produït. Doncs no! No s'ha produït. Que li tornen el lloc que li han llevat i que ens tornen als valencians un president que tenia controlat el partit a la Comunitat Valenciana. Que plantava cara a Madrid: a Zapatero, però també a Rajoy. Que no deixava fora de joc ni a Rita Barbera, ni a Alfonso Rus que no s'assabentaven de les grans decisions per la premsa. Que no es deixava controlar pels empresaris ni passava del partit. I, sobretot, que torne amb ell tot el que hem perdut: la València de les grans festes, les visites del Papa, les terres mítiques, les ciutats de les llums, els desplegaments de totes les veles, la Fórmula 1, el València campió... Tot aquell món idíl·lic que s'ha esfumat amb la seua desaparició. Que desapareguen tots els retalls i l'espectacle tercermundista que donem. Que retorne l'abundància. Que retornen els gossos lligats amb llonganisses.